dimarts, 10 de febrer de 2015

LES QUATRE CARES DEL GRA DE FAJOL

Sembla que hui sí. El dia s’ha aixecat amb voluntat de mostrar el blau del cel però, amb regust d’un matí fred i blanc. Els arbres, els prats i, fins i tot, els lloms del cavalls que hi pasturen també estan recoberts d’un mantell cristalls de glaç. Mentre, el sol lluita amb poca convicció contra la fredor de la nit que ara ens abandona.  
Cara nord del Gra de Fajol
Passen els pobles en el transcórrer del camí a la muntanya mentre que tracten de desfer-se’n de la nit freda: Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Llanars, Setcases... I amb ells també desperten els veïns i veïnes, i el tràfec de muntanyencs, esquiadors i turistes que gosem trepitjar la muntanya.
Ja s’albira el Gra de Fajol de tant en tant i entre revolt i revolt de la carretera. És la vessant sud, la que veuré per molta estona fins que no arribe a la Coma de l’Orri. Veig el boscos de pins que s’enfilen per roques impossibles i esquitxats de blanc de neu, entremig hi ha les canals que baixen dretes a la recerca del riu Ter: el riu d’aquestes muntanyes.
Les quatre cares del Gra de Fajol m’esperen en un dia blau i fred, de sol i vent, i de solitud.

Cara 1: el Gra de Fajol feréstec. 
Cara sud
La neu ha decidit acompanyar-me tot el camí fins a la tornada. A moments és una agradable companya però d’altres és un afegit a la fatiga de les cames. Caminant a poc a poc i amb esforç em vaig apropant a la Coma de l’Orri on m’espera el vent. He travessat boscos de pi negre, rius i rierols, pujat per la neu i per la roca. He patit calor, sí calor, i fred; i el cansament de la pujada. Però, he gaudit de la visió d’una cara rocallosa i molt altiva, de penya-segats, he vist isards i muntanyencs.

Cara 2: el Gra de Fajol ventós.
A l’arribada a la Coma de l’Orri m’ha rebut el vent. Vent venturós que amb fortes ventades tracta d’evitar la meua presència. El fred i una magnifica visió de les muntanyes de Núria, el Puigmal, la Fossa del Gegant, el Tirapits... són ben presents en l’últim pas cap al cim. Alguns companys d’ascensió que igual que venen se’n van en camins tangencials també hi són presents.

Cara 3: el Gra de Fajol trist.
Cara de ponent
Faig fotos a tots els cantons mentre que tracte de mantenir-me dempeus. Hui el Gra de Fajol no vol companya, ni que el trepitgen. Segurament sent tristor de veure com les seues valls han estat malferides per telecadires i d’altres remuntadors. Ràpidament comence a baixar fins al Coll de la Marrana. La cara nord del Gra de fajol es mostra davant meu, i tota la vall d’Ulldeter, el Bastiments i tants altres cims i propòsits per a altres excursions. Prompte apareix el refugi d’Ulldeter i l’aparcament i... les multituds.

Cara 4: el Gra de Fajol solitari
És la cara de llevant, la primera que veu el sol del dematí. Protegida pel riu Ter, ara jove i juganer, es mostra inexpugnable i difícil. Des d’aquesta fortalesa, els pins guaiten ferms el pas de les aigües i dels pocs muntanyencs i turistes que gosem passar per aquestes terres. El camí s’obre per una altra ferida que fa malbé la muntanya: es la línia elèctrica que abasteix a l’estació d’Ulldeter i que ens permet prendre un cafè calentet a la cafeteria de les pistes.


Els primers contraforts del Gra de Fajol

Passarel·la sobre el Ter

La Coma de l'Orri al capdamunt

Muntanyencs i escaladors de gel

Camins tangencials

Les altres muntanyes

Paisatge de neu

El cim i el piolet

La creu del cim

Coll de la Marrana

El Gra de fajol enfuronat

Refugi d'Ulldeter

Gra de Fajol, cara de llevant

Pins i neu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada