Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prepirineu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prepirineu. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de maig del 2015

PUIGSACALM: LA MUNTANYA DELS BOSCOS INFINITS

Puigsacalm, la muntanya del boscos infinits; no és un cim tranquil, ni solitari, ni calmat. Des de Joanetes és rocallós i alt, des de la Plana de Vic despunta a l’horitzó davant mateix del Pirineu més oriental, nogensmenys, amable des del coll de Bracons

Els colors de la primavera
El Puigsacalm però, és el cim dels grans boscos, de les fagedes centenàries, de les rouredes, dels prats. És així com la fageda de la Grevolosa, a les faldes del Puigsacalm, és un dels boscos més espectaculars de tota Catalunya. 
La ruta de hui fuig dels grans camins, de les pistes, de les carreteres; la ruta de hui transcorre per senders ombrívols, agosarats en els primers trams i suaus la resta. Passem per trams equipats amb cables, passarel•les i graons... i una campana. La ruta és curta en la pujada i llarga, molt llarga en la baixada. 
És un moment per gaudir al bell mig de la immensitat, de la natura més amable, dels paisatges més bucòlics. De retrobar-se i trobar-se a dins d’un paisatge somiat, d’un indret sempre imaginat, de pau i tranquil•litat.

Joanetes

Les cingleres del Puigsacalm

Canal Fosca, ganxos nous

La campaneta

Santa Magdalena

Fageda i Puig des Llops

Puig des Llops

Ermita de Santa Magdalena des de l'aire

Puigsacalm

Camí cap al Coll de Bracons

Camí pel mig de la fageda

Baixant cap a Sant Miquel de Castelló

Sant Miquel de Castelló

Avellaners

Devesa

Devesa en flor

devesa

Camí de Joanetes

Bosc bucòlic

Les gorges de Joanetes




dijous, 12 de març del 2015

L'ALEGRIA D'UN BON DIA, EL PORT DEL COMPTE

He perdut el compte de les vegades que he pujat al Pedró dels Quatre Batlles. En solitari, acompanyat per uns, acompanyat per altres, amb neu, sense neu, amb raquetes, corrent, passejant… Però el paisatge del Port del Compte és captivador, mai no ens deixa indiferents. Els boscos de pins, les valls tacades de neu i els pujols més alts, suaus i arrodonits, els paisatges polars, les dolines, les vistes dels Pirineus... són tantes coses!
El diumenge passat vaig tenir la sort de retrobar-me amb el Pedró dels Quatre Batlles, amb l’agradable companya d’uns bons amics, exiliats com jo en aquesta meravellosa terra d’acollida, 























diumenge, 1 de febrer del 2015

EL TAGA, 2038m

El matí desperta amb la incertesa dels dies freds. Per la finestra es deixa entreveure les primeres clarors del matí mentre em decidisc a eixir del llit que en aquestes hores atresora la calor de la nit. 
Dia de fred i neu
Sembla que el cel ras vol dominar el dia però el núvols ràpidament comencen a enteranyinar-lo i només començar a caminar cauen les primeres volves. De l’anècdota d’uns quans flocs de neu passem a una nevada persistent que ha decidit acompanyar-nos fins al cim del Taga.
El poble d’Ogassa s’acomiada de nosaltres amb un decorat de mines, salts d’aigua i boscos que amb la fredor de l’hivern han dipositat les fulles al terra teixint un mantell marró. El camí ascendeix ràpidament a buscar la pista que condueix fins a l’ermita de Sant Martí d’Ogassa. Allà el paisatge es torna blanc i més fred. Quin plaer poder seure al costat de la finestra d’un dels masos que hem vist i veure com els prats, els boscos i les muntanyes es tornen blancs mentre gaudeixes del caliu de la fornala. Però, toca pujar.
La Portella d’Ogassa ens espera amb fortes borrumbades d’aire fred. Els dits de les mans i la cara fan mal. El vent castiga qualsevol part del cos que quede descoberta. Només ens queda el camí fins al cim entre fortes ventades. De sobte apareix la creu del Taga entremig de la boira, ja hem arribat!

Eixint d'Ogassa

Comença a enfarinar

Camí

Sant Martí d'Ogassa

Pujada a la Portella d'Ogassa

Foto al res

Puigsestela

Baixant

Vent a la Portella d'Ogassa

Paisatge després de la nevada

Paisatge després de la nevada

Paisatge després de la nevada