diumenge, 15 de juny de 2014

LES MUNTANYES DE LA COMA I LA PEDRA


A la fresqueta del matí, el soroll de l'aigua de les rases harmonitza amb el cant dels ocells que en aquests moments de la primavera bullen de vida. El cel és de color blau intens, sense taques, sense vestigis de núvols; i el sol il·lumina sense pietat els cims, els camps, els prats, l'església i les cases de la Pedra, i les runes del castell. Els roures però, ara vestits amb fulles verdes i brillants impedeixen que la llum arribe al terra.
 Un mas aquí, un altre més enllà, amb noms que més tard esdevindran en cognoms d'arreu. I enmig, acompanyada de prats i flors hi ha l'ermita de les Santes Creus edificada en un lloc lluny de tot, i que segurament feia el servei als masos de la contrada.
I el camí puja i s'enfila cap al cel, per enmig dels cingles i dels boscos sempre verds. L'aigua de la font del Llitzet amagada sota uns troncs em calma la set mentre que mire al Cap del seu mateix nom. 
I el camí segueix i arriba als prats alpins amb el Pedraforca albirant el meu pas. Ara més suau el sender ascendeix al Cap del Verd i arriba al capdamunt. Toca baixar. Mentre, els núvols comencen a visitar els cims del Port del Compte, i el Pedraforca i la serra del Cadí. 
La baixada acompanyada d'isards és dura i aspra per una tartera d'inclinació impossible. Primer el Coll Virolet i a poc a poc, després de revolts, pujades i baixades d'una acarnissada pista apareix el Coll del Port.    
Ara el cel s'està esgarrant. Els núvols s'amunteguen al voltant dels cims, grisos i amenaçadors, com si volgueren, amb la seva pluja, engalanar el paisatge amb la brillantor de l'herba humida i els aromes de la terra mullada. 
Els rierols baixen amb tèrbies aigües de color marró i tenyeixen el riu Cardener; un riu, a hores d'ara, generós i revitalitzat. El riu de la històrica ciutat Cardona. Una ciutat engalanada per carrerons estrets, arcs, passadissos, i un magnífic i grandiós castell. 
Però, les tempestes passen i marxen i tornen a aparèixer. El sol il·lumina el Cap del Verd mentre la pluja enterboleix la serra de Busa i la Valldora, la vall de Llinars, els xaragalls de Guixers i la Llosa del Cavall... 
El camí davalla enmig de les pastures, els boscos, els masos i el poble de la Coma. A moments ens mostra els majestuosos roures martinencs; en altres, prats esquitxats de flors grogues, de blaves i de blanques, i de l'omnipresent verd de l'herba.



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada