Hi ha un lloc al mapa lluny de les carreteres, de les ciutats i del món. Un buit cartogràfic farcit de muntanyes i travessat per rius i rierols, entapissat de boscos i habitat per éssers humans que sempre han respectat la natura. Parlem de la Serra de Segura: l’escenari de l’última caminada.
Comencem a caminar des de Mesones en direcció al Calar del Mundo i el cim de l’Argel. Les rouredes deixen pas als prats, als ramats d’ovelles i a les pedres punxegudes. Una vegada comencem a baixar s’obre davant de nosaltres la vall del Tus, esquitxada de llogarets i ara, en aquesta època, de turistes. El paisatge és agradable, encisador, bucòlic... Les vores dels camins estan adornades de flors: lliris, ababols i romaní. I els rierols canten alegres amb l’aigua freda de la muntanya mentre arribem a la fi de la primera etapa.
En segon dia comencem pujant, endinsant-nos en el bosc, ara de pins i ara d’alzines i roures. I arribem; i passem per masos, uns habitats i d’altres només guardats per algun gos i de ben segur per una magnífica font d’aigua freda i clara. Caminem moltes hores però el paisatge que ens acompanya ben bé paga la pena. Fem nit a la Muela, punt d’inici de la següent etapa.
Eixim en direcció a Marchena tot just pel territori d’un eixam d’abelles. De souvenir, unes quantes picades. Passat el poble comencem a pujar. és un camí pedregós i sense arbres, en moments monòton. Un poc abans d’arribar als Puestos el paisatge torna a canviar, el boscos tornen a aparèixer, i els prats i les flors. Un sorprenent bosc d’avets s’acomiada de nosaltres. Santiago de la Espada ja és ben present.
Tornen a sonar els watshaps. Desenes de missatges acumulats brollen ara que la cobertura s’ha dignat a impregnar els telèfons. Tornem a estar connectats amb el món i a trencar els lligams amb la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada