dimarts, 1 de desembre del 2009

PER LA SERRA D'ESPADÀ

Plànol de la ruta

No faig més que obrir la finestra i no veig muntanyes enlloc. València és massa plana. O tal volta no, els gratacels d’oficines de la ciutat s’amuntonen formant serralades de ciment, acer i vidre. Aquestos cims de formigó competeixen directament amb la Serra Calderona o les serres de la Safor. Per això és que des de la ciutat difícilment es pot gaudir de la visió de les altres muntanyes, les de veritat, les dels boscos, els rius, l’aire sà...
L’altre dia anàrem a la Serra de la Calderona, però hi és massa a prop de la ciutat i la pols i els fums dels cotxes que s’amuntonen en els zones més emblemàtiques ens van deixar un regust agredolç de la muntanya. Necessitàvem allunyar-nos una miqueta més de la ciutat, potser fins a la Serra d’Espadà per tal de trobar la tranquil·litat que buscàvem. El dissabte hi vam emprendre el camí.
Amagat dins d’una vall quasi impenetrable es troba el poble d’Aín als peus del Pic d’Espadà. Es tracta d’un poble amb els carrers blancs, estrets i retorçuts envoltat de muntanyes i boscos. Des d’aquest poble començàrem la ruta en direcció cap al Coll d’Ibola. Des d’ací cap al Pic d’Espadà.
L’estret cim ens esperava amb unes vistes de tota la costa i de les valls de l’interior, des de València fins al Penyagolosa. Però la sorpresa més grata va ser trobar una magnífica sureda amb exemplars enormes i esguitada de castanyers en la baixada cap a l’Alcúdia de Veo. Són boscos més propis d’altres indrets que em recorden a la magnífica Serra de l’Albera a l’extrem oriental del Pirineu.
El camí vora a la sèquia en el camí de Veo li va donar una miqueta d’emoció a la ruta, ens mullaríem els peus o ens enganxaríem amb els esbarzers.
A la tornada a Aín ens ve el gust agradable d’haver gaudit d’una gran muntanya que resisteix l’atac del formigó i l’avidesa dels senyors del ciment.


Carrer d'Aín

Font

Castell d'Aín

Bosc

Després del Coll d'Ibola

Pujant cap al cim d'Espadà

Vista cap al sud

Vista del Penyagolosa

Magnífica sureda

Sender de Veo

Sender de Veo

Sender de Veo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada