DE MEMMINGEM A TRIESTE EN BICI (IV)

El final d'aquesta història són les estapes que per terres eslovenes ens condueixen a Trieste. Es tracta d'una ciutat situada a la vora del mar Adriàtic, ja en terres italianes i que conserva la llengua eslovena.
Aquestes etapes finals venen marcades per l'esforç que ha significat l'ascensió al Triglav, de més de 2500m de desnivell positiu i altres tants de baixada. han sigut dos durs i 20 hores de caminada. A més les estapes restants són molt dures, doncs s'han de pujar alguns ports que encara que no són molt llargs si que ho són pels forts desnivells i per acumular-ne fins a tres en un mateix dia.
A banda d'això, el camí transcorre per magnífiques fagedes, per pistes sense trànsit i pobles gens visitats pel turisme, a escepció del castell de Predjiama i les coves de Postojna.

Idrija


Pont sobre el riu Idrija



Crhin Vhr (impronunciable)

Castell de Predjama

Itàlia

Les bicicletes també reposten en les gasolineres

DE MEMMINGEM A TRIESTE EN BICI (III)

Estany de Bled

Ja en terres eslovenes fem una parada per descansar de la bici i per fer una miqueta de turisme per Ljubljana, a l'espera d'una millora de temps que ens permeta l'ascensió al Triglav (2864m), la muntanya més alta d'Eslovènia.

Des de Bled ens dirigim cap a Trenta però el mal temps ens agafa de ple i ens fem un remull, a més no podem gaudir de la vall del riu Soca, un riu d'aigües de color esmeralda. L'endemà la pluja continua i seguim mullats.

Tot això ens fa plantejar-nos fer un dia de descans a Postjaja, un punt que també ens permetrà plantejar l'atac al cim del Triglav.

Curiós aparcament de bicis


Carril-bici eslové

La pluja

Riu Soca

Cascada de Boca

Pluja torrencial

Most na Soci

Paisatge eslové

DE MEMMINGEM A TRIESTE (II)

Etapa 4, de Mösern a Weerberg

Es tracta d'una etapa, en teoria, senzilla i pràcticament en descens, però només en la teoria. En la baixada de Seefeld cap a Innsbruck trobem una sèrie d'obstacles com a prohibicions al trànsit de bicicletes i un fort descens (pendents d'un 16%) en una carretera saturada de vehicles i amb pudor de frens força gastats.
Després ja ens trobem en una llarga baixada a la vora del riu Inn, passant per Innsbruck enmig d'un sol sense pietat, per acabar la jornada en una dura pujada de 3km i en desnivells que superen en 10%.

Etapa 5, de Weerberg a Neuskirchen.

Una jornada còmoda de pujada suau encara que sostinguda fins a Zell am Ziller. La ruta està molt transitada de ciclistes de totes les edats (o millor dit de gent gran). Una encertada decisió ens evitarà el difícil i dur ascens del Gerlospass, en la població de Zell am Ziller agafem l'autobús que ens pujarà tot el port, no obstant això en la jornada de hui em fet 58km. Aquesta decisió ens ha lliurat, també, d'una forta tempesta que ha començat només arribar a l'hotel.

Etapa 6, Neuskirchen Zell am See.

Jornada plujosa i nuvolosa que ens ha impedit vore el magnífic paisatge que mostra la vall. La muntanya més alta d'Àustria, les glaceres i les parets de roca han quedat amagats darrere dels núvols. No obstant això, el paisatge és molt agradable.

Eixint de Mosern

Camí de Zell am Ziller


Zell am Ziller


Gerlospass


La vall de Neukirchen

La pluja camí de Zeel am See

Fototurista

Refugi imprevist

A la recerca de l'hospedatge

DE MEMMINGEN A TRIESTE EN BICICLETA (I)

1a ETAPA: Aeroport de Memmingen - Nesselwang (76 km)

El desconcert del primer dia en qualsevol d'un viatge d'aquest tipus és d'una gran intensitat. Els senyals són nous -ens hem d'aturar a cada instant a mirar el mapa-, i la llengua és molt diferent, no entenem res de res. És per això que el primer dia és una barreja d'estrès i d'incertesa. No obstant això, hem gaudit d'un dia excel·lent, amb una temperatura freda però sense pluja.

2a ETAPA: Nesselwang - Reutte (53 km)

Una magnífica etapa entre prats, boscos, llacs i els castells de Baviera (Neuschwanstein), finalitzada amb una llarga baixada fins a Reutte.

3a ETAPA: Reutte - Mösern (51 km)

Trajecte molt muntanyenc per la vall d'Ehrwald, entre el massís del Zugpitze i l'Hochplattig, entre boscos d'avets i les magnífiques parets de les muntanyes. Per a rematar la jornada una dura ascensió al poble de Mösern.

Muntage de les bicicletes a l'aeroport de Memmingen (Alemanya)

Arrossegant la bici

El camí pel mig d'un prat

La grandiositat del verd

Entrada a Àustria

Després de Reutte

Zugspitze, la muntanya més alta d'Alemanya

Vall d'Ehrwald

Llarg descens per la Vall d'Ehrwald

EL PEDRAFORCA, 2498m

El Pedraforca

Dos intents d’ascendir aquesta muntanya llegendària de les terres catalanes han sigut necessaris per aconseguir el seu cim. La primera vegada a principis del mes d’abril la neu abundant i el gel dels últims trams de grimpada em van fer considerar la retirada.
Aquest primer intent vaig seguir la ruta clàssica que des del refugi arriba al coll verdet, per la vessant més agresta de la muntanya. Des d’aquest punt la ruta s’enfila per uns passos de roca una miqueta compromesos en aquestes condicions de neu i gel.

Refugi Lluis Estasèn, punt de partida de la ruta clàssica

Cara més agresta del Pedraforca

Coll Verdet

A mitjans juny vaig tornar a provar l’ascensió del cim. Ara per una altra ruta, no tant costeruda, però també molt interessant i solitària que em va permetre gaudir d’altra perspectiva de la muntanya.

Vaig començar el camí al poble de Gósol fins arribar a la mateiza carena del coll Verdet i així enllaçar amb la ruta clàssica. Una vegada trepitjat el cim del pollegó superior vaig descendir cap a l'enforcadura i tot seguint un PR vaig tornar a Gósol.

Prats primaverals

El coll Verdet des d'una altra perspectiva

Vista des de la carena

Cim nord

L'Enforcadura


Gósol i el Pedraforca

Ascensió al Bony de Salòria, 2789m.

Una llarga estada a la comarca de l’Alt Urgell m’ha permés conéixer aquesta terra envoltada de muntanyes, boscos, rius, llacs i esguitada de xicotets pobles.
Com no, per començar faré la descripció de l’ascensió al Bony de Salòria, mal anomenat Pic de Salòria, de 2789m. La muntanya més alta de la comarca, i a la que hi podem accedir des del poble d’Os de Cívis.
Al contrari del que és habitual, vaig començar la ruta des del mateix poble per un sender amb marques però poc definit que ens condueix al Coll de Conflent. Tot travessant boscos de pins i prats. Ja des d’aquest punt la ruta coincideix amb la “normal”, es a dir la que comença des de l’hotel i puja per la pista.
Des del coll de Conflent el camí –sempre que no hi hagi neu- és molt evident i està marcat amb fites i senyals, això sí és molt costerut.
Les vistes des del capdamunt són extraordinàries i el cim sembla poc visitat, per la qual cosa és una ascensió molt recomanable.

Os de Cívis

Camí del coll de Conflent

Vistes del massís de la Pica d'Estats

Bony de Bassiets