Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra de crevillent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra de crevillent. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 d’abril del 2015

SERRA DE CREVILLENT, ELS COLORS DE LA PRIMAVERA




Vista del Picatxo des de la Vella
És la primavera, l’estació més bucòlica de totes. Les flors primerenques dels ametlers i la gran quantitat de flors, unes aromàtiques i d’altres amb colors ben vius, fan d’aquesta estació una època magnífica per a gaudir de la Serra de Crevillent.
Normalment, a mitjans de febrer la floració dels ametlers arriba al seu màxim esplendor. Els bancals s’omplin de flors blanques amb un contrast viu amb el blau intens del cel i el verd dels pins. Els camps conreats ametlers arriben gairebé fins els cims en un paisatge humà de gran bellesa. Aquest paisatge però, pateix de l’abandó. Ja queden poques persones que s’animen a treballar les terres dures i seques de la serra.
D’altra banda, l’absència de grans masses arbòries a la cara de llevant fa possible la proliferació d’altres plantes d’un port menor però amb un gran interès botànic: orquídies, aromàtiques, fenolls, esparts... Tot això fa que els paisatges siguin variats i que ens trobem veritables perles que no hauríem de deixar perdre.



Bancals d'ametlers de la umbria del Picatxo

Flor d'ametler

'Pijolobo', cistanhe phelypaea

Bancal florit del Puntal

Esparts a lalloma de la Vella

Picatxo

Bancals d'ametlers






diumenge, 29 de març del 2015

L'ERMITA DELS "ANOUERS", RECORD DEL QUE VA SER

"Ja podem tremolar que els tècnics s'han posat a treballar".

Fa molt de temps que no vull passar pel paratge crevillentí dels "Anouers", em fa llàstima i em malhumora. Qui ha fet aquest despropòsit?
Unes ruïnes es poden consolidar o rehabilitar, això significa en tots dos casos conservar-les per gaudir-les les generacions futures. Una altra cosa ben diferent és reconstruir, es a dir, fer de nou allò que ja existia, cosa que als "Anouers" ha significat la destrucció per sempre del que hi havia. 
Ermita de Sant Gaitano
Els que hem disfrutat d'aquest indret de la serra no ho podem entendre. Qui pot tenir tan mal gust per fer el que s'ha fet? 'Hem' reconstruït una ermita que no s'assembla a la que hi havia, ni amb els materials ni amb l'estètica. 'Hem' destruït les restes d'un lloc emblemàtic posant-ne d'altres que no tenen res a vore. 'Hem' fet malbé el nostre patrimoni i això no té volta enrere.
Qui ha fet això, potser, se sent orgullós de la seua obra, jo em sentiria avergonyit i sent vergonya d'ells i del que han fet.
Ahir vaig passar pels 'Anouers' i vaig vore com s'estan fent obres noves, ara al naixement; allà on brollava aquell raig d'aigua, que feia especial aquest indret de la serra de Crevillent i que, en el seu vesar continu, va fer possible el creixement dels arbres que donaven nom al paratge. Aquesta aigua que hui s'utilitza per als lavabos va ser molt valorada pels veïns de la contrada i les comarques del sud d'Alacant, fins i tot els nostres avantpassats li van atribuir set miracles.
El lloc, però, ha patit també al llarg de les darreres dècades noves construccions de casetes que no se'n sap ben bé per a què són, eliminant les que històricament han existit i que li donaven un caràcter especial: coves, cases tradicionals, contraforts, canaletes d'aigua...

Aqui vos deixe unes fotos del que hi havia i si un dia passeu per aquest indret i vos atreviu a mirar ja podreu comparar.










dimecres, 18 de febrer del 2015

LA TANCA DEL RUNAR, SERRA DE CREVILLENT

És una agradable vesprada de diumenge d’hivern, de les que sovintegen per aquestes terres del sud. El cel és clar i net. La serra, la de Crevillent, canvia de to; ara adquireix el color blau de les muntanyes llunyanes, i poc després es mostra retallada i dibuixada pel sol que vol amagar-se darrere de la Serra de la Pila. 
Però hui m’allunye del meu poble a la recerca del nord. Aquell nord anhelat pel seu verd que s’escampa per tot arreu, per la humitat de les seues valls i pels rius que tant necessita la nostra terra del sud. 
Un revolt de tres-cents seixanta graus em permet incorporar-me a l’autovia i, alhora, mirar per última vegada la serra de Crevillent. Tracte de retenir a la memòria aquesta image i comence a recordar.
Les ones de les llomes ixen amb el sol lateral de l’hivern, i el color de terra despullada reprodueixen la nostàlgia d’altres temps. Quede pensant en les vesprades que he passat passejant, caminant, corrent, pedalejant.. per tots els racons d’aquesta serra, i em ve al cap un lloc molt especial: la Tanca del Runar o del runal com hem acabat pronunciant els crevillentins. Quin nom més valencià! No hi ha altre indret de la serra amb un nom tan especial, fins i tot sona bé: la Tanca del Runar. 
Recorde les baixades des del Campanà sempre amb la pressa dels corredors, arribant a l’arbre penjat i al seu camí de pedres; recorde, també, l'estret sender a la vora del barranc i els corbs que hi havien ans.
Però la imatge que em ve a la memòria és la de les últimes hores de la vesprada a la tardor o a l’hivern quan la Tanca del Runar mostra uns colors ataronjats i grocs. És un paisatge de pedra i roca, d’ametlers secs, de llentiscles. És un paisatge d’estretor i de silenci...  de pau.
...i allà per damunt de les roques, ara ix la lluna.


Paisatge de pedra

Passadís

Estranya perspectiva

El Campanà

Descomposició de la roca

La Tanca des de l'interior

Ametler penjat 

La cara rocallosa de la Tanca

Lluna i roques

diumenge, 11 de gener del 2015

PENYA NEGRA I L'ANTIGA CIUTAT D'HERNA

Penya Negra, penya d’història. Només caminar per aquest racó de la Serra de Crevillent ja ens transporta a un món antic, a un món d’interrogants. Qualsevol que mire, que observe se n’adonarà de les dimensions de la població que hi va existir a la Penya Negra. No puc més que preguntar-me què va fer aquesta gent per poder sobreviure en una terra aspra i, aparentment, amb pocs recursos naturals. Però, potser no era el mateix món que coneixem ara, potser els aiguamolls del Fondo formaven una gran albufera i les terres conreades i fèrtils del Baix Segura encara no hi existien; potser el camí fins a Guardamar –antic port- era difícil entre aiguamolls i estanys, però també una porta a les cultures mediterrànies.

Com he dit abans a res que mirem hi trobem vestigis d’una altra època, restes que ens parlen d’artesans terrissers, de ferrers, de comerç de sal i de transhumans. Restes d’una ciutat gran i important. Herna, situada segons alguns historiadors al nord del riu Segura, pot ser allò que observem a la Penya Negra. 
A la ciutat d'Herna a la Penya Negra trobem fortificacions, camins, i restes de carrers. podem trobar també xosses, segurament més modernes, però que són un prodigi de la cosntrucció en pedra seca.

Xossa

Xossa

Porta de la xossa

Crevillent i el Fondo 
Construcció

Restes

Restes

Restes

Construcció

Camí de la transhumància

El Pic de les Moreres



dijous, 4 de desembre del 2014

LA MINA DE LA SAL, SERRA DE CREVILLENT

La Mina de la Sal i la Transhumància a la Serra de Crevillent

Aquest mes he encetat una sèrie d’entrades per tractar d’imaginar com era la vida de les persones, homes i dones, que tradicionalment han tret profit d’aquestes terres de la Serra de Crevillent, a primera vista poc fèrtils. He començat fent xicotetes passejades que em donen l’oportunitat de conèixer racons de forma més exhaustiva i detallada. Aquesta forma de disfrutar de la serra em permet descobrir aspectes que en altres temps m’havien passat desapercebuts. Passejar per la Mina de la Sal n’és un exemple que m’ha fet descobrir un aspecte de la Serra de Crevillent que, sense ser totalment desconegut, en fa mirar aquestes terres i a la seua gent d’altra manera. 
La Mina de la Sal m’ha recordat l’activitat de la Transhumància i de tot el món que l’envolta. Són molts els vestigis que a res que observen delaten aquest ús. Un ús que ha perdurat durant segles i que ha aprofitat les rutes comercials de la antiguitat i que ha arribat fins fa pocs anys (segons González Prats “era aún transitada en 1972 por ovejas y cabras procedentes de Cuenca”).
La ruta de la Transhumància baixava a terres del Baix Segura seguint el corredor natural del Vinalopó. Aprofitava els recursos naturals que oferia aquest camí: l’agua, la sal i la protecció. Aquest camí mil•lenari entrava per Villena aprofitant les llacunes salades de Villena i Salines i continuava per Elda, Petrer fins arribar a Asp. Com a testimoni d’això tindríem els primers assentaments i fortificacions de les valls del Vinalopó, el Monastil, la Tabaià... En arribar a Asp el camí es bifurcava, un ramal cap a l’Alcúdia d’Elx i l’altre travessava la Serra de la Maera cap a Crevillent, el Baix Segura i Múrcia. Així és com arribem a aquest indret de la nostra serra. 
A la zona del les Ortigues (segurament aquest topònim tinga l’origen en la paraula artigues) hi ha nombroses restes d’edificacions i coves que segurament eren emprades pels transhumants en les llargues estades en aquestes terres. També hi trobem xosses, construccions en pedra seca molt freqüents per aquesta part de la serra i que també han pogut estar emprades per aquestes persones.
D’altra banda, la sal esdevingué en una matèria de comerç entre les terres marítimes i les d’interior. Aquesta sal, necessària per als ramats, és també el conservant natural de carns i peixos. Així és com des de les salines de la Mata a les llacunes salades interiors de Villena i Salines s’ha configurat un itinerari comercial i ramader entre les terres de l’interior de la península i les costeres. 
Un altre testimoni d’aquesta activitat l’hem de buscar en els antropònims que podem trobar per exemple a Crevillent. El cognom Serrano fa referència als transhumants vinguts de la Serranía de Cuenca, així tenim també toponímia com la que fa referència a la Cañada de los Serranos al Baix Segura.
Una altra activitat que podem observar a la zona de la Mina de la Sal és la existència de pedreres i, possiblement picapedrers (algunes de les peces de la base de l’Església de la Plaça tenen les mateixes característiques que les que s’hi troben aquí, són conglomerats de clòtxines).
Els camins que trobem estan reforçats amb murs de pedra, aspecte que demostra l’ús intensiu d’aquesta ruta. A més, en llocs molt estratègics trobem fortificacions per controlar els camins.
Així és com una curta passejada m’ha mostrat un aspecte de la història de la Serra de Crevillent pràcticament desconegut per mi. 


Vistes al Castell Vell

Construcció: mina o pedrera?

Mina?

El Frare

Mina de la Sal

Mina de la Sal

Paisatge

fons marí fossilitzat

Estranyes formes

Paisatge del Castell Vell

Conglomerat de conquilles

Formacions al Barranc Fort

Vegetació al Barranc Fort

Formacions en la pedra


Xossa de la Bigotilla

Si voleu saber-ne més cliqueu aquí

Recurs bibliogàfic:
MEDEROS, A. i RUIZ L. (2000). Transhumancia, sal y comercio fenicioen las cuencas de los ríos Vinalopó y Bajo Segura. Alacant. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alicante. https://www.academia.edu/1136307/Transhumancia_sal_y_comercio_fenicio_en_las_cuencas_de_los_r%C3%ADos_Vinalop%C3%B3_y_Bajo_Segura_Alicante_