FONS D'ESCRIPTORI: SERRA DE CREVILLENT

No està permés l'ús d'aquestes imatges per a fins lucratius.

LES MUNTANYES MÉS ALTES D'EUROPA (II)

ESLOVÈNIA
Triglav 2864m
El Triglav és la muntanya més alta d'Eslovènia, es troba als Alps i té una alçada de 2.864 m. Aquesta muntanya es troba al nord-oest d'Eslovènia, molt a prop d'Àustria i d’Itàlia, als Alps Julians i té un caràcter simbòlic per a la identitat nacional dels eslovens, com ho demostra que n'aparega tant en la bandera de la República d'Eslovènia com en les monedes de 50 cèntims d'euro encunyades en aquest país.
El Triglav (literalment Tres caps) o Muntanya Tricorn en italià és el punt culminant dels Alps julians i el punt més alt d'Eslovènia, amb 2.864 m. Segons una vella llegenda, tot eslovè ha de pujar el Triglav almenys una vegada en la vida. La muntanya representa una vella divinitat sudeslava, que tocava amb el seu primer punt el cel, amb la segona la terra i amb la tercera, per sota, el món subterrani.
És conegut per la seva forma pròpia i la seva visibilitat des de distàncies encara superiors a 100 km, La seva cara nord constitueix una de les més grans prominències d'Europa.
Después d’un intent infructuós en 1777, la primera ascensió va ser realitzada el 26 d'agost de 1778 per Luka Korošec, Matija Kos, Štefan Rožič; i Lovrenc Willomitzer.
Al cim es troba l'Aljazev stolp (o torre d'Aljaz), un bivac cilíndric, i símbol important del país. Ofereix refugi als alpinistes durant les tempestes. Va ser construït el 7 d'agost de 1895 per Jakob Aljaz.
El Triglav es troba en l'únic parc nacional eslovè, el Parc nacional del Triglav, al nord-oest del país. La seva superfície, de 84.800 hectàrees, representa el 4% del territori del país.
Descripció de l’ascensió http://www.madteam.net/rutas/excursionismo/triglav-2864m-cima-de-los-alpes-julianos-eslovenia.albertf

ESTÒNIA
Suur Munamägi
El Suur Munamägi és el punt més alt d'Estònia i dels països Bàltics, amb una altitud de 318 metres sobre el nivell de la mar. Està situat al sud-est del país, al sud del municipi d'Haanja. El paisatge prop del cim està compost per petits pujols. A prop del cim la roca inferior és impermeable donant lloc a petits llacs.
Sobre el cim s’ha construït una torre d'observació de 29 m. a la qual es pot pujar pagant un import.

ESPANYA
El Teide (3718 m), és la muntanya més alta d'espanya.
El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries. Amb una alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.
Mulhacén (3482m)
La segona muntanya més alta d'Espanya és el Mulhacén, a la província de Granada. El Mulhacén és el pic més alt de la Península Ibèrica, amb 3.482 metres d'alçada. Es troba a Sierra Nevada (província de Granada). Altres pics de la zona són el Veleta o l'Alcazaba. Hi ha una pista de terra que transcorre pel vessant sud fins molt a prop del cim, però el pas de vehicles està restringit a partir de la Hoya del Portillo, a uns 2150 metres d'alçada. El vessant nord és molt escarpat i s'hi pot practicar l'escalada.

Sierra Nevada des de la Sagra

FINLÀNDIA
Haltitunturi 1328m
La muntanya Halti (Haltitunturi en finlandès, Háldi sami) és el punt culminant de Finlàndia amb 1.328 metres d'altitud.
Està situada a municipi d'Enontekiö, a Lapònia, en la frontera entre Noruega i Finlàndia. Forma part dels Alps escandinaus. El cim de la muntanya està de fet a Noruega, a 1.365 metres d'alçada i es denomina Ráisduattarháldi. El cim més alt sencerament en territori finlandès és el Ridnitšohkka amb 1.316 metres d'alçada.
Més informació http://es.wikilingue.com/gl/Haltitunturi

FRANÇA
Mont Blanc (4810m)
El Mont Blanc (en francès) o Monte Bianco (en italià) és la muntanya culminant dels Alps, amb una alçada oficial de 4.810,45 m. És el punt més elevat d'Europa Occidental i un dels més alts de la resta d'Europa, només superat per diverses muntanyes de Rússia i Geòrgia com l'Elbrus de 5.642 m.

El Mont Blanc des de la vessant italiana

La situació del cim és compartit entre Itàlia i França per un tractat internacional de 1860, encara que des d'aleshores es manté una certa controvèrsia i diferents fonts cartogràfiques atribueixen enterament la ubicació a un de tots dos països.
Actualment, el Mont Blanc és destí de multitud d'aficionats: en primavera amb esquí de muntanya, principalment des de l'estació inferior d'Aiguille du Midi i Grands Mulets, i a l'estiu des de Les Houches i Aiguille du Goûter, on està el refugi del mateix nom. A més a més, constitueix un objectiu habitual entre els alpinistes amants de les grans cotes, i que aspiren, almenys una vegada en la vida a repetir l'ascensió de Michel Gabriel Paccard i de Jacques Balmat. L'ascensió no és difícil, però és llarga i s'ha d'afrontar després d'una bona preparació, amb prudència i amb gran atenció a les condicions atmosfèriques.

Se'n poden trobar més de cent vies per arribar fins el cim però les "vies habituals" i les més utilitzades són aquestes:
• La via normal, via de Cristalliers, o «via Reial». Comença al poble de Saint-Gervais-els-Bains, on s'agafa el TMB (Tramvia del Mont-Blanc) fins Nid d'Aigle. L'ascensió comença des d'allà en direcció al refugi de Tête Rousse i després passa pel perillós corredor de Goûter, on la caiguda de pedres són freqüents, fins arribar al refugi de Goûter on es passa la nit. Habitualment es comença a caminar a les 2 del matí, passant pel Dôme du Goûter i el refugi Vallot. És la ruta més freqüent.
• La via dels tres Mont Blanc, o «la Travessia». Comença a Chamonix-Mont-Blanc, es puja en el telefèric d'Aiguille du Midi i es descendeix en direcció al col du Midi per arribar al refugi de Cosmiques per passar la nit. A l'endemà l'ascensió passa pel Mont Blanc du Tacul i després pel Maudit.
• La via normal italiana, o ruta d'Aiguilles Grises. Després de travessar la glacera de Miage, es passa la nit en el refugi de Gonella. A l'endemà es passa el Col des Aiguilles Grises per arribar després a Dôme du Goûter.
• La travessia Miage-Bionnassay-Mont Blanc. Es fa en general en 3 dies eixint des de Les Contamines-Montjoie i passant la nit en el refugi de Conscrits. A l'endemà es travessa Dômes de Miage per arribar fins el refugi Durier. El tercer dia es realitza l'ascensió d'Aiguille de Bionnassay i es passa fins el Dôme du Goûter. És un itinerari llarg i tècnic, però molt salvatge.

GEÒRGIA
Shkhara (შხარა) (5201m)
Situat a la regió fronterera de Svaneti, El Shkhara es troba a 88 quilòmetres al nord de la població de Kutaisi, segona ciutat més gran de Geòrgia. El es troba en la part central de la serralada del Gran Caucas, al sud-est del Mont Elbrus. El Shkhara és el tercer cim més alt al Caucas, tot just darrere del Dykh-Tau.
Es tracta d'un cim gran, dins d’una regió marcadament glacial, i presenta seriosos reptes per als muntanyenccs. La cara nord en la vessant russa té prop de 1.500m d'alt i té vàries rutes difícils. Fer el recorregut de tota la paret Bezingi considerada "la més llarga d'Europa” és una empresa àrdua.
El cim va ser escalat per primera vegada en 1888 a través de l'East Ridge ruta del Nord, per l’equip britànic/suïs de U. Almer, Cockin J. i C. Roth. Aquesta ruta continua sent una de les rutes més fàcils i més popular.
http://en.wikipedia.org/wiki/Georgia_%28country%29

GRÈCIA
Olimpo (2917m)
El mont Olimp (també transliterat com Olýmpos, que significa "el lluminós") és la muntanya més alta de Grècia i segona dels Balcans (després del Musala de Bulgària, 2925m), amb 2917m d'altitud. Situat entre les regions gregues de Tessàlia i Macedònia, és reserva natural grega des de 1938 i patrimoni natural de la Unió Europea des de 1981, en la seua categoria de reserva de la biosfera.
El cim més alt és el Mitikas (2917 m), el més alt de Grècia, i el segon la punta Eskolio (2912 m). L’Olimp és ric en vegetació, especialment endèmica.
http://es.wikipedia.org/wiki/Olimpo

HONGRIA
Kékes, 1014m.
El Kékes és la muntanya més alta d'Hongria, en la serralada dels Mátra, al comtat d'Heves. És la tercera atracció turística en popularitat d'Hongria, després del llac Balatón i el Danubi, i té una sèrie d'hotels i pistes d'esquí. També hi ha una torre de telecomunicacions al cim.
El nom Kékes deriva del color del matí, sovint blavós. En hongarès, la paraula *kék significa 'blau', mentre que *kékes significa implícitament 'blavós'.

