dilluns, 29 d’octubre del 2012

SERRA DE CALLOSA


La Serra de Callosa  (Baix Segura) és una illa de roca enmig de la plana formada pels rius Segura i Vinalopó en la seua arribada a la mar.
És una serra abrupta i aspra, sense grans boscos, però sí amb una vegetació molt peculiar; les seves arestes, sovint molt aèries, semblen les dents d’un xerrac, afilades i estretes; i els seus pendents són pronunciats, molt pronunciats, tant que des dels seus cims gaudim d’una magnífica vista d’ocell.
Una opció dura però molt especial és recórrer-la per les seves arestes des del barri de San Carlos fins a Cox, passant pel cim del Chinar, el Alto del Águila i el San Bernardo. Malgrat ser una ruta evident, a vegades s’ha de fer ús de les mans per a superar alguns passos. Per tant no és una ruta per a iniciar-se en el món de les muntanyes. Tampoc és molt bona idea anar-hi els dies d’estiu doncs no trobarem ni aigua ni ombra en tot el camí només un sol inclement i un bon grapat de matolls punxosos. Els dies de pluja la roca estarà mullada i esvarosa.  

Accedint a la aresta

Arribem a les mans!

Formació curiosa

Serra d'Oriola

Caminant per l'aresta

Tomello fi, timó o farigola

Redovà de de l'aire

Alto del Águila

La Mediterrània al fons

Camí del San Bernardo

Pendents

San Bernardo

Un altra vegada arribem a les mans!

A la dreta el pas del cavall

Sorpresa final

Panoràmica del pas del cavall
 
A vista d'ocell

Forat i muntanya


dimecres, 24 d’octubre del 2012

EL PIRINEU ARAGONÉS EN B/N

Selva de Oza


Fageda

Camí del Castillo d'Acher

Fruit i roca


Pi negre

Cavalls i prats


Imperi de roca

Boira i muntanya

Cim del Castillo d'Acher

Prats i caminants

L'Ezkaurre

Camí del Petrachema

Bosc de pi negre

Roca i sender

Vall

Faig i muntanya

diumenge, 21 d’octubre del 2012

PANORÀMICA DE LA UMBRIA DE LA VELLA (SERRA DE CREVILLENT)



Umbria de la Vella des del camí de la Foia
 

divendres, 12 d’octubre del 2012

DE L'ALT EMPORDÀ AL BAIX VINALOPÓ

Ja queden arrere els dies de viure a l'Alt Empordà, Ara toca el Baix Vinalopó, al sud del País Valencià, la meua terra, la de sempre. Però, aquí també és possible fer turisme esportiu i d'això us deixe una mostra. Una ruta en bicicleta que vaig fer l'altre dia pel parc natural del Fondo. Un parc que a banda de les discussions sobre a quina població pertany és un complet desconegut dels crevillentins i els elxans.
El parc natural del Fondo és un indret de vida salvatge, on viuen un bon grapat d'ocells i d'altres animals com ara rèptils i mamífers. També ens ofereix una gran quantitat de paisatges únics a tota Europa: palmerars, saladars i joncars. Molt lligats tots tres a la indústria tradicional de la comarca: les palmes, el sabó i les estores.