La Serra de Crevillent és una alineació muntanyenca que s'estén de nord-oest a sud-est entre el riu Vinalopó i la Serra d'Abanilla, pels termes d'Asp, Crevillent, El Fondó dels Frares i Albatera. Presenta forts pendents, i està constituïda essencialment per calcàries blanques liàsiques i juràsiques.
Les altures principals són: Sant Gaietà (816 m), Sant Juri (803 m), Puntal de Matamoros (693 m); els vèrtex geodèsics de tercer ordre del Monte Alto (682 m), i el Caminanto (585 m) i el de primer ordre de Crevillent (835 m) que popularment es conegut per La Vella.
La vegetació arbòria és escassa en la vessant sud (garrofers, oliveres 
bordes, palmeres, tamariscos, etc.) però molt poblada en la nord, amb gran quantitat de pins, coscolles, carrasques, figueres i, fins i tot, nogueretes. Abunda l'espart i les piteres, utilitzatdes antigament a Crevillent per a fer estores, i les plantes aromàtiques. Les parts baixes s'abancalaren per a conrear garrofers, ametllers.
En el segle XIX fou el centre de les correries del bandoler Jaume el Barbut.
...
FOTOS DE LA SERRA DE CREVILLENT
He fet un recull de topònims de la Serra de Crevillent. Més avant vull comentar-los i buscar-ne els arrels i afegir una fotografia de cadascun. De ben segur que no hi estan tots i que gràcies a la vostra col·laboració farem un bon llistat.
Alt del Curro
Arrastraculs
Barranc de la Barbereta
Barranc del Boch, El DCVB remet la paraula Boch (grafia antiga) a Boc, 1. BOC m.
1. Mascle de la cabra; cast. macho cabrío. Carga de flassades de pel de boch, Leuda Coll. 1249. Vna vegada se adeuench que en una praderia se combatien dos bochs salvatges, e per los grans colps que's donauen exia'ls sanch del front, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Lo cabridet anyívol, lo boch, lo gos d'atura, Canigó iv.
2. Home rústic o incapaç del tracte social. No son tots los bochs en la montanya, Eximenis II Reg. c. 12. Mas no vulles calar de tot, car tindrie't hom per boc, Fasset 58. a) Usat com a insult: Dixme «boch çull tira't avant», Spill 1094.
3. Home malfener i abandonat (Rocabruna).
8. Cap o punta de rem que a vegades passa desapercebut a les collidores d'oliva (Lledó).
Barranc del Bosch,- Segons les dades consultades, el senyor José de Rojas i Galiano (Marqués del Bosch) posseïa moltes terres per les comarques alacantines i, en especial, a Elx i els seus voltants. Per tant el topònim potser vinga del propietari de les terres del Barran del Bosch.
Barranc dels Corcons,- Segons el DCVB1. CORCÓ m.
1. Corc, insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc. (Camp de Tarr., Pla d'Urgell, Cast., Val., Sueca, Gandia, Pego); cast. gusano, gorgojo, carcoma. Per corcons qui rohien les bigues, no han pogut dormir, Metge Somni iii. El forment... els cuquets, com el corcó... li'l solen llançar a pedre, Martí G., Tip. mod. i, 70 b. Lo forment... li se hagués pogut avivar en corcons i pasteretes, Pascual Tirado (BSCC, vii, 324).
2. Polseta produïda a la fusta per l'acció destructora del corc (Xàtiva); cast. carcoma.
3. met. Persona molt treballadora, que no cessa de treballar (Solsona, Barc.); cast. hormiguita. «Aquesta noia és un corcó de feina». «Treballa com un corcó»: treballa incansablement.
4. met. Persona amoïnosa per la seva insistència a demanar o a parlar (Barc.); cast. pelmazo, pedigüeño.
5. met. Pensament o sentiment dolorós, que dóna angúnia i consum lentament; cast. roedor. Lo mouiment d'aquesta ira és un corcó que'ls dóna molta passió, Somni J. Joan 2853. El tresor que duus en la intel·ligència, quan l'hora no sia d'aprofitar-ló, te serà corcó de melancolia, Alcover Poem. bíbl. 89. Jo no puc enganyar... Quin corcó sento cada cop que em fa un regal!, Roig Flama 75. «Sempre tinc el corcó al cor».
Fon.: kuɾkó (pir-or., or., men., eiv.); koɾkó (occ., val., mall.).
Etim.: derivat de corc, o tal vegada format damunt corcoll per canvi de sufix.
Coto del Memòria
Cova de la Figuera 1
Cova de la Figuera 2
Cova del Carburo
Cova del Català
Cova del Llentiscle
Cova del Tio Cano
Cova del Tio Molina
El Batà
El Campanà (Campanar)
El Canastell
El Cigarró
El Còssil
El Dipòsit
El Frare
El Pi de l’Alivi
El Pla
El Puntal de Matamoros / el Penyó de Matamoros
El Terròs
El Xorret
El Xorro
Els Anouers (noguers) , Ermita de Sant Gaitano (Gaietà)
Els Evangelistes
Els Pontets
Font Antiga
Fonteta del Sarso
Forat del Bubo
L’Aigüeta
L’Almoeixa
L’Alquitrà
L’Atautet
La Caixa
La Casa del Tio Mariano
La colla (codolla) colorà (colorada), - codolla, cadolla f. [LC] [GL] Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l’aigua del mar, d’un riu, etc., forma un petit bassal( DIEC, Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans). El valencià parlat a Crevillent tendeix a ometre la «d» intervocàlica «codolla>coolla» i amb el pas del temps a derivat a «colla».
