diumenge, 18 de desembre del 2011

CÓRRER PER LA SERRA D'ARDENYA

Des del mateix km 43 de la carretera que va de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols agafem un sender (PRC 101), el qual ve de Sant Feliu i va cap a l'ermita de Sant Grau. El motiu de començar en aquest punt és que fins aquí el sender dibuixa el seu recorregut pel mig d'urbanitzacions aberrants que malbaraten el paisatge.
L'inici del sender és gairebé pla i estret, s'enfonsa en una magnífica sureda que ja no abandonarem durant tota la ruta. El primer punt d'interés és el camí romà que hi trobem als poc més de 15 minuts d'haver eixit (corrent). La pujada en aquest punt és dura cosa que verificarem a la tornada.

Durant tot el recorregut el sender està magníficament senyalitzat, no tenim dubtes. A més a més ens donen diverses opcions de ruta. Nosaltres triarem sempre la del PR principal.

En poc temps arribem a les runes de Sant Benet enmig d'un tros de serra afectat per un incendi. A vegades marxem per pistes i d'altres per estrets corriols. El coll de l'Escorpí ja és a prop. El següent punt d'interès és la Sureda Fonda propera a l'ermita de Sant Baldiri, també en runes. Des d'aquest punt i per una ampla pista arribem al Suro des Llop i prompte comencem un llarg descens per començar el dur ascens al nostre objectiu: l'ermita de Sant Grau. La tornada la farem pel mateix camí encara que com hem dit abans hi ha moltes alternatives,


Ermita de Sant Benet




 Nevada al Pirineu

Sant Baldiri




 Sant Grau

 Sant Grau

La Serra d'Ardenya endisnsant-se en el mar


El temps emprat per fer la ruta ha sigut de 2h i 45m amb paradetes per fer fotos i respirar una miqueta.

dissabte, 17 de desembre del 2011

EL MONTSENY

 La ruta des de Sesferreres fa una pujada ràpida pel mig d'una estensa fageda per enfilar-se a la carena que condueix fins el cim de Ses Agudes. Des d'aquest cim hi ha un sender que en poc més de mitja hora ens porta al cim més alt de tot el massís: el Turó de l'Home de 1706m d'alçada. Des d'aquest punt una llarga baixada pel barranc fins a l'àrea de Passavets a on trobem la carretera que du de volta a Sesferreres.
La Fageda

 


 
Pas equipat amb una cadena

 
Autorretrat

 



Vista de la carena per on hem passat

 
Rellotge de sol al cim de Ses Agudes

 
Mirant enrere; el cim de Ses Agudes

Baixant pel barranc

Ses agudes des de baix





dijous, 18 d’agost del 2011

EL TRIGLAV, UN GEGANT DE 2864m

El Triglav és la muntanya més alta de Eslovènia. Totes les seues rutres d'ascensió estan considerades com a difícils i fins i tot com a molt díficils. No obstant, l'aproximació és llarga i amb molt de desnivell culminant amb una ferrada que permet superar els 400m de desnivell final. Per posar una referència coneguda, el tram final és com l'ascensión al San Bernardo (serra de Callosa) pel pas del Cavall, però equipada amb ferrada.

Per fer l'aproximació són necessàries unes 8 hores a un ritme viu, més l'hora i mitja o dos del tram final (unes 10 hores de pujada i 10 de baixada -fins i tot la baixada pot ser més lenta que la pujada degut als forts desnivells i l'orografia del terreny-). En total són més de 2500m de pujada i uns altres tants de baixada, tot per un entorn de variats pisos climàtics: des de le fagedes dels pisos més baixos fins les aveteres i els deserts de pedra calcàrea.










































DE MEMMINGEM A TRIESTE EN BICI (IV)

El final d'aquesta història són les estapes que per terres eslovenes ens condueixen a Trieste. Es tracta d'una ciutat situada a la vora del mar Adriàtic, ja en terres italianes i que conserva la llengua eslovena.
Aquestes etapes finals venen marcades per l'esforç que ha significat l'ascensió al Triglav, de més de 2500m de desnivell positiu i altres tants de baixada. han sigut dos durs i 20 hores de caminada. A més les estapes restants són molt dures, doncs s'han de pujar alguns ports que encara que no són molt llargs si que ho són pels forts desnivells i per acumular-ne fins a tres en un mateix dia.
A banda d'això, el camí transcorre per magnífiques fagedes, per pistes sense trànsit i pobles gens visitats pel turisme, a escepció del castell de Predjiama i les coves de Postojna.


Idrija


Pont sobre el riu Idrija



Crhin Vhr (impronunciable)








Castell de Predjama



Itàlia



Les bicicletes també reposten en les gasolineres