dissabte, 16 de juliol de 2011

EL PEDRAFORCA, 2498m



El Pedraforca

Dos intents d’ascendir aquesta muntanya llegendària de les terres catalanes han sigut necessaris per aconseguir el seu cim. La primera vegada a principis del mes d’abril la neu abundant i el gel dels últims trams de grimpada em van fer considerar la retirada.
Aquest primer intent vaig seguir la ruta clàssica que des del refugi arriba al coll verdet, per la vessant més agresta de la muntanya. Des d’aquest punt la ruta s’enfila per uns passos de roca una miqueta compromesos en aquestes condicions de neu i gel.





Refugi Lluis Estasèn, punt de partida de la ruta clàssica





Cara més agresta del Pedraforca




Coll Verdet


A mitjans juny vaig tornar a provar l’ascensió del cim. Ara per una altra ruta, no tant costeruda, però també molt interessant i solitària que em va permetre gaudir d’altra perspectiva de la muntanya.


Vaig començar el camí al poble de Gósol fins arribar a la mateiza carena del coll Verdet i així enllaçar amb la ruta clàssica. Una vegada trepitjat el cim del pollegó superior vaig descendir cap a l'enforcadura i tot seguint un PR vaig tornar a Gósol.



Prats primaverals





El coll Verdet des d'una altra perspectiva





Vista des de la carena





Cim nord



L'Enforcadura


Gósol i el Pedraforca


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada