dijous, 25 de febrer de 2010

30 MARATÓ DE VALÈNCIA, Un altre repte aconseguit

El darrer diumenge, el 21 de febrer, vaig fer realitat un repte que tenia en ment des de fa ja alguns anys: finalitzar una marató urbana. Després de córrer moltes mitges maratons urbanes, de muntanya, maratons de muntanya i, fins i tot, la marató i mitja del Penyagolosa en tres vegades, només en restava córrer els 42,198 km d’una marató urbana.
L’escenari triat fou la marató de la ciutat de València, en un dia gris i amb alguns moments de pluja. L’ambient estava una mica descolorit –almenys no era tan festiu com el de la mitja marató de Santa Pola que havia fet unes setmanes abans-, doncs alguns carrers estaven deserts de públic.
La primera mitja de la cursa anava força bé, la velocitat augmentava conforme passaven els quilòmetres i el cansament no semblava notar-se. Ja tenia molt prop el meu objectiu: el bus de les 3:15. Només estaria a un minut o dos per davant. De sobte, vaig escoltar que el senyor Quilòmetre Trenta em cridava “Ei! ...que estic ací! ...ara veuràs el que és bo! I així és com d’anar a 4:35 vaig passar a córrer a 6 minuts per quilòmetre. Els últims dotze van ser terrorífics i només l’orgull d’acabar va fer possible l’arribada a la meta.
A la fi, amb bona companya i amb molt de coratge vaig poder finalitzar aquesta prova, amb 3:27:31. Una cursa que per a mi ha estat la més dura de la meua experiència “atlètica”, més encara que qualsevol cursa de muntanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada