Diu la llegenda que un pastor trescava amb el seu ramat de cabres per les penyes anomenades del Castell Vell, i allà, darrere d’unes roques, va trobar-se amb un frare i una monja fornicant. Tot neguitós va deixar-se el ramat just baix del Pic de les Moreres i corrent va fugir a buscar a les autoritats.
En arribar al poble parlà amb l’alcalde i el cura, fet un sac de nervis els va explicar el que havia vist. Tot seguit, en assabentar-se de la història del humil pastor una comitiva d’autoritats de Crevillent van pujar al paratge del Castell Vell per corroborar el que aquest honrat home havia vist. Van pujar per Penya i Cendra, baixar al Còxil i, després d’una pujadeta, al Fondo de les Porrues; van travessar les colles i en arribar al peu d’un cim molt rocallós i envoltat de cingles de pedra groguenca van trobar-se al frare petrificat, com a resant al costat de la roca. Van seguir caminant i després d’una forta baixada en un racó format per cingles i penya-segats van vore a la monja també feta una roca.
És des de llavors que al Castell Vell hi ha la Penya del Frare i el Rincó de la Monja.
 |
| El frare convertit en pedra |
***
Després d’un temps per serres i muntanyes llunyanes és hora de fer-li un homenatge a la serra del meu poble. La serra de Crevillent té molts indrets interessants des de la perspectiva natural, paisatgística i històrica. Hui vull presentar-ne un que reuneix els tres aspectes que hem nomenat, es tracta de la Penya del Frare.
És una ruta que transcorre tot just al centre del paratge conegut com el Castell Vell, i ben bé podria tractar-se de la penya que li dona nom a aquest racó tan popular de la serra de Crevillent.
Per començar he baixat pel barranc a la recerca de les colles (paraula que deriva del mot ‘codolla’ que segons el Diccionari Català, Valencià, Balear significa ‘Clot format en la penya per l'aigua, i en el qual s'arreplega l'aigua quan plou. Per a nosaltres. els crevillentins, que ens mengem les 'd' intervocàliques ha esdevingut en la paraula colla). Aquest és el primer punt d’interès de la ruta, es tracta d’un conjunt de clots que gairebé tot l’any, i sobretot en època de pluges estan plens d’aigua.
Després d’aquest punt que haurem de superar ajudant-nos de les mans, si volem passar per les mateixes colles, comença la pujada per la vora dels cingles fins un cim secundari on hi ha una antena domèstica de televisió. Entre mig d’aquest punt i el cim principal hi ha una xicoteta vall amb bancals i restes d’una construcció (personalment crec que es tracta d’una mallada).
Accedim al cim principal fent una fàcil grimpada i trobem una esplanissada delimitada per cingles i amb una línia de pedres amuntegades que ben be podrien ser una muralla (crec recordar d’haver llegit fa temps que al cim del Frare hi havia un fortí de l’època medieval). Pel terra hi ha molta ceràmica amb textures i acabats diferents. La ‘muralla’ envolta tota la part superior del cim. En un racó trobem restes d’una construcció de pedra amb tres habitacles.
La baixada la fem per un sender que ens portarà al Fondo de les Porrues, un racó amb garrofers i una xicoteta cova-casa. Durant la baixada tenim bones perspectives de les Ermitetes, el Rincó de la Palmereta (On ha desaparegut la palmera per culpa del picut roig) i el Rincó de la Monja.
 |
| Els cingles del Frare |
 |
| Colles de les Porrues |
 |
| Colles de les Porrues |
 |
| Pujada al Frare |
 |
| Embassament |
 |
| Primer cim |
 |
| Vistes a la Serra Alta |
 |
| Castell Vell |
 |
| Ceràmica |
 |
| Construccion de pedra |
 |
| Rincó de la Monja, Rincó de la Palmereta i les Ermitetes |
 |
| Paisatge |
 |
| Tornada a les Colles de les Porrues |
 |
| Colles de les Porrues |
 |
| El Frare |
 |
| Els colors del Frare |
