Nacho Martinez: …ÉS POSSIBLE FER UN 3000 AL REIGNE UNIT?

dimarts, 11 d’agost del 2009

…ÉS POSSIBLE FER UN 3000 AL REIGNE UNIT?

SÍ, ÉS POSSIBLE!!!

Els munros són les muntanyes escoceses d’una alçada superior a 3000ft (914,4m). Són anomenades així ja que Sir Hugh Munro (1856-1919) va fer el primer cens exhaustiu d’aquestes, conegut amb la denominació de Munro's Tables. La llista definitiva va ser publicada al Diari de Club d'Alpinisme Escocès el setembre de l'any 1891, incloïa 538 cims per damunt dels 3000ft, dels quals 283 es consideraven com a "muntanyes aïllades"; el terme Munro s’aplica a aquestes, mentre que els cims secundaris es coneixen com known as top. (veure la llista de munros)

Malgrat la seua alçada relativament modesta comparada amb algunes serralades continentals, caminar i pujar a les muntanyes escoceses pot tornar-se perillós degut la seua latitud i l’exposició als fronts provinents de l’Atlàntic. Fins i tot a l’estiu, les condicions poden ser extremes; la boira gruixuda, els vents forts, la pluja constant i les temperatures sota zero no són inusuals.

El Munro més alt és el Ben Nevis dins de l’àrea de Lochaber. És, també, el cim més alt a les Illes Britàniques, amb una altitud de 4,410ft (1,340 m). Altres munros importants són:

Ben Lomond, el més meridional. 3200ft, 974m
Ben Macdui i Cairn Gorm en el Cairngorms. 4295ft, 1309m
Buachaille Etive Mòr en l'entrada a Glencoe, un del Munros més fotografiat. 3352ft, 1022m
Liathach a Torridon. 3461ft, 1055m
Lochnagar, una muntanya prop del Castell Reial de Balmoral en l'àrea de Glen Muick. 3790ft, 1155m
Schiehallion, una muntanya descrita sovint com ser en el centre d'Escòcia. 3554ft, 1083m
Nan Sgurr Gillean (3162ft, 964m), Sgurr Alasdair (3258ft, 993m) i el Pinacle Inaccessible (3235ft, 986m), als Turons Cuillin en l'Isle de Skye.

Fins l’any 2009, més de 4000 persones (anomenats Munroist) han completat l’ascens a tots els munros. El SMC elabora una llista d’aquells Munroists que han informat d’haver-los ascendit.

Cal destacar que Hugh Munro mai no va completar la seua pròpia llista, desestimant Càrn an Fhidhleir i Càrn Cloich-mhuillin (baixat de categoria a una known as top el 1981). El primer en ascendir-los tots va ser el Mossèn A. E. Robertson, en 1901. Tanmateix, la investigació ha suscitat dubtes sobre aquesta declaració, i no és segur que arribara al cim del Ben Wyvis. Per tant si es descarta Robertson, el primer Munroist de la història és Ronald Burn, que ho va completar en l'any 1923.

Hamish Brown aconseguia pujar consecutivament i sense ajuda mecànica (amb l’excepció dels transbordadors de Skye i Mull) a tots munros entre el 4 d’abril i 24 de juliol del 1974. Caminant 1,639 milles (2,638 km), 150 km dels quals van ser en bicicleta, amb 449,000ft (137,000m) de pujada. El “passeget” es documenta detalladament al seu llibre Hamish's Mountain Walk. La primera persona en completar-ho en un hivern va ser Martin Moran en 1984/85. El seu viatge va durar del 21 de desembre de 1984 i 13 de març de 1985 (83 dies), caminant 1,028 milles amb 412,000ft (126,000m) de pujada. Utilitzava transport motoritzat per connectar la ruta.