IRLANDA
Carrauntoohil, 1039m.
Així com el cim de la muntanya més alta d'Irlanda és sovint cobert per la boira, el seu nom està embolicat en la incertesa. Les arestes dentades de la cara nord del Carrauntoohil són sense cap dubte la seva característica més distintiva i per tant probable que li haja donat nom a la muntanya.
El Carrantuohill se situa en el comtat de Kerry, en la República d'Irlanda, en el centre de la cadena dels Macgillicuddy's Reeks, de la qual forma part. Al costat del Carrantuohill hi ha d'altres dues muntanyes que superen els 1.000 metres, altitud considerable al territori irlandès, són les muntanyes Caher i el Beenkeragh, de 1.001 m i 1.010 m d'alçada, respectivament. Solament d'altres dues muntanyes a més d'aquests superen els mil metres a la resta d'Irlanda, són el Mont Brandon a la península de Dingle i el Galtee Mor al comtat de Tipperary.
L'escalada a la muntanya més alta d'Irlanda és una activitat força freqüent entre turistes i apassionats: la zona preferida és la part meridional de l'Hag's Glen, per l'empinada escalinata pedregosa anomenada Devil's Ladder (escalinata del diable). Per escalar el Carrantuohill no és necessari un equip especial, ja que el recorregut és fàcil, encara que últimament s'està fent particularment insegur pel risc de solsides i l'excessiva quantitat de persones que hi acudeixen, fent inestable el terreny.
Les condicions meteorològiques són sempre molt variables i sovint són preocupants: a causa dels nombrosos escaladors que hi ascendeixen sense l'equip adequat.
Més informació http://mountainviews.ie/mv/index.php?mtnindex=1

ISLÀNDIA
Hvannadalshnúkur, 2109m
El pic Hvannadalshnúkur (o Hvannadalshnjúkur) ubicat al vessant nord-oest del volcà Öræfajökull, és el cim més alt d'Islàndia amb 2.109,6 m. d'alçada i està inclòs dins del Parc Nacional Skaftafell.
Fins l'agost de 2005, es creia que la seva alçada era 2.119 m, data que es troba sovint encara sobre els mapes, però nous mesuraments establiren que la seva alçada real era només de 2.109,6 m.
La ruta al cim és una popular ascensió per la glacera circumdant amb nombroses i freqüents esquerdes (crevasses) ocultes, que el fan apte només per a alpinistes experimentats.
Informació de http://ca.wikipedia.org/wiki/Hvannadalshn%C3%BAkur

ITÀLIA
Monte Bianco (4810m). Veure Mont Blanc (França)

KOSOVO
Gjeravica (Kosovo)
Gjeravica (albanès) o Ђеравица, Đeravica (serbi) és la muntanya més alta de Kosovo. És la segona altura en les Muntanyes Prokletije i de tota la serralada dels Alps Dinàrics. Té una alçada de 2.656m, encara que poden ser 2.667m. Situada al nord-oest de Kosovo a la vora de la frontera amb Albània, solament la sobrepassa el pic Cresta del Llac (Maja Jezercë) a Albània, que en té 2.694 m, el punt més alt de tots els Alps Dinàrics.
Entre 1992 i 2006 va ser la muntanya més alta de la República Federal de Iugoslàvia, i després de l'estat de Sèrbia i Montenegro. Si es considera Kosovo com a part de Sèrbia, Đeravica hauria de ser considerada com el punt més alt d'aquest país.
Pel que fa a la seva ascensió cal dir que l’absència de de terreny rocallós fa que siga més fàcil que les muntanyes l’envolten. Hi ha molts llacs glacials, grans i petits a la vora del cim. El més gran dels llacs és l'estany Gjeravica que queda just sota el cim.
Més informació http://www.summitpost.org/272-eravica-gjeravica/173204

Consulteu també l'article MUNTANYES MÉS ALTES D'EUROPA (I)

SENDER DELS APALATXES

Geogràficament aquest sender té uns quants quilòmetres de longitud, concretament 3.200 (2178 milles - la mateixa distància que des d'Alacant a Moscú)). Comença per la Springer Mountain a l'estat de Geòrgia i finalitza a la Muntanya Katahdin a Maine. També discorre pels estats de Carolina del Nord, Tennessee, Virgínia , Virgínia Occidental, Maryland, Pensilvània, Nova Jersei, Nova York, Connecticut, Massachusetts, Vermont i Nou Hampshire.
Les persones que intenten fer tot el recorregut en una única temporada s'anomenen «Thru Trailers». Andrew Thompson té el rècord de tot el recorregut amb un temps de 47 dies, 13 hores i 31 minuts. Catorze estats formen part del recorregut.
Concebut per l'enginyer forestal Benton MacKaye després de la mort de la seva esposa en 1921, la idea original era crear una pista per connectar els i les granges per al guadi i l’esbarjo de la gent de la ciutat. La realització de la idea de MacKaye es va convertir en la màxima prioritat de la Palisades Interstate Park Trail Conferència. La primera secció de la pista, que s'estenia des d'Arden, Nova York a la Muntanya de l'Ós, es va inaugurar el 7 d'octubre 1923.
La millor forma de recórrer el sender és de sud a nord. Els excursionistes acostumen a començar les seues excursions el mes de març o d’abril i acabar amb a la fi de l'estiu o començaments de de la tardor. La pista principal està marcada per marques de pintura blanca, amb senders marcats per marques de pintura blava. N'hi ha més de 250 campings al llarg del camí. Els refugis són anomenats, cabanyes, albergs o Adirondack. Per regla general, només tenen tres parets i sòl de fusta. Estan separats a una distància d’un dia de camí, la majoria es troben a prop de l'aigua i inclouen cordes per penjar als aliments.
Amb la seua riquesa escènica, el sender dels Apalatxes és un lloc que cada nord-americà ha de visitar si més no una vegada en la vida. L’aventura, l'autosuficiència, i l'esperit d'Amèrica es poden trobar en aquest llarg camí.
Culturalment a més a més, és una gran forma de conèixer molts indrets històrics dels Estats Units, de forma especial alguns relacionats amb la Guerra Civil, com la localitat històrica d'Hapers Ferry, a Virgínia Occidental. Se situa en la confluència dels rius Potomac i Shenandoah, on limiten els estats de Maryland, Virgínia i Virginia Occidental.

