diumenge, 11 de gener del 2015

PENYA NEGRA I L'ANTIGA CIUTAT D'HERNA

Penya Negra, penya d’història. Només caminar per aquest racó de la Serra de Crevillent ja ens transporta a un món antic, a un món d’interrogants. Qualsevol que mire, que observe se n’adonarà de les dimensions de la població que hi va existir a la Penya Negra. No puc més que preguntar-me què va fer aquesta gent per poder sobreviure en una terra aspra i, aparentment, amb pocs recursos naturals. Però, potser no era el mateix món que coneixem ara, potser els aiguamolls del Fondo formaven una gran albufera i les terres conreades i fèrtils del Baix Segura encara no hi existien; potser el camí fins a Guardamar –antic port- era difícil entre aiguamolls i estanys, però també una porta a les cultures mediterrànies.

Com he dit abans a res que mirem hi trobem vestigis d’una altra època, restes que ens parlen d’artesans terrissers, de ferrers, de comerç de sal i de transhumans. Restes d’una ciutat gran i important. Herna, situada segons alguns historiadors al nord del riu Segura, pot ser allò que observem a la Penya Negra. 
A la ciutat d'Herna a la Penya Negra trobem fortificacions, camins, i restes de carrers. podem trobar també xosses, segurament més modernes, però que són un prodigi de la cosntrucció en pedra seca.

Xossa

Xossa

Porta de la xossa

Crevillent i el Fondo 
Construcció

Restes

Restes

Restes

Construcció

Camí de la transhumància

El Pic de les Moreres



diumenge, 4 de gener del 2015

ELS RASOS DE PEGUERA

Estany glaçat
Encara no havia acabat l’any. La neu només cobria les parts més altes dels Rasos de Peguera i no sempre amb continuïtat. No obstant això, l’ambient era fred, molt fred als racons més obacs, indrets on predominava el fred i el gel, paisatges blancs de rosades i glaç i d'arbres despullats.
El nostre caminar era lleuger i conscient del que ens esperava. Ja coneixien aquest tipus de paisatge de suaus pujols i esquitxos de pins enmig de la blanca neu. De fet des de la nostra posició podíem albirar les muntanyes del Port del Compte, la Serra del Verd i l’Ensija que tant havia trepitjat mesos enrere. Des del Santuari de Corbera els nostres passos s’havien adreçat a Peguera, travessant boscos de faig, restes de mines i rius... congelats, rius on l’aigua transcorria per sota del gel enmig d’una fredor intensa.
Peguera
Arribar a un poble abandonat sempre ha estat una sensació agredolça. Per una banda, la curiositat de retrobar un lloc ple de records de vida; i d’altra, la tristesa de l’abandó i l’oblit de les vivències que durant generacions s’han produït al poble de Peguera. Vivències marcades per l’esforç i el sacrifici de arrencar a la terra allò necessari per sobreviure, i dic arrencar en el sentit més literal. Pel camí vam veure restes de les mines, vam travessar un túnel construït per a baixar el carbó fins a Cercs.
En aquest cas, l’arribada al poble, no podia ser diferent. Només la confortable situació del poble al sol del migdia feia augmentar l’alegria d’arribar al poble.
Als Rasos les famílies jugaven amb la poca neu que es mantenia en un joc de resistència entre la calor del sol i el fred de la nit. Els nens baixaven les suaus pendents amb trineus de plàstic mentre els pares vigilaven atentament a l’espera de qualsevol entrebanc que pogués produir-se. El nostre pas va passar inadvertit mentre que ascendíem a la part més alta dels Rasos.
Hi ha plaers que són difícils d’expressar però, què agradable és baixar de la muntanya quan el camí és còmode i acompanyen unes amples vistes! Entre prats, boscos i estanys glaçats van tornar al Santuari de Corbera. Entremig una font i un parell de masos abandonats i enderrocats posats allà com per a recordar-nos la saviesa i l’amor a la natura de moltes generacions de berguedans, homes i dones que van saber viure i conviure amb un medi difícil però fascinant.  

Santuari de Corbera

Estany

Pel mig de la fageda

Túnel de la mina

Glaçada

Peguera

Peguera

Rasos de Peguera

Paisatge de neu

Vistes

Paisatge

Llac gelat

Racó prop de Corbera

Santuari de Corbera

Santuari de Corbera


diumenge, 28 de desembre del 2014

TORNEM A LA VENTA NADAL

En acabar l’any tenim per costum caminar per les muntanyes de l’Alcoià, l’Alacantí i del Comptat. Ens agrada finalitzar la ruta a la Venta Nadal, a tocar del castell de Penella. Habitualment, comencem a la Torre de les Maçanes, pugem al cim dels Plans, voregem el Regadiu i travessem la Serreta a la recerca de la Venta Nadal.
Hui no hem començat a la Torre, hem canviat la ruta. Els canvis, a la muntanya, també són agraïts i de vegades necessaris. Hui hem eixit d’Ibi, en temps d’Enfarinats i tirisitis i hem pujat al Menejador. Pel camí hem trobat masos i caves o pous de neu. Es tracta del Camí dels Geladors, un sender emprat tradicionalment per abaixar el gel dels pous i que va fer possible el desenvolupament de l’activitat gelatera. 
Hem vist també la sima de Simarro i hem descobert part de la història muntanyenca d’aquestes terres. Cinc-centes hores submergits en la foscor d’una gruta sense veure la llum del dia, més de vint-i-dos dies absents de la vida de la superfície van passar els espeleòlegs alcoians dins d’aquesta cova.
El paisatge des de la carena del Menejador fins a l’ermita de Sant Antoni està esquitxat d’alzines i matolls, molts amb aromes i secrets curatius. 
Caminar per l’aresta ens permet tenir perspectives a dos bandes. Per una tenim la ciutat d’Acoi amb el Montcabrer i el Benicadell al fons, per l’altra la Foia de Castalla. Davant nostre s’alça la serra dels Plans, l’Ull del Moro, la Serreta, la Serra de Aitana, la Serrella. 
Entre nosaltres i el nostre objectiu hi ha el Barranc de la Batalla, l’autovia i uns quans quilòmetres. Baixar fins al fons de la vall és una tasca ben difícil enredats en boscos i cingles. És tan difícil que ha la fi acabem per desistir i buscar altres camins més aqdequats.

Al fons la Serra dels Plans

Camí, Mas de les Foiadoretes

Indicacions enmig del camí

Un pou de neu

Simarro

Assomat-nos a la sima

Cin-centes hores dins de la cova

Sostre de la Venta Nadal


dijous, 25 de desembre del 2014

PER LES MUNTANYES DEL COMTE ARNAU, LA SERRA DEL MONTGRONY


Santuari del Montgrony
El Comte l'Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.
El mite del comte Arnau parteix d’una cèlebre cançó popular musicada: la “Cançó del comte l’Arnau“. 
A l’entorn d’aquesta cançó hi ha tot un món. Des de la tradició popular que parla de les aventures del comte Arnau, fins la de les persones que l’han estudiat i els literats (un compendi bastant complert de les grans figures de la literatura catalana moderna) que l’han utilitzat fins a les llegendes col·laterals. I tota una geografia plena de cingles, muntanyes, avenç, coves, monestirs i castells com els cingles de Montgrony, Sant Amanç, el forat de Sant Hou, coves de Ribes, Sant Joan de les Abadesses i el castell de les Dames o de Blancafort, 
( (http://ca.wikipedia.org/wiki/Comte_l%27Arnau).(http://blocs.xtec.cat/delaceba/tag/llegenda-comte-arnau/) 

* * *

És precisament per les terres del Montgrony o Mogrony (segons alguns estudis etimològics) per on transcorre la ruta de hui. Partint del mateix santuari del Montgrony i pujant fins a la Costa Pubilla a més de 2000m. d'alçada. Es tracta d'una ruta còmoda en condicions d'absència de neu i bon temps ja que el terreny és amable i no presenta grans desnivells. Els punts d'interès, tot i que el més important es troba a l'inici de la ruta, són nombrosos (el Mal Pas, boscos de faig, prats, les vistes del Pirineu i el Prepirineu, el búnquer del Roc dels Llams i les nombroses masies d'aquesta serralada).

El Mal Pas des del camí del Santuari del Montgrony
Escales del Santuari fetes cosntruir pel Comte Arnau
Entrada al Santuari
Cingles del Montgrony, escola d'escalada
Boscos del Montgrony i el Pedraforca al fons
Mal Pas
Refugi
Camí pel mig de la fageda
Faig
Prats i muntanyes del Berguedà
Mar de núvols a la plana de Vic
El Pirineu nevat (Circ de Núria)
Costa Pubilla (2058m)
Roc de Llams (2051m)
Búnquer del Roc dels Llams
Munatnyes, boscos i masos
Mas
El Pedraforca sempre present
Paisatge
Paisatrge
Masos
Paisatge
El santuari des de lluny
Els Gorgs de Banyuls