dijous, 27 de novembre del 2014

ELS BOSCOS EMBRUIXATS DE VILADRAU

El Castanyer de les Nou Branques

Als peus de les muntanyes del Montseny hi ha el poble de Viladrau, un poble envoltat de grans extensions de boscos i regat per nombroses fonts d'aigua pura i freda.
Els boscos del Montseny són espessos i extensos. Una gran varietat d’arbres configuren un tapís que canvia de color amb el pas de les estacions, però que sempre, en tot moment, ens captiva amb una sensació de boscos encantats; de boscos habitats pels donyets i per les bruixes.
Alguns arbres del Montseny són grans i vells, molt vells. Els castanyers en són un exemple. Amagats en indrets ombrívols observen tot el que passa al seu voltant, el tràfec dels animals del bosc, dels recollidors de castanyes, d’excursionistes i de caçadors, que també n’hi ha per aquestes terres.
El Castanyer de les Nou Branques –encara que ja no té les nou que el seu nom fa pensar continua anomenant-se així- porta molts centenars d’anys per aquestes terres i coneix la seua història, els seus habitants i, sobretot, els éssers màgics que habiten aquestes muntanyes.
Aquesta ruta ens fa disfrutar dels paisatges i dels boscos que en un dia plujós com el de hui ens introdueix en aquest món d’encanteris.



















diumenge, 23 de novembre del 2014

EL CANTALAR DE CANTALESDEU, SERRA DE CREVILLENT

Allà, al costat mateix del Terròs hi ha el Cantalar de Cantalesdeu. És un cim ocupat per un laberint de roques amb formacions peculiars formades per covetes, ponts, finestres i forats. 
El terreny està entapissat de matolls, d’esparts, de plantes aromàtiques i de tant en tant per algun llentiscle que destaca pel verd viu de les seues fulles. 
El paratge és sec i aspre, sembla que ningú hi ha pogut treure profit però, hi ha bancals, i garrofers morts que delaten que en altres temps ha estat treballada la terra.
Des de de la part més alta es pot disfrutar d’una bona perspectiva del ponent de la serra de Crevillent, del Picatxo, el Sant Juri i les llomes del Raig, també tenim perspectives de les Cordelleres i de la Mitjana, i del Terròs.















dilluns, 17 de novembre del 2014

EL FRARE, SERRA DE CREVILLENT

Diu la llegenda que un pastor trescava amb el seu ramat de cabres per les penyes anomenades del Castell Vell, i allà, darrere d’unes roques, va trobar-se amb un frare i una monja fornicant. Tot neguitós va deixar-se el ramat just baix del Pic de les Moreres i corrent va fugir a buscar a les autoritats.
En arribar al poble parlà amb l’alcalde i el cura, fet un sac de nervis els va explicar el que havia vist. Tot seguit, en assabentar-se de la història del humil pastor una comitiva d’autoritats de Crevillent van pujar al paratge del Castell Vell per corroborar el que aquest honrat home havia vist. Van pujar per Penya i Cendra, baixar al Còxil i, després d’una pujadeta, al Fondo de les Porrues; van travessar les colles i en arribar al peu d’un cim molt rocallós i envoltat de cingles de pedra groguenca van trobar-se al frare petrificat, com a resant al costat de la roca. Van seguir caminant i després d’una forta baixada en un racó format per cingles i penya-segats van vore a la monja també feta una roca. 
És des de llavors que al Castell Vell hi ha la Penya del Frare i el Rincó de la Monja.

El frare convertit en pedra

***

Després d’un temps per serres i muntanyes llunyanes és hora de fer-li un homenatge a la serra del meu poble. La serra de Crevillent té molts indrets interessants des de la perspectiva natural, paisatgística i històrica. Hui vull presentar-ne un que reuneix els tres aspectes que hem nomenat, es tracta de la Penya del Frare.
És una ruta que transcorre tot just al centre del paratge conegut com el Castell Vell, i ben bé podria tractar-se de la penya que li dona nom a aquest racó tan popular de la serra de Crevillent.
Per començar he baixat pel barranc a la recerca de les colles (paraula que deriva del mot ‘codolla’ que segons el Diccionari Català, Valencià, Balear significa ‘Clot format en la penya per l'aigua, i en el qual s'arreplega l'aigua quan plou. Per a nosaltres. els crevillentins, que ens mengem les 'd' intervocàliques ha esdevingut en la paraula colla). Aquest és el primer punt d’interès de la ruta, es tracta d’un conjunt de clots que gairebé tot l’any, i sobretot en època de pluges estan plens d’aigua.
Després d’aquest punt que haurem de superar ajudant-nos de les mans, si volem passar per les mateixes colles, comença la pujada per la vora dels cingles fins un cim secundari on hi ha una antena domèstica de televisió. Entre mig d’aquest punt i el cim principal hi ha una xicoteta vall amb bancals i restes d’una construcció (personalment crec que es tracta d’una mallada).
Accedim al cim principal fent una fàcil grimpada i trobem una esplanissada delimitada per cingles i amb una línia de pedres amuntegades que ben be podrien ser una muralla (crec recordar d’haver llegit fa temps que al cim del Frare hi havia un fortí de l’època medieval). Pel terra hi ha molta ceràmica amb textures i acabats diferents. La ‘muralla’ envolta tota la part superior del cim. En un racó trobem restes d’una construcció de pedra amb tres habitacles. 
La baixada la fem per un sender que ens portarà al Fondo de les Porrues, un racó amb garrofers i una xicoteta cova-casa. Durant la baixada tenim bones perspectives de les Ermitetes, el Rincó de la Palmereta (On ha desaparegut la palmera per culpa del picut roig) i el Rincó de la Monja.


Els cingles del Frare

Colles de les Porrues

Colles de les Porrues

Pujada al Frare

Embassament

Primer cim

Vistes a la Serra Alta

Castell Vell

Ceràmica

Construccion de pedra

Rincó de la Monja, Rincó de la Palmereta i les Ermitetes

Paisatge

Tornada a les Colles de les Porrues

Colles de les Porrues

El Frare

Els colors del Frare




diumenge, 16 de novembre del 2014

CUENCA, UNA CIUTAT ENCANTADA

No puc ressistir-me a publicar aquesta entrada i les fotos que he fet aquest cap de setmana per la Serranía i ciutat de Cuenca.
Les seues muntanyes, entapissades de boscos i formades de capritxoses formes de pedra arriben a la mateixa ciutat i l'envoltem. El riu Xúquer i el Huécar abracen la part antiga i històrica de Cuenca fent un marc d'aigua, roca i arbres que en aquesta època aparéixen vestits de groc.
Us deixe unes quantes fotos perquè gaudiu de l'espectacle de Cuenca.

Núvols i xops

Los Callejones

Boscos de pi roig

Riu Cuervo

Riu Xúquer

Cuenca

Riu Xúquer per Cuenca

Els ulls

Cuenca

Hoz del Huécar

Hoz del Huécar

Part alta de Cuenca

Racó de Los Callejonez

Des del castell

Cuenca

Cuenca

Cases de Cuenca

Catedral

Carrer de Cuenca

Casa