Alguns dels cims i parcs naturals que es poden conèixer si se segueix aquest seder dels Apalatxes conduiran al caminant per les Green Mountains de Vermont, les White Mountains de New Hampshire i el Parc Nacional de Shenandoah de Virgínia.
Aquest sender amaga paisatges captivants, i es pot fer en etapes, o només cobrir una part, en qualsevol cas el viatger no oblidarà mai el seu pas per aquestes terres de gran bellesa.
A més a més, una variada fauna viu als voltants d’aquest sender com ara els óssos negres, els cérvols, els ants, els esquirols i d'altres. Tot el camí està senyalitzat i és mantingut gràcies a l'aportament de diferents organitzacions. Com que és un dels senders més populars dels es troben sense cap dificultat serveis como ara els llocs d’acampada, allotjaments y d’altres.

Més informació a la web oficial: http://www.appalachiantrail.org/site/c.mqLTIYOwGlF/b.4805859/

EL GARROFER DEL CÒSSIL

Un arbre -un garrofer- immensament gran que es troba al paratge conegut com el Còssil dins d'una finca particular, prop del pantà de Crevillent.

Una curiositat és el topònim del paratge que podríem traduir al castellà com a cuezo. Encara que al Mir i Muntanyes, Viatge a Mallorca hi apareix l'expressió Este territori es pot configurar com un còssil.

SENDER DE "LOS TRES CALARES". GR 66

SENDER “TRES CALARES” (GR 66.1/2/3)

El sender de “los Tres Calares” és un projecte –molt avançat en l’actualitat- del Centro Excursionista de Albacete i el Club Montañero de Alcaraz, que tracta a través de quatre etapes (100km) de mostrar-nos allò més important i més característic de les muntanyes del sud d’Albacete.
La ruta es pot planificar tenint en compte dos punts claus on fer nit: Tus i Riópar, doncs el sender forma tres bucles i s'encreua en ambdos punts. Nosaltres planificàrem fer una nit al camping de Tus, el qual disposa d’una casa-refugi, i dues nits a Riópar en un dels nombrosos establiments que hi ha.
La data triada per a realitzar-lo fou finals d’octubre de 2010 (encara el sender no estava finalitzat i la senyalització era deficient o en alguns trams inexistent).
La primera etapa: Vado de Tus-Vado de Tus, ens permet fer una ruta circular al voltant del Cerrico de las Mentiras de 1896m. (punt més alt del Calar de la Sima), un espectacular mirador sobre la vall del riu Segura, la Serra de Segura, la Sagra, el Calar de la Sima i els cingles excavats pel riu Tus. Aquesta etapa és, sense cap dubte, un excel•lent museu etnològic a on observar la vida tradicional de la gent que hi habita les muntanyes, amb usos i costums ja desaparegudes d'altres indrets.

La segona etapa: Vado de Tus-Riópar, és una magnifica ruta que transcorre a la vora del Calar del Mundo. Entre boscos de pins i cingles el sender ens situa al capdamunt de la muntanya, en un paisatage de pastures, deveses i formacions kàrstiques. En aquest moment i sense senyals vam haver de buscar el camí tirant mà del mapa en un terreny difícil per a l'orientació. No obstant això, el camí per un magnífic bosc de roures amb els colors daurats de la tardor i més tard per un bosc de gal•leria d’alt valor ecològic ens van permetre gaudir de la ruta. El punt d’adrenalina d’aquesta etapa l’aportaren un gran ramat de bous de lídia (uns 150 bous) que passejaven fent estampides d’una part a l’altra de la devesa.
La tercera etapa: Riópar-Riópar, ens endinsa al bell mig del Calar de la Osera que coronat per l’Almenara és el més humanitzat dels tres calars amb un munt de pistes que hi accediesen quasi al mateix cim. Tanmateix, alguns racons són encissadors amb la presència dels colors de la tardor i una densa boira.

