Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Topònims de Crevillent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Topònims de Crevillent. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de novembre del 2014

EL CANTALAR DE CANTALESDEU, SERRA DE CREVILLENT

Allà, al costat mateix del Terròs hi ha el Cantalar de Cantalesdeu. És un cim ocupat per un laberint de roques amb formacions peculiars formades per covetes, ponts, finestres i forats. 
El terreny està entapissat de matolls, d’esparts, de plantes aromàtiques i de tant en tant per algun llentiscle que destaca pel verd viu de les seues fulles. 
El paratge és sec i aspre, sembla que ningú hi ha pogut treure profit però, hi ha bancals, i garrofers morts que delaten que en altres temps ha estat treballada la terra.
Des de de la part més alta es pot disfrutar d’una bona perspectiva del ponent de la serra de Crevillent, del Picatxo, el Sant Juri i les llomes del Raig, també tenim perspectives de les Cordelleres i de la Mitjana, i del Terròs.















dilluns, 17 de novembre del 2014

EL FRARE, SERRA DE CREVILLENT

Diu la llegenda que un pastor trescava amb el seu ramat de cabres per les penyes anomenades del Castell Vell, i allà, darrere d’unes roques, va trobar-se amb un frare i una monja fornicant. Tot neguitós va deixar-se el ramat just baix del Pic de les Moreres i corrent va fugir a buscar a les autoritats.
En arribar al poble parlà amb l’alcalde i el cura, fet un sac de nervis els va explicar el que havia vist. Tot seguit, en assabentar-se de la història del humil pastor una comitiva d’autoritats de Crevillent van pujar al paratge del Castell Vell per corroborar el que aquest honrat home havia vist. Van pujar per Penya i Cendra, baixar al Còxil i, després d’una pujadeta, al Fondo de les Porrues; van travessar les colles i en arribar al peu d’un cim molt rocallós i envoltat de cingles de pedra groguenca van trobar-se al frare petrificat, com a resant al costat de la roca. Van seguir caminant i després d’una forta baixada en un racó format per cingles i penya-segats van vore a la monja també feta una roca. 
És des de llavors que al Castell Vell hi ha la Penya del Frare i el Rincó de la Monja.

El frare convertit en pedra

***

Després d’un temps per serres i muntanyes llunyanes és hora de fer-li un homenatge a la serra del meu poble. La serra de Crevillent té molts indrets interessants des de la perspectiva natural, paisatgística i històrica. Hui vull presentar-ne un que reuneix els tres aspectes que hem nomenat, es tracta de la Penya del Frare.
És una ruta que transcorre tot just al centre del paratge conegut com el Castell Vell, i ben bé podria tractar-se de la penya que li dona nom a aquest racó tan popular de la serra de Crevillent.
Per començar he baixat pel barranc a la recerca de les colles (paraula que deriva del mot ‘codolla’ que segons el Diccionari Català, Valencià, Balear significa ‘Clot format en la penya per l'aigua, i en el qual s'arreplega l'aigua quan plou. Per a nosaltres. els crevillentins, que ens mengem les 'd' intervocàliques ha esdevingut en la paraula colla). Aquest és el primer punt d’interès de la ruta, es tracta d’un conjunt de clots que gairebé tot l’any, i sobretot en època de pluges estan plens d’aigua.
Després d’aquest punt que haurem de superar ajudant-nos de les mans, si volem passar per les mateixes colles, comença la pujada per la vora dels cingles fins un cim secundari on hi ha una antena domèstica de televisió. Entre mig d’aquest punt i el cim principal hi ha una xicoteta vall amb bancals i restes d’una construcció (personalment crec que es tracta d’una mallada).
Accedim al cim principal fent una fàcil grimpada i trobem una esplanissada delimitada per cingles i amb una línia de pedres amuntegades que ben be podrien ser una muralla (crec recordar d’haver llegit fa temps que al cim del Frare hi havia un fortí de l’època medieval). Pel terra hi ha molta ceràmica amb textures i acabats diferents. La ‘muralla’ envolta tota la part superior del cim. En un racó trobem restes d’una construcció de pedra amb tres habitacles. 
La baixada la fem per un sender que ens portarà al Fondo de les Porrues, un racó amb garrofers i una xicoteta cova-casa. Durant la baixada tenim bones perspectives de les Ermitetes, el Rincó de la Palmereta (On ha desaparegut la palmera per culpa del picut roig) i el Rincó de la Monja.


Els cingles del Frare

Colles de les Porrues

Colles de les Porrues

Pujada al Frare

Embassament

Primer cim

Vistes a la Serra Alta

Castell Vell

Ceràmica

Construccion de pedra

Rincó de la Monja, Rincó de la Palmereta i les Ermitetes

Paisatge

Tornada a les Colles de les Porrues

Colles de les Porrues

El Frare

Els colors del Frare




dissabte, 3 de gener del 2009

SERRA DE CREVILLENT


La Serra de Crevillent és una alineació muntanyenca que s'estén de nord-oest a sud-est entre el riu Vinalopó i la Serra d'Abanilla, pels termes d'Asp, Crevillent, El Fondó dels Frares i Albatera. Presenta forts pendents, i està constituïda essencialment per calcàries blanques liàsiques i juràsiques.
Les altures principals són: Sant Gaietà (816 m), Sant Juri (803 m), Puntal de Matamoros (693 m); els vèrtex geodèsics de tercer ordre del Monte Alto (682 m), i el Caminanto (585 m) i el de primer ordre de Crevillent (835 m) que popularment es conegut per La Vella.
La vegetació arbòria és escassa en la vessant sud (garrofers, oliveres bordes, palmeres, tamariscos, etc.) però molt poblada en la nord, amb gran quantitat de pins, coscolles, carrasques, figueres i, fins i tot, nogueretes. Abunda l'espart i les piteres, utilitzatdes antigament a Crevillent per a fer estores, i les plantes aromàtiques. Les parts baixes s'abancalaren per a conrear garrofers, ametllers.

En el segle XIX fou el centre de les correries del bandoler Jaume el Barbut.





...

FOTOS DE LA SERRA DE CREVILLENT

He fet un recull de topònims de la Serra de Crevillent. Més avant vull comentar-los i buscar-ne els arrels i afegir una fotografia de cadascun. De ben segur que no hi estan tots i que gràcies a la vostra col·laboració farem un bon llistat.



Topònims de la Serra de Crevillent:

Alt del Curro
Altet de les Torretes
Arrastraculs
Barranc de la Barbereta
Barranc del Boch, El DCVB remet la paraula Boch (grafia antiga) a Boc,
1. BOC m.
1. Mascle de la cabra; cast. macho cabrío. Carga de flassades de pel de boch, Leuda Coll. 1249. Vna vegada se adeuench que en una praderia se combatien dos bochs salvatges, e per los grans colps que's donauen exia'ls sanch del front, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Lo cabridet anyívol, lo boch, lo gos d'atura, Canigó iv.
2. Home rústic o incapaç del tracte social. No son tots los bochs en la montanya, Eximenis II Reg. c. 12. Mas no vulles calar de tot, car tindrie't hom per boc, Fasset 58. a) Usat com a insult: Dixme «boch çull tira't avant», Spill 1094.
3. Home malfener i abandonat (Rocabruna).
8. Cap o punta de rem que a vegades passa desapercebut a les collidores d'oliva (Lledó).


Barranc del Bosch,- Segons les dades consultades, el senyor José de Rojas i Galiano (Marqués del Bosch) posseïa moltes terres per les comarques alacantines i, en especial, a Elx i els seus voltants. Per tant el topònim potser vinga del propietari de les terres del Barran del Bosch.

Barranc dels Corcons,- Segons el DCVB1. CORCÓ m.

1. Corc, insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc. (Camp de Tarr., Pla d'Urgell, Cast., Val., Sueca, Gandia, Pego); cast. gusano, gorgojo, carcoma. Per corcons qui rohien les bigues, no han pogut dormir, Metge Somni iii. El forment... els cuquets, com el corcó... li'l solen llançar a pedre, Martí G., Tip. mod. i, 70 b. Lo forment... li se hagués pogut avivar en corcons i pasteretes, Pascual Tirado (BSCC, vii, 324).
2. Polseta produïda a la fusta per l'acció destructora del corc (Xàtiva); cast. carcoma.
3. met. Persona molt treballadora, que no cessa de treballar (Solsona, Barc.); cast. hormiguita. «Aquesta noia és un corcó de feina». «Treballa com un corcó»: treballa incansablement.
4. met. Persona amoïnosa per la seva insistència a demanar o a parlar (Barc.); cast. pelmazo, pedigüeño.
5. met. Pensament o sentiment dolorós, que dóna angúnia i consum lentament; cast. roedor. Lo mouiment d'aquesta ira és un corcó que'ls dóna molta passió, Somni J. Joan 2853. El tresor que duus en la intel·ligència, quan l'hora no sia d'aprofitar-ló, te serà corcó de melancolia, Alcover Poem. bíbl. 89. Jo no puc enganyar... Quin corcó sento cada cop que em fa un regal!, Roig Flama 75. «Sempre tinc el corcó al cor».
Fon.:
kuɾkó (pir-or., or., men., eiv.); koɾkó (occ., val., mall.).
Etim.:
derivat de corc, o tal vegada format damunt corcoll per canvi de sufix.

Barranc Fort
Cantal de Cantalesdeu
Cantal de la Campana
Cantal de Mateu

Casa dels Candeles
Castell Vell
Castellà Corralaes
Catí
Corral del Sastre

Costera dels Dragons
Coto del Memòria

Cova de l'Aire
Cova de la Figuera 1
Cova de la Figuera 2
Cova del Carburo
Cova del Català
Cova del Llentiscle
Cova del Roïo (del soroll, de la remor)
Cova del Tio Cano
Cova del Tio Molina
El Batà
El Campanà (Campanar)
El Canastell
El Cigarró
El Còssil
El Dipòsit
El Frare
El Pi de l’Alivi
El Pla
El Puntal de Matamoros / el Penyó de Matamoros
El Terròs
El Xorret
El Xorro
Els Anouers (noguers) , Ermita de Sant Gaitano (Gaietà)
Els Evangelistes
Els Pontets
Font Antiga
Fonteta del Sarso
Forat del Bubo
L’Aigüeta
L’Almoeixa
L’Alquitrà
L’Atautet
La Caixa
La Casa del Tio Mariano
La colla (codolla) colorà (colorada), - codolla, cadolla f. [LC] [GL] Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l’aigua del mar, d’un riu, etc., forma un petit bassal( DIEC, Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans). El valencià parlat a Crevillent tendeix a ometre la «d» intervocàlica «codolla>coolla» i amb el pas del temps a derivat a «colla».
La Colla (codolla) Fonda
La Foia -
Del llatí Foeva, significa "Clot" amb fonètica mossàrab.
La Mitjana
La Monja
La Palaia
La Vall dels Pins
La Vella
Les Colles (codolles) de les Porrues
Les Ermitetes
Les Moreres
Les Ortigues

Les Parretes
Llobera
Lloma Afonguda
Mina de la Cata
Mina del Marxant
Mina dels Clots
Pas del Soldat
Penya i Cendra
Penya Negra
Pla i Pico (pic)

Picatxo, Picatxo de Sant Gaitano (Gaietà)
Pou del Cura
Pouet de la Mel
Raig
Rambla de l’Amorós
Rambla de la Cata
Rambla del Poble

Ratlla del Bubo
Rincó (racó) de la Palmereta
Salt de l’Egua
Sant Isidre
Sant Pasqual
Santjuri
Senda Dolça
Serra Alta

Sext Molí
Tanca del Runar


Altres topònims de Crevillent:
He trobat aquets magnífics articles del bon amig Josep Menargues, un gran investigador de la història del nostre poble.
Josep Menargues