dimarts, 29 d’abril del 2014

TRES DIES SENSE COBERTURA: UNA TRAVESSA PER LA SERRA DE SEGURA.

Hi ha un lloc al mapa lluny de les carreteres, de les ciutats i del món. Un buit cartogràfic farcit de muntanyes i travessat per rius i rierols, entapissat de boscos i habitat per éssers humans que sempre han respectat la natura. Parlem de la Serra de Segura: l’escenari de l’última caminada.
Comencem a caminar des de Mesones en direcció al Calar del Mundo i el cim de l’Argel. Les rouredes deixen pas als prats, als ramats d’ovelles i a les pedres punxegudes. Una vegada comencem a baixar s’obre davant de nosaltres la vall del Tus, esquitxada de llogarets i ara, en aquesta època, de turistes. El paisatge és agradable, encisador, bucòlic... Les vores dels camins estan adornades de flors: lliris, ababols i romaní. I els rierols canten alegres amb l’aigua freda de la muntanya mentre arribem a la fi de la primera etapa.
En segon dia comencem pujant, endinsant-nos en el bosc, ara de pins i ara d’alzines i roures. I arribem; i passem per masos, uns habitats i d’altres només guardats per algun gos i de ben segur per una magnífica font d’aigua freda i clara. Caminem moltes hores però el paisatge que ens acompanya ben bé paga la pena. Fem nit a la Muela, punt d’inici de la següent etapa.
Eixim en direcció a Marchena tot just pel territori d’un eixam d’abelles. De souvenir, unes quantes picades. Passat el poble comencem a pujar. és un camí pedregós i sense arbres, en moments monòton. Un poc abans d’arribar als Puestos el paisatge torna a canviar, el boscos tornen a aparèixer, i els prats i les flors. Un sorprenent bosc d’avets s’acomiada de nosaltres. Santiago de la Espada ja és ben present. 
Tornen a sonar els watshaps. Desenes de missatges acumulats brollen ara que la cobertura s’ha dignat a impregnar els telèfons. Tornem a estar connectats amb el món i a trencar els lligams amb la natura. 
































dilluns, 7 d’abril del 2014

LA SERRA D'ENSIJA

LA SERRA D'ENSIJA DES DE LLINARS D'AIGUADORA, Cap Llitzet o de la Gallina Pelada (2321m)


Al costat de l’engorjat de l’Aigua de Llinars s’enfila un sender, sempre pel mig del bosc; ara pujant, ara baixant; ara trencant a la dreta i ara a l’esquerra; segueix baixant i pujant per un mantell de fulles i d'herba; i puja més que baixa fins arribar després de molts, moltíssims kilòmetres al capdamunt de la Serra d’Ensija.
Com si fos un museu de la serralada pirinenca, el sender és una exhibició dels boscos que s’hi poden trobar al Pirineu. Boscos d’alzines per començar, acompanyats de roures centenaris, despullats de les seues fulles que ara entapissen el terra i que l’alimenten, que fan possible el naixement d’altres plantes, de flors... de nova vida. 
La pinassa també ens acompanya en tot moment amb magnífics boscos de pi roig i pi negre en les parts més altes del recorregut. També travessarem les fagedes encara despullades i, a vegades, barrejades amb avets que s’enfilen buscant el sol. Avets tan alts que hem d’alçar molt la vista per veure’ls.
I entre mig dels boscos hi ha prats i roca, hi ha el mas de Catllarís i Sant Martí de les Canals. I el Roc Gran de Ferrús, i les balmes per on davalla l’aigua de la neu desfeta brodant una bonica cortina. 
Al capdamunt hi ha un paisatge de neu esquitxat de uns quans pins i el refugi Delgado Úbeda. Des del Cap Llitzet (2321m) podem parlar de tu a tu amb el Pedraforca, i albirar el Cadí, el Puigmal, el Moixeró i tants altres cims pujats i per pujar que s'asomen amb una vesta blanca.

Engorjat d'Aigua de Llinars
  
Mas de Catllarís
Arcades del mas de Catllarís

Roure centenari

Fageda

Roc de Ferrús

Balma i cortina d'aigua

Aresta de Roques Blanques al Cap Llitzet

El cim

El Pedraforca en primer terme

Refugi Delgado Úbeda

Neu i pins

Sender

Flor enmig de les fulles seques

Paisatge

Sant Martí

Panoràmica de la Serra d'Ensija