La Foia - Del llatí Foeva, significa "Clot" amb fonètica mossàrab.
La Mitjana
La Monja
La Palaia
La Vall dels Pins
La Vella
Les Colles (codolles) de les Porrues
Les Ermitetes
Les Moreres
Les Ortigues
Pas del Soldat
Penya i Cendra
Penya Negra
Pla i Pico (pic)
Picatxo, Picatxo de Sant Gaitano (Gaietà)
Pou del Cura
Pouet de la Mel
Raig
Rambla de l’Amorós
Rambla de la Cata
Rambla del Poble
Rincó (racó) de la Palmereta
Salt de l’Egua
Sant Isidre
Sant Pasqual
Santjuri
Senda Dolça
Serra Alta
Tanca del Runar
Hola, aguarde que llisgues el comentari perquè veig que fa quasi un any que vas publicar este post.
ResponEliminaEn fi, m'han agradat molt les fotos que tens penjades de la serra del poble i l'article toponímic d'alguns cims. Volia fer-te un comentari sobre el Puntal de Matamoros, per si t'interessa afegir-lo:
Al Diccionari de Madoz (de 1847) i d'Orozco Sánchez (1878), el Puntal és un dels cims més importants de la serra (junt al Picatxo) i l'anomenen Puntal de l'Alcandía (sorgo o melca, un ceral portat pels moros usat com aliment i ferratge), el que pot ser prou probable que fora cultivat als seus temps fins a fa pocs segles, ja que darrere del Puntal es troba un dels més antics corrals que es conserven a la serra (és del segle XVIII). No se el perquè del nom actual -de Matamoros- però pot ser que estiga relacionat amb el de l'Alcandía.
També m'agradaria preguntar-te on està el corral que tens en algunes fotos, front al pedregar del Campanà. Crec que està per la costera del catí, però no l'he vista mai. També me resulta curiosa exa foto que tens com a: un forn de calç? axò on està exactament (o almenys la zona). Gràcies.
Ah, i per cert, t'he afegit el bloc com enllaç de la web de la Colla el Campanà, si t'interessa, mana'ns un e-mail i t'agreguem a la llista de correu per a quan faisguem alguna excursió, rebre-la, val?
En fi, espere que t'haja paregut interessant lo del Puntal. Per a lo que siga, ja sas on me tens.
Aisshh, se m'ha olviat di-te... axò de El Batà, on està? què és? un cim, una construcció?? no me sona res de res, ni d'haver-ho dit a ningú, ni vore-ho al mapa de la serra...
ResponEliminaJa em dius!
Que vaja bé
Hola Manu!
ResponEliminaMoltes gràcies pels teus comentaris, em semblen molt interessants.
En primer lloc demanar-te disculpes per no contestar-te abans, com bé dius es un post antic i no m'havia arribat la notícia dels comentaris.
Pel que dius del Puntal em sembla molt interessant i més aïnes crec que això de "matamoros" no té massa sentit. De totes formes quan en els topònims apareix la paraula "moro" normalment siginifica la existència d'un lloc ocupat o emprat des de l'antiguetat (habitualment hi apareixen restes arqueològiques, per eixemple l'Ull de Moro a Alcoi. No és el cas del Puntal a on no trobem ni ceràmica ni d'altres restes.
Per altra banda, el forn de calç hi és al barranc de la Cata quasi a l'altura dels Molins, i efectivament el corral-cova del tio Algepser està molt a prop del pou del Catí i es veu des del camí.
El Batà és una part de la sèquia de l'Aigüeta, aquesta fa un sal d'uns dos metres i per tant l'aigua colpeja "fa un batà", el salt està al costat d'una cova amb un pi ben gran davant. A més els propietaris han ficat el nom de Batà a la tanca de la finca, així que no és massa difícil identificar el lloc.
A més, en una curta però interessant excursió pots enllaçar el Batà i el forn de calç. Pujant pel cami de l'Aigüeta que ix des del pont de l'Amorós en direcció als Molins. El camí de l'Aigüeta té una bifurcació en forma de Y, segueix per l'esquerra i auns 75 o 100m trobaràs el Batà. Seguint eixe mateix camí (25m més), davant de la granja el camí de la dreta baixa al barranc dels Molins i per una senda puja per enfront al camí asfaltat dels Molins, Tot just a l'altura del camí del Monje que baixa fins al barranc de la Cata. Just pel mig del barranc, a uns 300m trobaràs a la dreta el forn de calç.
Bé espere no haver-te liat massa.