dissabte, 16 de juliol de 2011

EL PEDRAFORCA, 2498m



El Pedraforca

Dos intents d’ascendir aquesta muntanya llegendària de les terres catalanes han sigut necessaris per aconseguir el seu cim. La primera vegada a principis del mes d’abril la neu abundant i el gel dels últims trams de grimpada em van fer considerar la retirada.
Aquest primer intent vaig seguir la ruta clàssica que des del refugi arriba al coll verdet, per la vessant més agresta de la muntanya. Des d’aquest punt la ruta s’enfila per uns passos de roca una miqueta compromesos en aquestes condicions de neu i gel.





Refugi Lluis Estasèn, punt de partida de la ruta clàssica





Cara més agresta del Pedraforca




Coll Verdet


A mitjans juny vaig tornar a provar l’ascensió del cim. Ara per una altra ruta, no tant costeruda, però també molt interessant i solitària que em va permetre gaudir d’altra perspectiva de la muntanya.


Vaig començar el camí al poble de Gósol fins arribar a la mateiza carena del coll Verdet i així enllaçar amb la ruta clàssica. Una vegada trepitjat el cim del pollegó superior vaig descendir cap a l'enforcadura i tot seguint un PR vaig tornar a Gósol.



Prats primaverals





El coll Verdet des d'una altra perspectiva





Vista des de la carena





Cim nord



L'Enforcadura


Gósol i el Pedraforca


divendres, 8 de juliol de 2011

Ascensió al Bony de Salòria, 2789m.



Una llarga estada a la comarca de l’Alt Urgell m’ha permés conéixer aquesta terra envoltada de muntanyes, boscos, rius, llacs i esguitada de xicotets pobles.
Com no, per començar faré la descripció de l’ascensió al Bony de Salòria, mal anomenat Pic de Salòria, de 2789m. La muntanya més alta de la comarca, i a la que hi podem accedir des del poble d’Os de Cívis.
Al contrari del que és habitual, vaig començar la ruta des del mateix poble per un sender amb marques però poc definit que ens condueix al Coll de Conflent. Tot travessant boscos de pins i prats. Ja des d’aquest punt la ruta coincideix amb la “normal”, es a dir la que comença des de l’hotel i puja per la pista.
Des del coll de Conflent el camí –sempre que no hi hagi neu- és molt evident i està marcat amb fites i senyals, això sí és molt costerut.
Les vistes des del capdamunt són extraordinàries i el cim sembla poc visitat, per la qual cosa és una ascensió molt recomanable.





Os de Cívis





Camí del coll de Conflent





Vistes del massís de la Pica d'Estats



Bony de Bassiets