ANDORRA ALS NOSTRES PEUS: EL COMAPEDROSA
Allà on habiten els núvols i ben lluny dels sorolls de la ciutat s’amaga el cim del Comapedrosa. Una muntanya freda, envoltada de monuments de pedra i de gel, d’alts cims, de profundes valls i obscurs llacs, de neus eternes i d’incansables muntanyencs que, igual que el núvols, dia rere dia visiten el seu cim.
El Comapedrosa és el cim més alt d’Andorra i encara que no arriba als tres mil metres és una muntanya altiva i orgullosa de ser el sostre del país dels Pirineus. Totes les seues rutes presenten desnivells considerables. Potser, la pujada més accessible és la que ix d’Arinsal, passa pel refugi, els Petit Llac Negre i s’enfila per l’aresta fins al cim. Però n’hi ha més, la que puja per la Portella de Baiau o la que ve pel Pla de l’Estanyol, totes dues molt més pedregoses i incòmodes que la primera.
Nosaltres he triat una opció circular, pujar per la ruta normal i baixar pel Pla de l’Estanyol. El paisatge està pletòric d’aigua, de verd i de flors que esguiten el prats, sempre amb el permís de les pedres i de les neus que encara perduren en els indrets més ombrívols.
 |
| Vistes al Pla de l'Estanyol |
 |
| Paisatge |
 |
| Pel prat florit |
 |
| Pel prat florit II |
 |
| Petit Llac Negre |
 |
| Llac Negre |
 |
| Últim tram de pujada |
 |
| Baixant cap al coll |
 |
| Tartera cap al Pla de l'Estany |
 |
| Pletòric d'agua |
 |
| Arribant al Pla de l'Estany |
 |
| Estany |
 |
| refugi del Pla de l'Estany |
 |
| Més aigua |
 |
| I més aigua |
 |
| Camí de baixada |
 |
| Murs i flors |
 |
| La pujada que hem fet pel matí |
 |
| Sender |
 |
| Paisatge florit |
 |
| Final de la ruta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada