dijous, 10 de setembre de 2009

WEST HIGHLAND WAY


Com ja haureu endevinat he passat l’estiu fent alguna coseta per Escòcia. Després de la pallissa pels Pirineus necessitava fer alguna activitat menys exigent i ja feia molt de temps que volia anar-hi. El primer objectiu era fer la West Highland Way (WHW) i el segon era ascendir la muntanya més alta de Gran Bretanya, el Ben Nevis. Com he dit cap de les dues activitats requerien d’un gran esforç ni d’una tècnica complexa, l’única dificultat era la climatologia adversa.

Entrada a la vall de Glencoe
La West Highland Way és una ruta senderista de llarg recorregut. Va ser inaugurada l’any 1980 i és, a hores d’ara, la ruta més popular de Gran Bretanya. Recorre 95 milles (153km) travessant alguns dels paisatges més espectaculars d'Escòcia.
Aquesta ruta comença al costat de la ciutat més gran d'Escòcia, Glasgow, i finalitza als peus de la seua muntanya més alta, el Ben Nevis. Es pot recórrer en 7 o 8 dies (encara que també es pot fer en menys temps) gaudint d’una gran diversitat paisatgística durant les diferents etapes.
Es tracta d’una ruta apropiada per a tots els nivells i això explica, parcialment, la seua popularitat.

La climatologia no va ser favorable
Gran part de la ruta discorre a través d’antigues calçades militars construïdes per i per als exèrcits anglesos invasors. Aquesta xarxa de camins va ser vital perquè les tropes governamentals mantingueren el seu poder sobre la població de les Highlands. La vella calçada militar que comença a Tyndrum i arriba fins a Fort William coincideix en molts trams amb la ruta. Prop de 450 soldats van ser necessaris per construir l'anomenada "Escalera del Diable" (Devil's Staircase) que serpenteja deixant la vall de Glencoe als seus peus. No cap dubte que va ser batejada amb aquest nom pel gran esforç que va costar construir-la en un terreny tan abrupte.


LES ETAPES
Dia 18 : Milngavie – Drymen 19 km
La ruta comença al costat de l’obelisc commemoratiu de la WHW que hi ha en el centre de Milngavie. Després de fer-nos les fotos de rigor comencem a caminar pel sender, Prompte la ruta s’endinsa en un parc sota els arbres al costat del riu d'Allander Water. El sender és fàcil de recórrer i quasi sense desnivell, l’únic problema és la pluja que ha començat als poc minuts d’iniciar la caminada i que ja no ens abandonarà al llarg dels 9 dies que dura la ruta.


Punt de partida de la WHW

Aquest primer dia aprofitem per a fer una visita a la destil•leria de Glengoyne i tastar un glopet del exquisit licor i continuar camí per una antiga via de ferrocarril abandonada fins a Drymen.

Camí pel mig del parc

Dia 19 : Drymen – Rowardennan 24 km
La ruta de hui ve marcada per l’ascens a Conic Hill, una xicoteta colina (400m) i el llarg passeig a la vora del Loch Lomond.


Des de Drymen la ruta continua pel mig d’uns camps fins que s’endinsa en el bosc Garadhban, una plantació de coníferes molt explotada en els últims anys. A l’eixida del bosc comença l’ascens a Conic Hill. Plou amb força i, a més, fa vent. El sender és un riu amb més d’un pam d’aigua (quina enveja tindria el Vinalopó de vore tanta aigua). Sense pauses baixem cap al llac Lomond a on el vent ja no es nota. A partir d’ací i durant dos dies anirem vorejant el llac amb menudes baixades i pujades a través de boscos espectaculars i pluja intermitent.

Caminant sota la pluja

El verd s'ha de regar

Els boscos encantats


Sorprén veure en alguns racons la brossa amuntegada que malbarata el paisatge. Pensava que els escocesos eren més educats i respectuosos amb el medi ambient.

A la fi arribem a Rowardennan abans que comence a ploure encara més fort.

Lloch Lomond

Camí de Rowardennan


Dia 20 : Rowardennan – Inverarnan 26 km
Si l’etapa d’ahir va ser la dels boscos espectaculars la de hui és la de l’aigua. Mai no havia vist tanta aigua baixant de les muntanyes. Cada racó del bosc, cada barranc o simplement el sender són com a rius desbordats. Les cascades se succeeixen una rere l’altra fins afartar.

Sender

Saltant els rius


El camí és ràpid ja que els primers quilòmetres són per una pista en bon estat. Després un petit sender ens apropa a les espectaculars cascades de Inversnaid, molt prop de l’hotel Inversnaid.

Les cascades de Inversnaid


"Sender sinuós"

Després comença un tram de pujades i baixades per un sender de roques, fang i aigua fins arribar a la fi del llac. En acabar trobem una pujada i en el descens ja vegem el camping de Inverarnan.

Dia 21 : Inverarnan – Tyndrum 19.2 km
La ruta de hui comença al camping i transita a la vora del riu. El sender remonta el Glen Falloch fins que s’endinsa ja en el paisatge típic de les Highlands, amb muntanyes verdes i sense arbres.


Els erms d'Escòcia

Sol i pluja

Plantacions comercials


Com tots els dies “gaudim” d’una pluja intermitent que ens obliga a caminar amb la capa i les polaines (i el paraigües a la mà). La diferència de hui és que de tant en tant també llueix el sol.

Un descans de la pluja


Paisatge escocés


Dia 22 : Tyndrum – Bridge of Orchy 14 km
Hui tenim una curta etapa fins a Bridge of Orchy. El camí és senzill i més que una marxa muntanyenca és un passeig per la base del Ben Dorain de 3529ft. Com sempre la pluja intermitent ens obliga a mantenir l’uniforme d’aigua.
Pel camí ja anem reconeixen a altres caminants que fan la ruta i que hem coincidit altres dies.

Agradable passeig a la vora del Beinn Dorain

Pic-nic a Bridge of Orchy


Dia 23 : Bridge of Orchy – Kingshouse 16 km
La nota característica de hui és la quasi absència d’arbres en tot el camí. El paisatge és espectacular accentuat pel dia plujós que li dóna dramatisme a les muntanyes. El llac Tulla primer i la visió del Glencoe després li donen un caràcter místic envoltat de terres remotes i salvatges.

El camí és agradable, sense pujades i per una pista quasi sempre en bon estat.


Pluja i vent

Caminants

Erms

Entrada de la vall de Glencoe

L'hotel de Kingshouse és una de les posades més antigues d'Escòcia i data del segle XVII. És normal observar cérvols que s'acosten als voltants de l'hotel buscant menjar al vespre o en les primeres hores del dia.

Dia 24 : Kingshouse – Kinlochleven 14 km
Hui hem de passar per les famoses Devil’s Staircase o Escaleres del Diable que tenen pitjor nom que aspecte. Són una suau pendent que supera uns 300m de desnivell fent uns quants ziga-zaga.

Stob Deargh 3345ft

Devil's Starcase

Més erms

Entrada a Kinlochleven

El més interessant del dia és la visita al rocòdrom de Kinlochleven que disposa d’un gran frigorífic on poder practicar l’escalada en gel.


Rocòdrom de gel

Día 25 : Kinlochleven – Fort William 22 km
Última etapa de la ruta i la pluja (quina altra podia ser) ens deixa un gran souvenir en forma de forta pluja acompanyada de vent que fa que al poc temps estiguem xopats i gelats.

Loch Leven


Tig-na-sleubhaich


Muntanyes escoceses

Tig-na-sleubhaich
El primer tram de la ruta transcorre després de pujar uns 300m per una zona de bruguerars completament erma.
Només a quasi al final trobem unes grans plantacions comercials arrasades per a traure la fusta. El paisatge es desolador, i acompanyat del mal temps que patim només pensem en arribar a la fi de la ruta el més prompte possible.

Final de la ruta

Text i fotos: Nacho Martínez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada