dilluns, 7 d’abril del 2014

LA SERRA D'ENSIJA

LA SERRA D'ENSIJA DES DE LLINARS D'AIGUADORA, Cap Llitzet o de la Gallina Pelada (2321m)


Al costat de l’engorjat de l’Aigua de Llinars s’enfila un sender, sempre pel mig del bosc; ara pujant, ara baixant; ara trencant a la dreta i ara a l’esquerra; segueix baixant i pujant per un mantell de fulles i d'herba; i puja més que baixa fins arribar després de molts, moltíssims kilòmetres al capdamunt de la Serra d’Ensija.
Com si fos un museu de la serralada pirinenca, el sender és una exhibició dels boscos que s’hi poden trobar al Pirineu. Boscos d’alzines per començar, acompanyats de roures centenaris, despullats de les seues fulles que ara entapissen el terra i que l’alimenten, que fan possible el naixement d’altres plantes, de flors... de nova vida. 
La pinassa també ens acompanya en tot moment amb magnífics boscos de pi roig i pi negre en les parts més altes del recorregut. També travessarem les fagedes encara despullades i, a vegades, barrejades amb avets que s’enfilen buscant el sol. Avets tan alts que hem d’alçar molt la vista per veure’ls.
I entre mig dels boscos hi ha prats i roca, hi ha el mas de Catllarís i Sant Martí de les Canals. I el Roc Gran de Ferrús, i les balmes per on davalla l’aigua de la neu desfeta brodant una bonica cortina. 
Al capdamunt hi ha un paisatge de neu esquitxat de uns quans pins i el refugi Delgado Úbeda. Des del Cap Llitzet (2321m) podem parlar de tu a tu amb el Pedraforca, i albirar el Cadí, el Puigmal, el Moixeró i tants altres cims pujats i per pujar que s'asomen amb una vesta blanca.

Engorjat d'Aigua de Llinars
  
Mas de Catllarís
Arcades del mas de Catllarís

Roure centenari

Fageda

Roc de Ferrús

Balma i cortina d'aigua

Aresta de Roques Blanques al Cap Llitzet

El cim

El Pedraforca en primer terme

Refugi Delgado Úbeda

Neu i pins

Sender

Flor enmig de les fulles seques

Paisatge

Sant Martí

Panoràmica de la Serra d'Ensija



1 comentari:

  1. Quina pena que a través d'internet no es puga olorar aquest festival biològic i petri. Deu fer goig ensumar la fullaraca, l'aigua batent i la neu que se'n va...
    D'altra banda. Recorde que hi havia un altre refugi que també es deia Delgado Úbeda, potser als Picos d'Europa?
    Salut amic

    ResponElimina