dimarts, 13 de maig del 2014

EL PONT CABRADÍS, EL SOLSONÈS

Reportatge fotogràfic

El Pont Cabradís és una formació rocosa per on passa el riu Aigua de Valls. És paratge extraordinari, amb una vegetació exhuberant i unes formacions pètries singulars. El camí per la Torre Corriu és un túnel vegetal, sempre cobert d'alzines, roures, boixos i algun faig aillat.





Floració primaveral

Mas de la Torre de Corriu

Paisatge primaveral
Cingles

Pedraforca assomant




Túnel d'alzines

Prop del Pont Cabradís

Gran faig
Papallona

Escala metàl.lica
               

dijous, 8 de maig del 2014

PUIGMAL, PENYES ALTES DE MOIXERÓ I PEDRAFORCA

Tres dies ben intensos per la muntanya tenen la culpa d’aquesta entrada. El dijous ben enjorn començava la primera de les tres etapes. El primer dia consistia en fer la travessa des de La Molina fins a Núria passant pel Puigmal; el segon, la pujada a les Penyes Altes del Moixeró des de Grèixer; el tercer, l’ascensió al Pedraforca des de Gósol. 

El Pedraforca des del Moixeró

Primer dia: Collada de Tossa-Puigmal-Santuari de Núria.

Des de la Collada de Tossa emprenem el camí cap al Puigmal. La pujada és llarga però no té massa pendent. A poc a poc anem agafant altura sempre per l’ample llom que condueix al cim del Puigmal. La neu no hi apareix fins que hem arribat als 2500 metres d’alçada. 
La vista és molt ampla, es veu la Cerdanya, el Carlit, el Puigpedrós, el cims d’Andorra i les valls del Ripollés. 
Fa fred i el vent que no deixa de bufar fa que la sensació tèrmica siga de més fred. Pràcticament no parem ni per esmorzar. Al cim del Puigmal només parem per fer la foto testimonial i comencem a descendir ràpidament cap al Santuari de Núria.

Paisatge de la Cerdanya

Camí del Puigmal

Pujada final

Baixada cap a la Vall de Núria

Fons de la Vall de Núria

Segon dia: Grèixer-Penyes Altes de Moixeró

Al costat de la boca sud del túnel del Cadí hi ha el poble de Grèixer. Quatre cases i una ermita al peu de l’agresta muntanya del Moixeró formen el poble. El paisatges prometen una excursió molt interessant.
La pujada és constant i molt dura ja que fem 1200m de desnivell d’una tacada. No obstant això la pujada queda amenitzada per els magnífics boscos que hi travessem: rouredes, pinasses, fagedes... tot amanit amb farallons rocallosos, ponts de pedra i de tant en tant, quan el bosc ho permet, vistes al fons de la vall, a les muntanyes veïnes com el Pedraforca, la serra d’Ensija i al capdamunt... el Pirineu engalanat amb un mantell blanc.
Al cim fa vent, i és fred. Així que no passem molt temps i ràpidament comencem a baixar en direcció al refugi de Sant Jordi. La baixada és dura, tal i com hem pujat. A més a més el final de la ruta ens té preparada una sorpresa... una pujada de més de 200m de desnivell. Però el paisatge sempre agraït ja que passem per una magnífica fageda, per un estany i per camps verds on pasturen tranquil•lament les vaques.
































Tercer dia: Gósol-Pedraforca

És el tercer dia per la muntanya, sembla que la pujada de hui és més fluixa que les altres que hem fet els dies abans però la realitat és que és fa dura, sobretot la baixada. Hem triat la pujada més suau fins al cim d'aquesta emblemàtica muntanya. Fins al Coll del verdet és molt solitària. En canvi, en arribar al coll la pujada sembla una romeria de gent, a vegades no molt preparades per a una ascensió com el Pedraforca. Sense problemes arribem al cim, fem foto, dinem i cap avall. La baixada és dura, potser, fins i tot més dura que la pujada. El sender no està ben traçat i a vegades és descendeix completament dret, sense fer llaçades ni ziga-zagues. Al final arribem a Gósol a on acabem per aquesta setmana.