diumenge, 9 de gener de 2011

LES MUNTANYES MÉS ALTES D'EUROPA (II)

ESLOVÈNIA
Triglav 2864m
El Triglav és la muntanya més alta d'Eslovènia, es troba als Alps i té una alçada de 2.864 m. Aquesta muntanya es troba al nord-oest d'Eslovènia, molt a prop d'Àustria i d’Itàlia, als Alps Julians i té un caràcter simbòlic per a la identitat nacional dels eslovens, com ho demostra que n'aparega tant en la bandera de la República d'Eslovènia com en les monedes de 50 cèntims d'euro encunyades en aquest país.
El Triglav (literalment Tres caps) o Muntanya Tricorn en italià és el punt culminant dels Alps julians i el punt més alt d'Eslovènia, amb 2.864 m. Segons una vella llegenda, tot eslovè ha de pujar el Triglav almenys una vegada en la vida. La muntanya representa una vella divinitat sudeslava, que tocava amb el seu primer punt el cel, amb la segona la terra i amb la tercera, per sota, el món subterrani.
És conegut per la seva forma pròpia i la seva visibilitat des de distàncies encara superiors a 100 km, La seva cara nord constitueix una de les més grans prominències d'Europa.
Después d’un intent infructuós en 1777, la primera ascensió va ser realitzada el 26 d'agost de 1778 per Luka Korošec, Matija Kos, Štefan Rožič; i Lovrenc Willomitzer.
Al cim es troba l'Aljazev stolp (o torre d'Aljaz), un bivac cilíndric, i símbol important del país. Ofereix refugi als alpinistes durant les tempestes. Va ser construït el 7 d'agost de 1895 per Jakob Aljaz.
El Triglav es troba en l'únic parc nacional eslovè, el Parc nacional del Triglav, al nord-oest del país. La seva superfície, de 84.800 hectàrees, representa el 4% del territori del país.
Descripció de l’ascensió
http://www.madteam.net/rutas/excursionismo/triglav-2864m-cima-de-los-alpes-julianos-eslovenia.albertf



ESTÒNIA
Suur Munamägi
El Suur Munamägi és el punt més alt d'Estònia i dels països Bàltics, amb una altitud de 318 metres sobre el nivell de la mar. Està situat al sud-est del país, al sud del municipi d'Haanja. El paisatge prop del cim està compost per petits pujols. A prop del cim la roca inferior és impermeable donant lloc a petits llacs.
Sobre el cim s’ha construït una torre d'observació de 29 m. a la qual es pot pujar pagant un import.

ESPANYA
El Teide (3718 m), és la muntanya més alta d'espanya.
El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries. Amb una alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.
Mulhacén (3482m)
La segona muntanya més alta d'Espanya és el Mulhacén, a la província de Granada. El Mulhacén és el pic més alt de la Península Ibèrica, amb 3.482 metres d'alçada. Es troba a Sierra Nevada (província de Granada). Altres pics de la zona són el Veleta o l'Alcazaba. Hi ha una pista de terra que transcorre pel vessant sud fins molt a prop del cim, però el pas de vehicles està restringit a partir de la Hoya del Portillo, a uns 2150 metres d'alçada. El vessant nord és molt escarpat i s'hi pot practicar l'escalada.

Sierra Nevada des de la Sagra

FINLÀNDIA
Haltitunturi 1328m
La muntanya Halti (Haltitunturi en finlandès, Háldi sami) és el punt culminant de Finlàndia amb 1.328 metres d'altitud.
Està situada a municipi d'Enontekiö, a Lapònia, en la frontera entre Noruega i Finlàndia. Forma part dels Alps escandinaus. El cim de la muntanya està de fet a Noruega, a 1.365 metres d'alçada i es denomina Ráisduattarháldi. El cim més alt sencerament en territori finlandès és el Ridnitšohkka amb 1.316 metres d'alçada.
Més informació http://es.wikilingue.com/gl/Haltitunturi

FRANÇA
Mont Blanc (4810m)
El Mont Blanc (en francès) o Monte Bianco (en italià) és la muntanya culminant dels Alps, amb una alçada oficial de 4.810,45 m. És el punt més elevat d'Europa Occidental i un dels més alts de la resta d'Europa, només superat per diverses muntanyes de Rússia i Geòrgia com l'Elbrus de 5.642 m.

El Mont Blanc des de la vessant italiana


La situació del cim és compartit entre Itàlia i França per un tractat internacional de 1860, encara que des d'aleshores es manté una certa controvèrsia i diferents fonts cartogràfiques atribueixen enterament la ubicació a un de tots dos països.
Actualment, el Mont Blanc és destí de multitud d'aficionats: en primavera amb esquí de muntanya, principalment des de l'estació inferior d'Aiguille du Midi i Grands Mulets, i a l'estiu des de Les Houches i Aiguille du Goûter, on està el refugi del mateix nom. A més a més, constitueix un objectiu habitual entre els alpinistes amants de les grans cotes, i que aspiren, almenys una vegada en la vida a repetir l'ascensió de Michel Gabriel Paccard i de Jacques Balmat. L'ascensió no és difícil, però és llarga i s'ha d'afrontar després d'una bona preparació, amb prudència i amb gran atenció a les condicions atmosfèriques.


Se'n poden trobar més de cent vies per arribar fins el cim però les "vies habituals" i les més utilitzades són aquestes:
• La via normal, via de Cristalliers, o «via Reial». Comença al poble de Saint-Gervais-els-Bains, on s'agafa el TMB (Tramvia del Mont-Blanc) fins Nid d'Aigle. L'ascensió comença des d'allà en direcció al refugi de Tête Rousse i després passa pel perillós corredor de Goûter, on la caiguda de pedres són freqüents, fins arribar al refugi de Goûter on es passa la nit. Habitualment es comença a caminar a les 2 del matí, passant pel Dôme du Goûter i el refugi Vallot. És la ruta més freqüent.
• La via dels tres Mont Blanc, o «la Travessia». Comença a Chamonix-Mont-Blanc, es puja en el telefèric d'Aiguille du Midi i es descendeix en direcció al col du Midi per arribar al refugi de Cosmiques per passar la nit. A l'endemà l'ascensió passa pel Mont Blanc du Tacul i després pel Maudit.
• La via normal italiana, o ruta d'Aiguilles Grises. Després de travessar la glacera de Miage, es passa la nit en el refugi de Gonella. A l'endemà es passa el Col des Aiguilles Grises per arribar després a Dôme du Goûter.
• La travessia Miage-Bionnassay-Mont Blanc. Es fa en general en 3 dies eixint des de Les Contamines-Montjoie i passant la nit en el refugi de Conscrits. A l'endemà es travessa Dômes de Miage per arribar fins el refugi Durier. El tercer dia es realitza l'ascensió d'Aiguille de Bionnassay i es passa fins el Dôme du Goûter. És un itinerari llarg i tècnic, però molt salvatge.

GEÒRGIA
Shkhara (შხარა) (5201m)
Situat a la regió fronterera de Svaneti, El Shkhara es troba a 88 quilòmetres al nord de la població de Kutaisi, segona ciutat més gran de Geòrgia. El es troba en la part central de la serralada del Gran Caucas, al sud-est del Mont Elbrus. El Shkhara és el tercer cim més alt al Caucas, tot just darrere del Dykh-Tau.
Es tracta d'un cim gran, dins d’una regió marcadament glacial, i presenta seriosos reptes per als muntanyenccs. La cara nord en la vessant russa té prop de 1.500m d'alt i té vàries rutes difícils. Fer el recorregut de tota la paret Bezingi considerada "la més llarga d'Europa” és una empresa àrdua.
El cim va ser escalat per primera vegada en 1888 a través de l'East Ridge ruta del Nord, per l’equip britànic/suïs de U. Almer, Cockin J. i C. Roth. Aquesta ruta continua sent una de les rutes més fàcils i més popular.
http://en.wikipedia.org/wiki/Georgia_%28country%29

GRÈCIA
Olimpo (2917m)
El mont Olimp (també transliterat com Olýmpos, que significa "el lluminós") és la muntanya més alta de Grècia i segona dels Balcans (després del Musala de Bulgària, 2925m), amb 2917m d'altitud. Situat entre les regions gregues de Tessàlia i Macedònia, és reserva natural grega des de 1938 i patrimoni natural de la Unió Europea des de 1981, en la seua categoria de reserva de la biosfera.
El cim més alt és el Mitikas (2917 m), el més alt de Grècia, i el segon la punta Eskolio (2912 m). L’Olimp és ric en vegetació, especialment endèmica.
http://es.wikipedia.org/wiki/Olimpo

HONGRIA
Kékes, 1014m.
El Kékes és la muntanya més alta d'Hongria, en la serralada dels Mátra, al comtat d'Heves. És la tercera atracció turística en popularitat d'Hongria, després del llac Balatón i el Danubi, i té una sèrie d'hotels i pistes d'esquí. També hi ha una torre de telecomunicacions al cim.
El nom Kékes deriva del color del matí, sovint blavós. En hongarès, la paraula *kék significa 'blau', mentre que *kékes significa implícitament 'blavós'.

