D'Oliana a Cambrils, per terres d'ermites oblidades
Ara quan el dia s’apaga, a poqueta nit, em ve a la memòria el camí del diumenge passat: la Serra de les Creus, la Valldan, les Encantades, Serra Seca, Turp, el Castell de Cambrils...
Tot just acabem de travessar l’Alt Urgell i el Solsonès se’ns obri davant nostre. Per terres de montserratines, valls amagades, masos abandonats, castells i ermites avancem camí de la Mediterrània.
 |
| Serra de les Creus |
Ben enjorn deixem el caliu de la llar per a endinsar-nos per la Serra de les Creus i més tard per les muntanyes d’Odén. Els carrers d’Oliana romanen adormits enganxats a la son mandrosa de diumenge, mentre que la rosada de la nit lluita per no desaparèixer. Lluiten, també, una gran quantitat d’edificis històrics: castells i ermites romàniques del municipi d’Odén que esperen eixir un dia de l’oblit. L’espoli de la desgana fa que aquesta part de la nostra història desaparega després d’un llarg camí d’esplendor i ara decadència.
Però, el sender continua. Des del mirador de Serra Seca, la Valldan, les Roques Blanques i les Encantades constitueixen el magnífic paspartú que emmarca les serres de Sant Honorat i la Serra d’Aubenç. Tot i que la vista és encisadora hem de marxar, el Port del Compte s’ha amagat baix una cortina de “pluja” que realment és de neu. Així és que poc després la neu i nosaltres coincidim en lloc i hora al castell de Cambrils. Tot just en arribar al poble el paisatge s’ha enfarinat però, és una qüestió que no ens preocupa al caliu de la llar, ja hem arribat.
 |
| Sant Honorat |
 |
| Ermita |
 |
| Interior de l'ermita |
 |
| Interior de l'ermita |
 |
| Posició privilegiada |
 |
| Camí empedrat |
 |
| Arribant al mirador de Serra Seca |
 |
| Roques Blanques i les Encantades |
 |
| Turp |
 |
| Valldan i la Serra d'Aubenç |
 |
| El sol vint minuts abans de la nevada |
 |
| Castell de Cambrils |
 |
| Nevada |