La quarta etapa: Riópar-Vado de Tus, és una excel·lent etapa que ens endinsa en el capdamunt del Calar del Mundo. La primera part transcorre per un maginfic bosc de pins, carrasques, aurons i roures i els rums dels porcs senglars. Després pel pla del calar fins a la vora del pic Argel de 1699m. A on un llarg descens en condueix a l’aldea de Tus i uns kilòmetres després al vado de Tus.

Cal dir que els paisatges i l’amabilitat de la gent que hem trobat ens ha sorprés gratament (sobretot al Càmping de Tus). La vida de la gent de les muntanyes que han sabut consevar l’essència d’aquestes terres i els seus costums anscentrals és un valor afegit a aquest racó d’Albacete.
D’altra banda, d’emprendre aquest sender cal tenir certes precaucions, doncs és difícil orientar-se pel mig del Calar del Mundo sobretot en cas de boira i neu, així mateix l’exposició a les inclemències climatològiques és un element que cal tenir en compte. Un altre aspecte, és la presència de bous en les pastures, nosaltres mateixos vam haver de esquivar l’embestida de dos bous.
No obstant això, és una ruta molt interessant i sorprenent.

Veure més fotos

Més informació (Club de Montañero Sierra de Alacaraz i Centro Excursionista de Albacete)

SUCHÁ BELÁ, el paradís eslovac

PAISATGES DE L'ALT TATRAS

Chata Plesnivec

Chata Zelené Pleso

Popradské Pleso

Risy 2503m

30 MARATÓ DE VALÈNCIA, Un altre repte aconseguit

El darrer diumenge, el 21 de febrer, vaig fer realitat un repte que tenia en ment des de fa ja alguns anys: finalitzar una marató urbana. Després de córrer moltes mitges maratons urbanes, de muntanya, maratons de muntanya i, fins i tot, la marató i mitja del Penyagolosa en tres vegades, només en restava córrer els 42,198 km d’una marató urbana.
L’escenari triat fou la marató de la ciutat de València, en un dia gris i amb alguns moments de pluja. L’ambient estava una mica descolorit –almenys no era tan festiu com el de la mitja marató de Santa Pola que havia fet unes setmanes abans-, doncs alguns carrers estaven deserts de públic.
La primera mitja de la cursa anava força bé, la velocitat augmentava conforme passaven els quilòmetres i el cansament no semblava notar-se. Ja tenia molt prop el meu objectiu: el bus de les 3:15. Només estaria a un minut o dos per davant. De sobte, vaig escoltar que el senyor Quilòmetre Trenta em cridava “Ei! ...que estic ací! ...ara veuràs el que és bo! I així és com d’anar a 4:35 vaig passar a córrer a 6 minuts per quilòmetre. Els últims dotze van ser terrorífics i només l’orgull d’acabar va fer possible l’arribada a la meta.
A la fi, amb bona companya i amb molt de coratge vaig poder finalitzar aquesta prova, amb 3:27:31. Una cursa que per a mi ha estat la més dura de la meua experiència “atlètica”, més encara que qualsevol cursa de muntanya.

EL BARRANC FORT (Serra de Crevillent)

LES MUNTANYES MÉS ALTES D'EUROPA (I)

Moltes vegades m’he preguntat quines són les muntanyes més altes de cada país europeu, es a dir els SOSTRES D’EUROPA. Amb un poc de paciència, i després d’un temps, he anat recollint informació per tal d’elaborar la llista de tots els cims que reuneixen la condició de ser el punt més alt d’un estat (alguns no són ni muntanyes com ara la cúpula de la Basílica de San Pere al Vaticà). Com també podeu veure alguns països estan a cavall entre dos continents, i d’altres són geogràficament asiàtics però considerats europeus des de fa molt de temps.

D’altra banda, he tractat d’eliminar els cims que pertanyen a un país europeu però que no hi són clarament al continent, cims com el Teide o el Ponta do Pico a les Azores.

Per finalitzar, quan he trobat referències sobre la ruta d’ascensió l’he descrita, encara que, potser, no siga correcta. Espere la vostra comprensió i que si teniu més informació us poseu en contacte amb mi.

PAÏSOS

1. ALBÀNIA: Korab 2764m

Korab és la muntanya més alta d’Albània y de la República de Macedònia en la frontera entre els dos estats. Es adjacent a la muntanya Sǎr.

Té diversos cims de més de 2000 metres. El més important és:• El Gran Korab (en Albanés: Maja e Korabit o Mali i Korabit, en Macedoni: Голем Кораб (Golem Korab) o Кобилино Поле (Kobilino Pole). La seua altura és de 2.753 m (dades antigues) o 2.764 m (dades actuals).

Altres cims importants de la serralada són:

• Kepi Bar (2.595 m)

• Mala Korapska Vrata (2.425 m; dades antigues)

• Kabash (2.395 m)

• Ciganski Premin (2.295 m)

• Plocha (2,235 m)

• Visoka Karpa (2.090 m).

