BEN NEVIS (1344M)

Primeres costeres

El Ben Nevis (1344m, 4406ft) és la muntanya més alta de Gran Bretanya. A pesar de la seua altura modesta es tracta d’un cim molt exposat a les inclemències meteorològiques i un dia assolellat, amb una brisa suau i agradable es pot transformar en minuts en una freda tempesta àrtica. A més, malgrat que el camí és ample i “no té perduda”, les boires són molt freqüents i hem de recordar que el cim està envoltat de precipicis.

Camí verd

Camí perdregós

Amb totes aquestes premisses decidim afrontar l’ascensió al cim. Al Visitors Center ens van oferir una gran informació sobre la meteorologia i algunes indicacions sobre la boira que ens anaven a trobar. Anunciaven pluja i boira amb una visibilitat a partir dels 900m de 3m.
Després de decidir continuar amb l’ascensió començarem amb les primeres rampes per tal de guanyar altura. En menys temps del que pensàvem ens trobàvem a 600m d’altura, punt clau en l’ascensió. Tot just començà a ploure i a bufar un fort vent que ens deixà ràpidament mullats i congelats.

Lochan Meall an t-Suidhe

Glen Nevis

Vam haver d’equipar-nos amb tot el “arsenal” de roba del que disposàvem, jaqueta gore-tex, gorro, dos parells de guants, etc. per tal d’evitar el fred intens, a més no podíem parar ja que si ho férem ens gelaríem.
A poc a poc anàvem endinsant-nos en la boira, la visibilitat era millor que pensàvem i no vam tenir més dificultats que les que proporcionava la climatologia. Al poc ja vam veure unes ruïnes, estàvem a 20m del cim... i no el podíem veure!
Estranyament al cim no bufava el vent ni plovia, però estàvem xopats i gelats. Només férem les fotos de rigor i cap a baix.
Vam tardar unes 6 hores en pujar i baixar els 1320 de desnivell que separen el Visitors Center del cim del Ben Nevis, la muntanya més alta de Gran Bretanya.

Camí final del Ben Nevis

Petit refugi del cim

El cim del Ben Nevis