dilluns, 21 de març del 2016

dimarts, 19 de maig del 2015

CÒRRER PER LA GARROTXA, REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Quin goig fa córrer per les muntanyes de la Garrotxa! 
Compartir les ganes de gaudir d’aquesta activitat física amb els boscos humits i frescos de faig i l’agradable trotada sobre l’herba dels extensos prats és un gran plaer. 
Crec que no cal dir més, us deixe unes fotos d’aquest moment. 

















diumenge, 17 de maig del 2015

UN ALTRE DIJOUS FEINER, ASCENSIÓ AL COSTABONA

No era la meua intenció fer la ruta de hui però... els camins de les muntanyes són inescrutables.


El Coll del Pal i el Costabona

M’he llevat enjorn, tinc pressa. Faig un esmorzar potent i ràpid. Prepare la motxilla i trec un entrepà del congelador. El fique dins d’una bossa amb fruita i xocolata. Agafe la càmera de fotos, les ulleres de sol, una gorra i no sé que més, i me’n vaig brumint pel cotxe. Sembla que al final vaig bé de temps.
Arribe a Setcases a bon hora i comence a caminar. A l’altra banda del riu Ter hi ha un sender ‘marcat’ que després de compartir un tram amb el GR11 s’enfila a la vora del torrent que baixa del Costabona fins a la Collada Alta de la Balmeta. Es aquest el camí que he decidit agafar. 

Camí dels Carboners
Al poc de caminar trobe una font on carregar aigua i fer una primera foto... Ai! No he posat la targeta a la càmera! No puc fer fotos! Bé, que no cunda el pánico, faré les fotos amb el mòbil. Però, a més, al remenar la motxilla m’he adonat que tampoc he agafat la bossa amb l’entrepà... Vaja dia!
Canvie els plans, no faré tan llarga la caminada. Volia atansar-me al Circ del Concròs, pujar el Roc Colom, després anar cap al Costabona i baixar de nou a Setcases, però he decidit pujar només aquest darrer cim.
Vaig pujant pel corriol, travessant mil vegades el torrent però sempre resseguint-lo. Pel camí m’ixen al pas isards i marmotes que queden sorpresos per la meua visita en un dijous qualsevol i amagat pel soroll del torrent. 
A poc a poc, després de travessar una pista, arribe al Coll del Pal. A l’esquerra, l’ampla carena que condueix al Roc de Colom; a la dreta, el Costabona. Després de fer marro al cim comence a baixar fins al Coll de la Balmeta, on hi ha el refugi forestal de Jaume Ferrer, i a la seua vora una pista marcada com a PR. La direcció que pren no és bona i sembla que enmig d’un gran prat hi ha una fita. Què faig?
Naturalment, anar a buscar les fites del prat i intentar fer la baixada el més directe possible cap a Setcases. De tant en tant trobe marques i fites però no són gens clares. En un clar del bosc es perd el sender. No obstant això, acabe retrobant el corriol fins arribar a una pista enmig d’avets.
Un panell amb un mapa em mostra que hi ha el Camí dels Carboners, i que aquest camí baixa directament cap a Setcases... a per ell!
El camí, tot i estar deshomologat encara té alguna marca de PR i és molt evident. Aviat comparteix la seua baixada amb el torrent, passa al costat de magnífics salts d’aigua i boscos d’avellaners fins a eixir a la carretera que baixa de l’estació d’esqui, i d’aquí a Setcases.

