La Vall d’Ora és un veïnat del municipi de Navès, a la comarca catalana del Solsonès, només compta amb unes poques cases i una vintena de veïns.
Aquesta vall està emmarcada en la franja sud-est de la Serra de Busa, la qual baixa a la vall sobtadament en forma de cingles i està coberta d’espessos boscos de roures, alzines i pins.
El riu Aigua d’Ora discorre pel fons de la vall i és testimoni de magnífiques construccions històriques i culturals com el monestir de Sant Pere de Graudescales consagrat l’any 913, el pont de romànic o la serradora i el molí de Ca l’Ambroç.
La Vall d'Ora també ha estat identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura on va morir Guifré el Pilós en batalla contra Llop Ibn Muhammad, senyor musulmà de Lleida, durant la ràtzia de 897
Si amb tot això encara no estem convençuts per fer-hi una visita, hi afegirem la magnífica ruta que des del aparcament puja per l’escala cap al Capolatell o Presó de Busa. Es tracta d’una ruta que s’enfila pel mig d’un magnífic bosc de roures a buscar una de les poques vies que permeten arribar al Pla de Busa i superar els verticals cingles que l’envolten.
A més a més, hem de destacar que la ruta també ens mostra algunes sorpreses com el Xalet de la Balma –magnífic mirador de la vall i lloc històric a on es van refugiar alguns dissidents de la Guerra Civil espanyola-, el pas d’accés al Pla de Busa per l’escala, i finalment la Presó de Busa o el Capolatell.
El Capolatell és una mola rodejada de penya-segats per tot els seus costats que es troba a l’extrem de ponent de la Serra de Busa. Els cingles presentenb una alçada d’uns cent metres i només s’hi pot accedir a través d’una passarel•la que hi ha instal•lada. El Capolatell, a més de la seva inaccessibilitat presenta molts forats o avencs de fins i tot un centenar de metres.
Aquesta peculiar morfologia va ser utilitzada per fer d’aquest lloc una presó natural. Durant la Guerra del Francès el Capolatell va funcionar com a presó per als soldats francesos que desesperats per la fam i el fred es llençaven al buit.
 |
| Monestir de Sant Pere de Graudescales |
 |
| 1101 anys d'història en el monestir de Sant Pere de Graudescales |
 |
| Paisatge de roures |
 |
| El sender |
 |
| Cel ras i boira |
 |
| Formació d'estalactites |
 |
| La boira i el paisatge |
 |
| Pas de l'escala |
 |
| Pla de Busa |
 |
| boira contenida pels penya-segats |
 |
| La boira al bosc |
 |
| Mirador del Capolat |
 |
| La Vall de Lord |
 |
| L'escletxa que separa el Capolatell |
 |
| Pont d'accés |
 |
| Mas de Vila |
 |
| Més boira |
 |
| Xalet de la Balma |
 |
| Visió de la Vall d'Ora des del Xalet de la Balma |
 |
| Cal Pujol, allotjament rural |
 |
| Pont romànic i Ecomuseu |
Un plaer l'article i les fotos.
ResponEliminaNo coneixia cap d'aquestes històries de l'alta edad mitjana i els francesos del XIX. Les contrades, els nuvols, els arbres els masos i el romànic semblen d'un país imaginari, llunyà, solitari, com si fos del senyor dels anells. Qui diria que es troba tan aprop de Barna i Lleida!
i sí, i tant que em convenç la visita. Per cert, vas visitar l'ecomuseu? Què hi conté? Què tal l'allotjament?
PS. Una suggerència: el teu TOP TEN de la combinació paisatge/patrimoni
Salut
Hola amic.
ResponEliminaL'allotjament no el conec, perquè ara estic vivint a Solsona i no el necessite pero tenia bona pinta, es diu Cal Pujol i es un mas amb història. A més, és el mateix allotjament el que gestiona l'Ecomuseu, que jo no vaig visitar per no tenir temps. Ja hi tornaré.
Tot just al costat de l'ecomuseu hi ha el pont romànic, la serradora hidràulica i el molí. També hi podem trobar l'ermita de Sant Lleïr a pocs metres.
El seu aillament ha fet possible que la vall mantinga els seus costums i els masos que segueixen habitats estan ben conservats.
La visita és molt recomanable. Ens trobem en un indret que, potser, és el bressol de part de la nostra cultura. Quan vaig visitar Sant Pere de Gradescales vaig tenir la sort d'estar soles. Feia molt fred i el sol començava a tocar el Monestir, la porta estava oberta i vaig poder visitarlo per dins.
Pel que dius del Top Ten, crec que està clar, tant l'Alt Urgell com el Solsonès tenen molta història i un paisatge que acompanya, les construccions civils i religioses d'estil romànic en indrets inimaginable formen uns paisatges, com bé dius, del senyor dels anells.
Finalment dit-te que aqui teniu una casa si us decidiu a visitar la Vall d'Ora.