SIERRA MÁGINA, LA MUNTANYA DELS ARBRES VELLS

Amb més de dos mil metres d’alçada, palplantada al bell mig dels grans camps d’oliveres s’alça ferma la Sierra Mágina.

Gran roure

Les neus de Sierra Nevada s’esbrinen per damunt dels pujols, i miren i admiren amb enveja la solitud de la muntanya, que per aquesta cara es mostra rocallosa i despullada. Els cims més alts de Mágina vigilen el pas del petit grup de caminants. A poc a poc s’acosten al Miramundos, i al seu refugi, un edifici de forma peculiar que retalla la seua silueta en un cel blau i clar. Els caminants descansen i gaudeixen dels prats frescos de la primavera incipient al capdamunt mentre que bufa una suau brisa, fresca i neta com les de les muntanyes altes.

De tant en tant, Mágina deixa escapar petits rajos d’aigua freda i pura, i imagina racons de frescor i d’ombra entapissats com sempre d’un mantell verd d’herba. Els caminants els aprofiten per descansar; tot i que, potser, no estan cansats. 

Un escurçó creua pel camí, als peus dels excursionistes. L’ofidi estava prenent el sol de la primavera al resguard de la solitud de la muntanya, sorprès pel pas dels caminants, s’allunya ràpidament. De mentre, els ramats de xais pasturen tranquil•lament pels prats verds; i les àguiles alcen el vol dibuixant cercles al cel, sense moure les ales, albirant els cingles i els cims tacats amb la poca neu que queda de l’hivern. 

Mágina però, s’amaga d’altres secrets dins les valls més apartades dels tràfec dels senderistes. Mágina és la muntanya dels arbres vells. Hi ha alzines majestuoses i foradades on hi podrien dormir estirats a dins. També hi ha aurons, i roures. 

Els caminants passen i admiren aquests éssers vius majestuosos, i passen com un raig, com un instant en la llarga vida. Tots són arbres que saben d’història, de molta història... l’han viscuda.

Roques

Arribant al Miramundos

Refugi de Miramundos

Aurons

Descans a la vora de la fontr

Prats

Escurçó

Caminants 

Gran alzina

 

Dins d'una alzina

Paisatge

Oliveres

L'era del castell

Paisatge