A la Cerdanya, en un indret poc habitat podem trobar el cim del Puigpedrós. Una muntanya que no destaca, que roman amagada de la fama de les seus veïnes. Per no ser no és ni amb més de dos mil nou-cents metres d’alçada la muntanya més alta de la seua comarca (la Cerdanya és una comarca natural dividida artificialment en tres administracions diferents: Lleida, Girona i França, és el Carlit situat a França el sostre de la comarca). Aliena, també, a la discussió sobre el seu lloc al ranking dins de la província de Girona s’aixeca altiva, donant formes arrodonides, de prats frescos i de roques amuntegades. (el Puigmal és oficialment la muntanya més alta de Girona encara que el Puigpedrós sembla que té uns centímetres més d’alçada)
El GR 11 passa molt prop del seu cim però ha preferit anar-hi a mitja alçada, en un continu puja-i.baixa a la recerca del refugi d’Engorgs. És per això que els atrevits muntanyencs del GR se’l miren tot i que finalment opten pel sender roig i blanc.
El Puigpedrós és una muntanya plenament pirinenca, envoltada de cims aspres, de llacs amagats i de boscos. A l’estiu es mostra despullada, només alguna taca de neu adormida en els indrets més ombrívols espera pacientment les calors estivals per desfer-se i davallar pels nombrosos torrents.
A un parell de kilòmetres de Meranges, en un revolt de la pista enquitranada hi ha una esplanissada on deixar el cotxe. Endinsant-nos per la herbosa i florida vall prompte arribarem al bosc i a la vora del riu pujarem el primer graó. En una zona de prats i bosc creuarem el riu per enfilar-nos al segon graó. Aquí el paisatge canvia i es torna més pirinenc, més alta muntanya. Ara hi dominen els prats i la roca. Al bell mig d’aquest paratge hi trobem el refugi d’Engorgs, una cabana més aïnes bruta, amb una taula, una estufa de llenya i lliteres.
A través dels petits prats anem buscant el regne de la roca i enfilant-nos cap al Puigpedrós. A la fi arribem al cim, acompanyat d’altres muntanyencs i dels cavalls que pasturen a la vora del cim. Després de fer el “marro” corresponent toca baixar per un sender primer rocallós i després herbós cap al Refugi de Malniu, un bonic refugi envoltat de llacs i boscos. Ara toca baixar per un bonic sender fins a la pista que ja agafem fins al cotxe.
 |
| La vall s'endinsa a la recerca del primer graó |
 |
| Entre prats i flors entrem al bosc |
 |
| Torrents |
 |
| La neu davalla feta aigua pels torrents |
 |
| Senyalització de part de la ruta |
 |
| Pont de troncs |
 |
| El bosc va deiixant pas a altres tipus de flora |
 |
| Final de la floració |
 |
| Altres marques de la ruta |
 |
| Paratge i refugi d'Engorgs |
 |
| Art abstracte de la natura |
 |
| Aspres muntanyes |
 |
| El cim al fons |
 |
| "Marro" al Puigpedrós |
 |
| Baixant del cim |
 |
| Cavall a la vora del cim |
 |
| Cavalls pasturant a la vora del cim |
 |
| Baixant al refugi de Malniu |
 |
| Prats i pins |
 |
| Llac a la vora del refugi |
 |
| Refugi de Malniu |
 |
| Descens a la pista |
 |
| Meranges |
 |
| Floració estival |
 |
| Paisatge |
