Puigsacalm, la muntanya del boscos infinits; no és un cim tranquil, ni solitari, ni calmat. Des de Joanetes és rocallós i alt, des de la Plana de Vic despunta a l’horitzó davant mateix del Pirineu més oriental, nogensmenys, amable des del coll de Bracons
Els colors de la primavera |
El Puigsacalm però, és el cim dels grans boscos, de les fagedes centenàries, de les rouredes, dels prats. És així com la fageda de la Grevolosa, a les faldes del Puigsacalm, és un dels boscos més espectaculars de tota Catalunya.
La ruta de hui fuig dels grans camins, de les pistes, de les carreteres; la ruta de hui transcorre per senders ombrívols, agosarats en els primers trams i suaus la resta. Passem per trams equipats amb cables, passarel•les i graons... i una campana. La ruta és curta en la pujada i llarga, molt llarga en la baixada.
És un moment per gaudir al bell mig de la immensitat, de la natura més amable, dels paisatges més bucòlics. De retrobar-se i trobar-se a dins d’un paisatge somiat, d’un indret sempre imaginat, de pau i tranquil•litat.
Joanetes |
Les cingleres del Puigsacalm |
Canal Fosca, ganxos nous |
La campaneta |
Santa Magdalena |
Fageda i Puig des Llops |
Puig des Llops |
Ermita de Santa Magdalena des de l'aire |
Puigsacalm |
Camí cap al Coll de Bracons |
Camí pel mig de la fageda |
Baixant cap a Sant Miquel de Castelló |
Sant Miquel de Castelló |
Avellaners |
Devesa |
Devesa en flor |
devesa |
Camí de Joanetes |
Bosc bucòlic |
Les gorges de Joanetes |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada