dissabte, 5 de gener del 2013

EL CAÑON DEL RÍO GRITOS (CONCA)


La Manchuela és una comarca situada al sud de la província de Conca. Té diversos i variats atractius culturals, paisatgístics i naturals dels quals poder disfrutar en un cap de setmana.
Sense oblidar-nos de la població d’Alarcón que amb el seu nucli urbà emmurallat i envoltat de fortificacions representa un dels grans atractius turístics de la comarca (visitat el dia d’abans)  hem triat com a punt d’eixida de la ruta en Valverde de Júcar.
Des d’aquest poble hem eixit per la carretera CU-2011 fins a Valera de Abajo a on comença la ruta més atractiva: el Cañon del río Gritos. Paralels a la carretera discorre un sender gairebé pla que ens fa oblidar la carretera a escassos metres. Són sis quilòmetres d’un paisatge únic enmig de penya-segats ocupats pels voltors.
El fi de la ruta ens reserva una sorpresa: les runes de la ciutat romana de Valeria.  La Manchuela és una comarca situada al sud de la província de Conca. Té diversos i variats atractius culturals, paisatgístics i naturals dels quals poder disfrutar en un cap de setmana.
Sense oblidar-nos de la població d’Alarcón que amb el seu nucli urbà emmurallat i envoltat de fortificacions representa un dels grans atractius turístics de la comarca (visitat el dia d’abans)  hem triat com a punt d’eixida de la ruta en Valverde de Júcar.
Des d’aquest poble hem eixit per la carretera CU-2011 fins a Valera de Abajo a on comença la ruta més atractiva: el Cañon del río Gritos. Paralels a la carretera discorre un sender gairebé pla que ens fa oblidar la carretera a escassos metres. Són sis quilòmetres d’un paisatge únic enmig de penya-segats ocupats pels voltors.
El fi de la ruta ens reserva una sorpresa: les runes de la ciutat romana de Valeria.  


Alarcón
Entrada a Alarcón
Paisatge manxec
Cañon del río Gritos
Creuant el riu
Camí i bici
Ninfeo de Valeria
Runes de Valeria
Ermita de Santa Catalina
Afegeix la llegenda
Voltor
En bici pel Cañon
La Hoz del Gritos
Porta de la Sey
Poble de Valeria
Tornant a Valverde de Júcar
Sender a vora riu
Penya-segats
Pel mig de la xopera
Tram trialer
Arribada a Valverde de Júcar
Ruta del Cañon del río Gritos

diumenge, 30 de desembre del 2012

LA CANYÀ DES MORERES (SERRA DE CREVILLENT)

Mapa de la "Canyà des Moreres"

Pic des Moreres
 
Bancals abandonats i el Cantal de Mateu

Pic des Moreres

Cova

Detall cova

Entorn cova
Pi solitari

Cova II

Garrofer i cova

Cantal de Mateu i Penya Negra

Cantal de Mateu

Palmera solitària

diumenge, 2 de desembre del 2012

RESTES D'UN ALTRE TEMPS (ALT URGELL)



Mirant fotos que vaig fer l’any passat he trobat aquesta col·lecció. Són testimonis d’altres temps a l’Alt Urgell: imatges de pobles despoblats... i d’altres encara habitats però, amagats en qualsevol racó de la comarca, a més d’atres construccions civils i religioses, sepultures, etc.

Santa Maria de Josa (s. XII)
És una recopilació de fotos fetes en l’any 2011. Sorpreses trobades en excursions per la muntanya urgellenca, records de temps a voltes no molt llunyans. Alguns pobles com el Solanell quedaren despoblats en la dècada dels seixanta quan ja hi havia arribat l’electricitat i tenien un bon accés per pista. D’altres encara amb menys fortuna no van gaudir d’aquests avanços de la societat, com ara Sendes amb les runes d’una església romànica amb prop de mil anys d’existència i que és devorada per la vegetació. Però a més, els pobles que encara resten habitats mantenen vestigis d’altres èpoques en les construccions civils i religioses, són pobles com Ars, Os de Civís, Castellbò, Coll de Nargó... A més podem vore infraestructures centenàries com el camí romànic dels Pontarrons. I és aquí també a on es troben les primeres escriptures en català: Les Homilies d’Organyà.

Vull acompanyar aquestes fotos, com a banda sonora, amb un poema de Narcís Comadira escrit amb motiu del darrer dia mundial de la poesia. 

Detall e la porta de Sant Miquel
Quatre paraules

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
Esgléssia de Sant Climent de Coll de Nargó (S. X o XI)
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

Narcís Comadira.


Casa de Bescaran (habitat)
Casa de Sendes (despoblat)
Esgléssia de Solanell
Solanell
Solanell
Santa Maria de Castellbò (S. XIIII)
Sant Martí d'Ars (S. XI)
Ministrells (despoblat els anys 70)
Santa Margarida de Calvinyà
Abadia benedictina de Sant Serni de Tavèrnoles (S. VIII)
Tomba antropomorfa, Santa Eugínia de la Torre (S. X)
Carrer d'Os de Civís
Els Pontarrons
Josa de Cadí