dilluns, 29 d’octubre del 2012

SERRA DE CALLOSA


La Serra de Callosa  (Baix Segura) és una illa de roca enmig de la plana formada pels rius Segura i Vinalopó en la seua arribada a la mar.
És una serra abrupta i aspra, sense grans boscos, però sí amb una vegetació molt peculiar; les seves arestes, sovint molt aèries, semblen les dents d’un xerrac, afilades i estretes; i els seus pendents són pronunciats, molt pronunciats, tant que des dels seus cims gaudim d’una magnífica vista d’ocell.
Una opció dura però molt especial és recórrer-la per les seves arestes des del barri de San Carlos fins a Cox, passant pel cim del Chinar, el Alto del Águila i el San Bernardo. Malgrat ser una ruta evident, a vegades s’ha de fer ús de les mans per a superar alguns passos. Per tant no és una ruta per a iniciar-se en el món de les muntanyes. Tampoc és molt bona idea anar-hi els dies d’estiu doncs no trobarem ni aigua ni ombra en tot el camí només un sol inclement i un bon grapat de matolls punxosos. Els dies de pluja la roca estarà mullada i esvarosa.  

Accedint a la aresta

Arribem a les mans!

Formació curiosa

Serra d'Oriola

Caminant per l'aresta

Tomello fi, timó o farigola

Redovà de de l'aire

Alto del Águila

La Mediterrània al fons

Camí del San Bernardo

Pendents

San Bernardo

Un altra vegada arribem a les mans!

A la dreta el pas del cavall

Sorpresa final

Panoràmica del pas del cavall
 
A vista d'ocell

Forat i muntanya


dimecres, 24 d’octubre del 2012

EL PIRINEU ARAGONÉS EN B/N

Selva de Oza


Fageda

Camí del Castillo d'Acher

Fruit i roca


Pi negre

Cavalls i prats


Imperi de roca

Boira i muntanya

Cim del Castillo d'Acher

Prats i caminants

L'Ezkaurre

Camí del Petrachema

Bosc de pi negre

Roca i sender

Vall

Faig i muntanya

diumenge, 21 d’octubre del 2012

divendres, 12 d’octubre del 2012

DE L'ALT EMPORDÀ AL BAIX VINALOPÓ

Ja queden arrere els dies de viure a l'Alt Empordà, Ara toca el Baix Vinalopó, al sud del País Valencià, la meua terra, la de sempre. Però, aquí també és possible fer turisme esportiu i d'això us deixe una mostra. Una ruta en bicicleta que vaig fer l'altre dia pel parc natural del Fondo. Un parc que a banda de les discussions sobre a quina població pertany és un complet desconegut dels crevillentins i els elxans.
El parc natural del Fondo és un indret de vida salvatge, on viuen un bon grapat d'ocells i d'altres animals com ara rèptils i mamífers. També ens ofereix una gran quantitat de paisatges únics a tota Europa: palmerars, saladars i joncars. Molt lligats tots tres a la indústria tradicional de la comarca: les palmes, el sabó i les estores.