Pujada a la vora del torrent

Collada Alta de la Balmeta
 
Vistes a Ulldeter


Coll del Pal

Pujada final al Costabona

Vistes a la vall del Tec

Costabona solitari
 
Cim
 
El Gra de Fajol

Torrent

dimarts, 12 de maig del 2015

BELLMUNT, LA MUNTANYA DEL SANTUARI (OSONA)

El Santuari de Bellmunt s’ha encimellat, com tots els llocs màgics, al capdamunt de la muntanya. Des de la seua posició privilegiada albira els pobles de la Plana de Vic, el Montseny i el Lluçanés, i les terres de les Guilleries, la Garrotxa. 
Santuari de Bellmunt
Coberta la muntanya de fagedes, rouredes i avellaners es mostra verda i alegre, travessada de rierols sorollosos, pletòrics de l’aigua fresca de l’abril. Els avellaners trauen els brots tímidament com ja han fet fa uns dies els faigs. I és que el bosc s’engalana de primavera.
Caminant tranquil•lament pel mig d’aquest paisatge, el Coll de Hi Era de Massa m’espera per baix del Santuari, entre fagedes, en una cruïlla de camins roman a la guaita d’algú que sàpiga d’on ve un nom tan estrany. 
A partir d’aquest punt la gent apareix i desapareix i ja no es torna a vore fins que, després de molt de bosc, trobem el Salt del Molí i el pont romànic. Envoltat de solitud i d’arbres camine fins a aquest punt per a tornar en un agradable passeig fins al poble de Vidrà, el poble que m’ha vist eixir fa unes tres hores. 


Detalls del poble de Vidrà

El carrer Principal

Església de Vidrà

Paisatge de Vidrà

El Santuari llunyà

Fageda

Primavera

El Santuari

Salt del Molí

Salt del Molí

Pont romànic

Camí de Vidrà



Roure monumental de Vidrà

dissabte, 9 de maig del 2015

CAMINANT ENTRE ISARDS: ASCENSIÓ AL TORRENEULES

Els colors, els sons i els aromes de la primavera juguen en unes muntanyes pletòriques d’aigua. Les taques de neu dibuixen formes capricioses en les altes muntanyes, els rierols baixen amb força creant cortines d’aigua en cascades encaixonades, donant vida als boscos que ara comencen a esclatar. M’acompanya el so de les marmotes que xiulen sobre les pedres al caliu d’un sol cada dia més present i els isards que pasturen tranquil•lament en els prats que ara es tornen verds.

Coma de Vaca


El Salt del Grill, només començar, em dóna la benvinguda amb un espectacle d’aigua i soroll enmig d’un ombrívol barranc. El sender comença a pujar cap a Coma de Vaca però, no es aquest el meu camí. Prompte trencaré a l’esquerra per a iniciar una pujada llarga i pesada que em durà des dels 1200m d’alçada fins als més de 2700m del cim del Torreneules. El paisatge ara és rocallós tot i que a poc a poc va donant pas als prats. Pel camí creuen un canal d’aigua i el Camí dels Enginyers, vegem l’alberg de Núria i gairebé tots els cims importants de l’Olla de Núria: el Puigmal, El Noufonts, l’Eina... per una banda; i per l’altra el Balandrau, el Gra de Fajol, el Bastiments, el Cim de l’Infern...
El camí és llarg i encara queda arribar al meu objectiu de hui: el Torreneules. A poc a poc, vaig arribant al Coll de Torreneules. 
La visió des del cim és, com en les muntanyes grans, espectacular. La vall de Coma de Vaca es dibuixa allà baix, esquitxada de taques de neu que li donen un aspecte irreal.
La Baixada és per Núria passant per l’alberg.Acompanyat d'isards el descens és ràpid fins al Santuari i una mica més lent i incòmode després fins a Daió tot i que l'acompanyament del riu, els seus salts d'aigua i les altes parets que tanquen el congost fan d'aquest tram un camí de gran bellesa.

Salt del Grill

Salt del Grill

Canalització d'aigua

Isards

Vall de Núria

El Torreneueles asoomant

Torreneules

Pujada final del Torreneueles

Vista cap a Coma de Vaca

Cim del Torreneules

Més isards

El Puigmal amagat darrere d'un núvol

Torrent

Santuari de Núria

Santuari de Núria

Camí vell de Núria

Riu Freser

Salt del Sastre

El cremallera