Particularment notable és l’àrea alpina de Kabash amb alguns escarpats atalussats i quasi inaccessibles cims. En la part més alta, sobre els 2.000 m, el clima és alpí i inclou elements de flora alpina. La frontera de l'estat creua el cim més alt, el Gran Korab. Durant la Guerra de Kosovo, hi va haver un front al Korab, i allà hi ha encara una zona minada prop de la muntanya. Ascendir la muntanya des del costat macedoni és possible després de complicats tràmits burocràtics i acompanyat d’una escorta militar. Però, la millor forma per escalar al Golem Korab és unir-se a una escalada internacional que té lloc cada any a primers de setembre. l'escalada està organitzada pel club muntanyenc PSD "Korab" de Skopje.

Informació treta de http://wapedia.mobi/es/Monte_Korab
2. ALEMANYA: Zugspitze 2962m

El Zugspitze és la muntanya més alta d'Alemanya. Està situada just a la frontera amb Àustria, al districte de Garmisch-Partenkirchen, a Baviera. Hi ha dos telefèrics que porten fins a un enclavament turístic prop del cim de la muntanya. Un procedeix del costat alemany de la muntanya, i l’altre, del costat austríac. La muntanya sol estar massificada pels turistes.

Amb una altura de 2.962,06 m constitueix la muntanya més alta d'Alemanya.

Informació treta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Zugspitze
3. ANDORRA: Coma Pedrosa 2942m

Vista des del Coma Pedrosa (El Maladeta al fons)

El Coma Pedrosa és el cim més alt de tot el Principat d'Andorra. Està situat a la part occidental del país, molt pròxim a la estació d'esquí d'Arinsal i la seua alçada és de 2.942 m. El Coma Pedrosa és un gran mirador dels Pirineus així com del Principat, i des del seu cim podrem observar el Carlit, la zona de Soldeu-El Tarter i Grau Roig, Andorra la Vella, Arinsal, la estació d'esquí de Pal (les seues pistes es veuen molt marcades entre el bosc que les envolta), el Massís de la Maladeta (sempre cobert de neu pel vessant que veiem), i molt pròxima a nosaltres, la Vall Ferrera i la Pica d'Estats, entre una infinitat de nombrosos pics.Informació treta de http://www.senderisme.com/terrfile.aspx?idterr=559
4. ARMÈNIA: Aragats 4090m

Partint d’Amberd i per estretes carreteres (sovint tancades per la neu fins ben entrat el mes de juny) pujarem al petit llac artificial al costat l'Institut de Raigs Còsmics a uns 3.200m. Aquest és el punt de partida per ascendir a la muntanya més alta d’Armènia.Hi ha quatre cims, el Nord (el més alt, 4090m), l’Oest (4080m), el Sud (3879m) i l’oriental (3916m) que formen la vora d’un cràter volcànic. Entre els cims sud i l’est la paret del cràter està trencada, i un rierol flueix cap avall fins al poble de Aragats. Fins i tot en un dia clar d’agost, els núvols solen amuntegar-se en el cràter de bon matí. Per tant, és preferible començar a caminar el més prompte possible per incrementar tant la seguretat de l’ascensió final i assegurar les possibilitats d’una vista espectacular. El temps és impredictible amb neu en qualsevol moment. Al cim Sud, el més baix i més prop dels quatre, es pot arribar en menys de dues hores des del llac. La ruta més fàcil és pujar pels prats de muntanya amb rumb NNO, amb l’objectiu d’arribar a la cantonada nord-oest del cim. Des del cim Sud, es pot arribar a l'Oest en només 1 o 2 hores. Després de pujar els primers 100 metres més o menys a través de les roques, s’ha de trobar els senders que condueixen al cim. La cimera del Nord té almenys quatre hores des del llac. Per a alguns excursionistes, l’anada i la tornada són 12-13 hores, així que s’haurà de començar molt d’hora. Hi ha dues rutes principals. El primer itinerari és retallar al nord per sota de la cantonada nord-oest del Cim Sud, descendint al coll SW, per a després descendir al cràter apuntant a la base oriental de la cimera Nord, de la qual ens adreçarem a una sèrie de costeres pedregoses en un camí a la vora del cràter.

Informació treta de http://www.armeniapedia.org/index.php?title=Mount_Aragats
5. ÀUSTRIA: Grossglockner 3798m

La muntanya Großglockner és, amb 3798 m., la muntanya més alta d'Àustria i la major muntanya dels Alps a l'est del Pas del Brenner. Això fa que, després del Mont Blanc, siga la segona muntanya més alta dels Alps, en mesurar-se per altura relativa.

Informació treta de http://wapedia.mobi/es/Grossglockner
6. AZERBAIDJAN: Basar Djuzi 4480m

L’orografia d’Azerbaiyán està condicionada per la serralada del Cáucaso, que arriba a una altitud de 4.480 metres en la muntanya Basar Djuzi. Tant el nord com el sud-oest del país és molt muntanyós.

Informació treta de http://es.metapedia.org/wiki/Azerbaiy%C3%A1n
7. BÈLGICA: Signal de Botrange 694m

La Signal de Botrange és el punt mes alt de Bèlgica. Es troba situat en la zona anomenada Hautes Fagnes exactament a 694 metres sobre el nivell del mar.Es tracta d’una zona plana per la qual passa la carretera, també hi ha una zona d’informació de la comarca i a prop també un bar i un alberg. En 1923 es va construir una petita escalinata anomenada la torre de Baltia, en referència a un oficial militar, que acaba en una llosa que ens indica que es va construir amb una mesura exacta de sis metres perquè els visitants poguessin aconseguir l’altura simbòlica dels 700 metres. En 1934 es va construir una torre que arriba fins als 718 metres.

Informació treta de www.wikilingua.net/.../Signal_de_Botrange_7c01.html
8. BIELORRÚSSIA: Dzyarzhynskaya 364m

Es tracta d’un estat quasi pla. La seua altura màxima és el Dzyarzhynskaya de 364m.
9. BÒSNIA I HECERGOVINA: Maglic 2386m
10. BULGÀRIA: Musala 2386m

Les Rila (Рила ['rila]) són unes muntanyes en el sud-oest de Bulgària, les més altes de l’estat i dels Balcans. El massís és a més el sisè més alt d'Europa (cadascun representat únicament pel cim més alt), darrere del Caucas, els Alps, Sierra Nevada, els Pirineus i la Muntanya Etna.

El cim més alt és el Musala de 2925 msnm; és també el cim més alt dels Balcans, tot just amb la mateixa altura que l’Olimp. Situat a dues hores de la capital de Bulgària, Sofia. És la principal zona d’esquí i més propera a Sofia i hi ha varis albergs de muntanya en els seus vessants.Posseeix més de 2.000 espècies de plantes i una gran riquesa faunística.

La muntanya s’alça sobre les valls muntanyoses circumdants, amb el Borovets Saddle (1305 m) connectant l’aresta principal de Musala amb les crestes Shipochan i Shumnatica que connecten amb l'Ihtiman Sredna Gora a través del pas de la Porta de Trajano. El Yundola Saddle (1375 m) i l'Avraam Saddle (1295 m) enllacen Rila amb els Ródope a l'est, mentre que la connexió amb Pirin és el Predel Saddle (1140 m), l’únic amb el Verila que està en el Klisura Saddle (1025 m).

Rila se subdivideix en nombroses parts depenent de la seua posició geogràfica.

• Rila Est o la Cresta Musala és la part més alta i vasta. El massís més alt, té 12 dels 18 cims per sobre de 2.700 m localitzats allí — Musala, Yastrebets, Irechek, Deno, Taco, etc. Els llacs Musala Lakes s’estenen en aquesta part de Rila, com el Ledeno ezero ("Llac Gelat"), el llac més alt dels Balcans a 2.709 m. Altres llacs en Rila Est són els Llacs Maritsa Lakes i els Llacs Ropalitsa.

• Rila Central o la Cresta Skakavets és la part més petita (1/10 de l'àrea total), amb els més famosos dels llacs — els Llacs del Peix, els Llacs Dzhendem, Llac Iozola i els Llacs del Monestir Lakes. El més gran llac glacera dels Balcans, Smradlivo ezero ("Llac pudorós") amb un àrea de 21,2 km2, està localitzat en Rila Central, com els cims Kanarata, Cherna polyana, Malak Skakavets i Golyam Skakavets, Rilets. La cresta del Skakavtsi (els cims de Golyam Skakavets i Malak Skakavets, Pchelina i Sveti Duh) ascendeix aïllada entre els rius Levi i Beli Iskar. A una altra bé coneguda cresta en aquesta àrea és la de Marinkovitsa i Vodniya chal, estenent-se fins a la reserva forestal de Kobilino branishte.

• Rila Nord-oest ocupa uel 25% de l'àrea total de Rila. el cim més alt és el Malyovitsa de 2.730 m. Els Set Llacs Rila són una fita important en aquesta part, amb molts cims remots i petits llacs. • Rila Sud-oest o la Cresta Kapatnik ocupa el 30% de Rila i és la més antiga reserva de Bulgària. Cims de Rila