IRLANDA
Carrauntoohil, 1039m.

Així com el cim de la muntanya més alta d'Irlanda és sovint cobert per la boira, el seu nom està embolicat en la incertesa. Les arestes dentades de la cara nord del Carrauntoohil són sense cap dubte la seva característica més distintiva i per tant probable que li haja donat nom a la muntanya.
El Carrantuohill se situa en el comtat de Kerry, en la República d'Irlanda, en el centre de la cadena dels Macgillicuddy's Reeks, de la qual forma part. Al costat del Carrantuohill hi ha d'altres dues muntanyes que superen els 1.000 metres, altitud considerable al territori irlandès, són les muntanyes Caher i el Beenkeragh, de 1.001 m i 1.010 m d'alçada, respectivament. Solament d'altres dues muntanyes a més d'aquests superen els mil metres a la resta d'Irlanda, són el Mont Brandon a la península de Dingle i el Galtee Mor al comtat de Tipperary.
L'escalada a la muntanya més alta d'Irlanda és una activitat força freqüent entre turistes i apassionats: la zona preferida és la part meridional de l'Hag's Glen, per l'empinada escalinata pedregosa anomenada Devil's Ladder (escalinata del diable). Per escalar el Carrantuohill no és necessari un equip especial, ja que el recorregut és fàcil, encara que últimament s'està fent particularment insegur pel risc de solsides i l'excessiva quantitat de persones que hi acudeixen, fent inestable el terreny.
Les condicions meteorològiques són sempre molt variables i sovint són preocupants: a causa dels nombrosos escaladors que hi ascendeixen sense l'equip adequat.
Més informació http://mountainviews.ie/mv/index.php?mtnindex=1

ISLÀNDIA
Hvannadalshnúkur, 2109m
El pic Hvannadalshnúkur (o Hvannadalshnjúkur) ubicat al vessant nord-oest del volcà Öræfajökull, és el cim més alt d'Islàndia amb 2.109,6 m. d'alçada i està inclòs dins del Parc Nacional Skaftafell.
Fins l'agost de 2005, es creia que la seva alçada era 2.119 m, data que es troba sovint encara sobre els mapes, però nous mesuraments establiren que la seva alçada real era només de 2.109,6 m.
La ruta al cim és una popular ascensió per la glacera circumdant amb nombroses i freqüents esquerdes (crevasses) ocultes, que el fan apte només per a alpinistes experimentats.
Informació de http://ca.wikipedia.org/wiki/Hvannadalshn%C3%BAkur

ITÀLIA
Monte Bianco (4810m).
Veure Mont Blanc (França)

KOSOVO
Gjeravica (Kosovo)
Gjeravica (albanès) o Ђеравица, Đeravica (serbi) és la muntanya més alta de Kosovo. És la segona altura en les Muntanyes Prokletije i de tota la serralada dels Alps Dinàrics. Té una alçada de 2.656m, encara que poden ser 2.667m. Situada al nord-oest de Kosovo a la vora de la frontera amb Albània, solament la sobrepassa el pic Cresta del Llac (Maja Jezercë) a Albània, que en té 2.694 m, el punt més alt de tots els Alps Dinàrics.
Entre 1992 i 2006 va ser la muntanya més alta de la República Federal de Iugoslàvia, i després de l'estat de Sèrbia i Montenegro. Si es considera Kosovo com a part de Sèrbia, Đeravica hauria de ser considerada com el punt més alt d'aquest país.
Pel que fa a la seva ascensió cal dir que l’absència de de terreny rocallós fa que siga més fàcil que les muntanyes l’envolten. Hi ha molts llacs glacials, grans i petits a la vora del cim. El més gran dels llacs és l'estany Gjeravica que queda just sota el cim.
Més informació http://www.summitpost.org/272-eravica-gjeravica/173204






Consulteu també l'article MUNTANYES MÉS ALTES D'EUROPA (I)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada