dilluns, 28 de maig de 2012

ELS CIMS DEL PIRINEU CORRENT? ...I PER QUÈ NO? (II)


El Balandrau (2585m)
Un altre cap de setmana la mateixa història, és arribar el divendres i comencen les pluges. Com en altres dies només tinc el matí per pujar a la muntanya ja que a la vesprada s'esperen fortes tempestes.
Després de molt dubtar, decidisc eixir de bon matí, carregat dels trastos de córrer: les sabatilles, la motxilla lleugera amb aigua, una barreta energètica i un anorac. I he fet bé en decidir aquesta opció, ja que a l'arribada em trobe amb un cel que comença a ennuvolar-se.
El meu destí és el Balandrau de 2585m d'alçada i que es troba situat molt a prop de la Vall de Núria. La pujada, que no és la habitual en aquesta muntanya, comença a un quilòmetre de Queralbs i s'endinsa en una estreta vall. La via normal accedeix al cim des d'un altre costat al que es pot arribar amb cotxe fins a la cota 1700. La ruta triada comença a 1100 m.s.n.m. I puja fins als 2585 del cim. És una ascensió dura, amb molt desnivell i terreny una mica pedregós, però el paisatge paga la pena.
En un primer tram el sender, tot senyalitzat, s'endinsa en un bosc d'avellaners fins arribar al Salt del Grill. Des d'aquest punt el corriol continua pel mig del bosc fins arribar a un punt que creua el riu per una estreta passarel·la. És aquí on comença el desnivell més dur i que pràcticament ja no ens abandonarà fins que arribem al mateix cim.
Des del cim la vista és ampla, podem veure la vall que hem pujat, els cims del Bastiments, el Gra de Fajol, i la part alta de la Vall de Núria. I no vegem ja més perquè és en aquest moment quan comença a ploure i el cel es cada vegada més negre.
Comence una llarga baixada, a vegades acompanyat d'isards, i en un principi còmoda ja que transcorre pel mig d'un prat. En arribar al refugi Coma de Vaca el camí és més pedregós i incòmode, però això sí acompanyat sempre d'un fabulós paisatge.
Només pujar al cotxe ha començat a tronar i ploure fort. A la fi han sigut quatre hores i quart de Pirineu i un bon cruiximent de cos en uns paratges magnífics.  


 La ruta

 Primers trams de la ruta

 El sender

 Salt del Grill

 La passarel·la

 Ara comença la part més dura



 Les parets verticals de la vall

 Arribant a Coma de Vaca

 La dura pujada final

El cim

dimarts, 22 de maig de 2012

DIMARTS I BO (2), el "Plan B"


L'aproximació a les muntanyes no sempre és fàcil ni curta. Moltes vegades fem molts quilòmetres per accedir al peu del cim, d'altres el mal temps no ens deixa afrontar amb èxit l'ascensió que portem tota la setmana planificant. Aleshores, és el moment d'utilitzar el Plan B.
Des de fa uns dies, hui era el dia perfecte. Un sol esplendorós havia de lluir tota la jornada. El cap de setmana havia deixat el Pirineu emblanquinat de neu. Potser, l'última nevada de la temporada si tenim en compte que és finals de maig. El pla era perfecte, volia pujar el Puigmal i a més un dimarts, quan no hi ha aglomeracions de turistes ni senderistes. Podia gaudir de la muntanya per a mi sols.
Tanmateix, les prediccions no han encertat, el dia ha seguit tan plujós com els darrers dies. Només em queda posar en marxa el Plan B, que consisteix en fer turisme. Així és que hui he tingut l'oportunitat de visitar la zona volcànica de la Garrotxa: els seus volcans, els pobles i els seus boscos. He visitat Besalú, Banyoles, Santa Pau, el volcà de Santa Margarida i la Fageda d'en Jordà.

Besalú

 Panoràmica de Besalú

 Pont Medieval de Besalú

Estany de Banyoles

 Estany de Banyoles

 Laberint medieval de Santa Pau

 Carrerons de Santa Pau

 Accés per a vianants a Santa Pau

 Panoràmica de Santa Pau

 Paisatge de la Garrotxa

 Bosc del volcà de Santa Margarida

 El Pirineu emblanquinat

 Ermita de Santa Margarida

 Castanyer

 Fageda d'en Jordà

  Fageda d'en Jordà

  Fageda d'en Jordà

  Fageda d'en Jordà

  Fageda d'en Jordà

  Fageda d'en Jordà

  Fageda d'en Jordà

 Fageda d'en Jordà

dijous, 17 de maig de 2012

CÓRRER PER LA SERRA DE RODES (ALT EMPORDÀ)


Una forma de conèixer les muntanyes és recórrer els seus camins, els seus senders, visitar les seues manifestacions artístiques i culturals a ritme de carrera.
Una llarga estada per aquestes terres de l'Empordà m'ha permès realitzar diverses eixides per la Serra de Rodes. Una serralada a vora mar, inclosa en el Parc Natural del Cap de Creus. He tigut l'oportunitat de córrer per antics camins, visitar dòlmens i menhirs, gaudir de la magnífica arquitectura romànica de Sant Pere de Rodes, córrer pels penya-segats de la costa. També he pogut disfrutar del Parc Natural dels Estanys de l'Empordà.
Però no és fàcil córrer per la muntanya. No tots els senders són fàcils, o millor dit transitables per a corredors, com ara l'aresta que condueix al Castell de Sant Salvador que haurem de superar amb l'ajuda de les mans. No obstant això, amb molta paciència i ganes de disfrutar del paisatge és una experiència inoblidable.
D'altra banda, aquesta modalitat “turística” ens permet passar per llocs en hores poc habituals, quan no hi ha turistes, tenint tot l'espai per nosaltres.
Algunes de les rutes que he realitzat són: de Roses al Castell de Sant Salvador, de Roses a la Creu d'en Corbetella, la cala Montjoi, el Mas de la Torre, el Puig Alt...
Aquí deixe una col·lecció de fotos de paisatges que he anat fent en aquestes eixides.

 Menhir

 Mar Mediterrani

 Dòlmen de la Cova a l'esquerra

 Mas

 El Canigó

 Runes de Santa Helena


 Sant Pere de Rodes

 Castell de Sant Salvador

 La platja també és un bon escenari per córrer

 Estany de Vilaüt

 Camí de la Serra de Rodes

 La Serra de Rodes des de Roses

 Mas de la Torre

 Mas



Dòlmen

diumenge, 13 de maig de 2012

ELS CIMS DEL PIRINEU CORRENT? ...I PER QUÈ NO?


Les prediccions meteorològiques pronostiquen fortes tempestes al Pirineu. Sempre passa igual! Tota la setmana amb bon temps i arriba el cap de setmana i venen les pluges o el vent. Això és el que té l'Empordà. Ja fa quatre mesos que he vingut i encara no he tingut temps d'anar al Pirineu. D'aquest cap de setmana no passa. He d'anar-hi siga com siga.
Fa temps que vull anar al Costabona, un cim de 2465m. El primer que trobarem a la vessant sud venint des del Mediterrani. És una pujada llarga i amb un desnivell de 1500m positius a través de boscos, prats, roca i gel.
Segons les prediccions les fortes tempestes començaran a partir del migdia. Per tant tinc una finestra de bon temps d'unes quatre o cinc hores per ascendir el cim.
Doncs... per què no fer-ho corrent?
He eixit des de la població francesa de Prats de Molló, en concret des dels banys de la Presta. He pujat cap a la cabana de l'Ullat on hi ha una font, després he continuat fins a una altra cabana, la de la Coma del Tec per seguir camí -a través de la neu- fins a la Portella de Rojà on he encarat la pujada al cim del Costabona. Per baixar he triat una altra ruta per baixar al coll de l'Ullat. Es tracta d'una baixada llarga però molt còmoda ja que tota està coberta d'herba.
He tardat quatre hores en completar l'ascensió i la baixada, i tot just quan pujava al cotxe ha començat a ploure.


Prop del Pas del Gat 

 Corrent per la fageda

 Pel mig de la fageda sembla que no es nota la pendent

Font de l'Ullat

 Cabana de l'Ullat

 La cabana de la Coma del Tec i el Costabona

 Vista des del Costabona

 Panoràmica de la baixada

 Paisatge

 De nou en la fageda

Riu Tec