• Musala— 2925 m

• Malka Musala — 2902 m

• Ovcharets — 2768 m

• Golyam Kupen — 2731 m

• Malyovitsa — 2729 m

• Popova kapa — 2704 m

• Malka Malyovitsa — 2698 m

• Lopushki vrah — 2698 m

• Lovnitsa — 2695 m

• Kanarata — 2691 m

• Orlovets — 2685 m

• Pastri slap (Aladzha slap) – 2684 m

• Zliya zab — 2678 m

• Eleni vrah — 2654 m

• Ravni vrah (Ravni chal) — 2637 m

• Belmeken (Kolarov) — 2627 m

• Kamilata — 2621 m

• Golyam Mechi vrah — 2618 m

• Dvuglav — 2605 m

• Golyam Mermer (Mramorets) — 2598 m

• Dodov (Drushlevishki) vrah — 2597 m

• Kozi vrah — 2587 m

• Iglata — 2575 m

• Golyam Mechit — 2568 m

• Ushite — 2560 m

• Ptichi vrah (Ashiklar) — 2536 m

• Malak Mechit — 2535 m

• Yanchov vrah — 2481 m

• Malak Mechi vrah — 2474 m

• Strazhnik (Kurdzhilak) — 2469 m

• Budachki kamak — 2447 m

• Kukov vrah — 2411 m

• Tsarev vrah — 2376 m

• Damga (Ivan Vazov) — 2342 m

• Markov kamak (Gorna Kadiitsa) — 2342 m

• Malka Popova kapa — 2180 m

• Treshtenik — 2020 m

• Angelov vrah

• Malak Lopushki vrah

• Malak Mermer

El Musala (en búlgar, Мусала) és el cim més alt de Bulgària i de tota la península dels Balcans, amb 2925m. El seu nom deriva de Mus Allah, “la muntanya d’Alà”, es denomina així des del període que Bulgària formava part de l’Imperi Otomà. Des del 1949 fins al 1962 aquesta muntanya es va anomenar Stalin.La millor forma d’ascendir-lo és per un sender des de l’estació d’esquí de Borovets, també n’hi ha un telecabina des de Borovets fins el cim Yastrebets a 2369m. Des d’aquest punt tardarem un hora fins el xalet Musala (2430), amb una hora i mitja més i a través del refugi Everest arribarem al cim.

Informació treta de http://es.wikipedia.org/wiki/Musala
11. CIUTAT DEL VATICÀ: Cúpula de la Basílica de Sant Pere. 132m
12. CROÀCIA: Dinara. 1831m
13. DINAMARCA: Møllehøj 170,86m. Yding Skovhøj 172,54 m

El Møllehøj (170,86 m.s.n.m.) situat a la vora de Skanderborg. Des d'un punt de vista oficial és la colina més alta del país és Yding Skovhøj (172,54 m) sobre el cim del qual es troba un monument de l'Edat del Bronze sense el qual la colina tindria una altura de 170,77 m. Per aquesta raó sovint la indicació del punt més elevat del país és polèmica
14. ESLOVÀQUIA: Gerlachovský štít 2655m

El Gerlachovský štít és el cim més alt de les Muntanyes Tatras, en la regió de Prešov, a Eslovàquia. Així mateix, és la muntanya més alta al llarg dels 1.500 quilòmetres de longitud de la Serralada dels Carpats i també de la part nord i est d'Europa Central. La forma piramidal del massís està governada per un enorme circ. Malgrat la seua altura relativament baixa comparada amb altres muntanyes del món, la seua prominència de més de 2.000 metres respecte del fons de la vall fa que el cim semble encara més elevat. Presa erròniament en el passat com una muntanya mitjana als accidentats Alts Tatras, des d'aleshores ha jugat un important i simbòlic paper per als habitants i els governadors de diverses nacions centreeuropees, fins al punt que entre els segles XIX i meitat del XX va rebre quatre noms distints, amb sis canvis en resum. A causa dels canvis polítics de la zona, en tan sols unes dècades va arribar a ser la muntanya més alta del Regne d'Hongria, de Txecoslovàquia i d'Eslovàquia. Gerlachovský štít comparteix les seues característiques geològiques i ecològiques amb la resta dels Alts Tatras, però posseeix un ambient que val la pena per als biòlegs per ser la zona més alta en tota Europa al nord del paral•lel 50. Durant el període del segle XX en el que els viatges es trobaven restringits aquest cim era especialment valorat per a txecs, eslovacs, alemanys de l'Est, hongaresos i polonesos, ja que era el lloc més elevat per escalar. A hores d’ara encara continua atraient idèntica atenció, encara que les autoritats locals han continuat afegint restriccions al seu accés.

El Gerlachovský štít des del Vychodna Vysoka

Gerlachovský štít no sempre ha estat considerat el cim més alt de les Muntanyes Tatras. Després de la primera mesura oficial, realitzada durant el regnat dels Habsburg en el segle XVIII, el conegut cim Kriváň; va ser pres com el més elevat, malgrat que la seua altitud tan sols arriba als 2.494m. La primera ascensió confirmada al Gerlachovský štít va ser aconseguida per Ján Still des del poble de Nová Lesná en 1834. En l’any 1880 les rutes a través de Velická próba i Batizovská próba van ser assegurades mitjançant cadenes.

Informació treta de http://es.wikipedia.org/wiki/Gerlachovsk

Notes: Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals. L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas. Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa. La Turquia europea inclou els territoris a l'oest i nord de l'estret del Bòsfor. Finalment, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu

Continua en MUNTANYES MÉS ALTES D'EUROPA (II)