El Santuari de Bellmunt s’ha encimellat, com tots els llocs màgics, al capdamunt de la muntanya. Des de la seua posició privilegiada albira els pobles de la Plana de Vic, el Montseny i el Lluçanés, i les terres de les Guilleries, la Garrotxa.
 |
Santuari de Bellmunt |
Coberta la muntanya de fagedes, rouredes i avellaners es mostra verda i alegre, travessada de rierols sorollosos, pletòrics de l’aigua fresca de l’abril. Els avellaners trauen els brots tímidament com ja han fet fa uns dies els faigs. I és que el bosc s’engalana de primavera.
Caminant tranquil•lament pel mig d’aquest paisatge, el Coll de Hi Era de Massa m’espera per baix del Santuari, entre fagedes, en una cruïlla de camins roman a la guaita d’algú que sàpiga d’on ve un nom tan estrany.
A partir d’aquest punt la gent apareix i desapareix i ja no es torna a vore fins que, després de molt de bosc, trobem el Salt del Molí i el pont romànic. Envoltat de solitud i d’arbres camine fins a aquest punt per a tornar en un agradable passeig fins al poble de Vidrà, el poble que m’ha vist eixir fa unes tres hores.
 |
Detalls del poble de Vidrà |
 |
El carrer Principal |
 |
Església de Vidrà |
 |
Paisatge de Vidrà |
 |
El Santuari llunyà |
 |
Fageda |
 |
Primavera |
 |
El Santuari |
 |
Salt del Molí |
 |
Salt del Molí |
 |
Pont romànic |
 |
Camí de Vidrà |
|
Roure monumental de Vidrà
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada