La Serra de Callosa (Baix Segura) és una illa de roca enmig de la plana formada pels rius Segura i Vinalopó en la seua arribada a la mar.
És una serra abrupta i aspra, sense grans boscos, però sí amb una vegetació molt peculiar; les seves arestes, sovint molt aèries, semblen les dents d’un xerrac, afilades i estretes; i els seus pendents són pronunciats, molt pronunciats, tant que des dels seus cims gaudim d’una magnífica vista d’ocell.
Una opció dura però molt especial és recórrer-la per les seves arestes des del barri de San Carlos fins a Cox, passant pel cim del Chinar, el Alto del Águila i el San Bernardo. Malgrat ser una ruta evident, a vegades s’ha de fer ús de les mans per a superar alguns passos. Per tant no és una ruta per a iniciar-se en el món de les muntanyes. Tampoc és molt bona idea anar-hi els dies d’estiu doncs no trobarem ni aigua ni ombra en tot el camí només un sol inclement i un bon grapat de matolls punxosos. Els dies de pluja la roca estarà mullada i esvarosa.
 |
| Accedint a la aresta |
 |
| Arribem a les mans! |
 |
| Formació curiosa |
 |
| Serra d'Oriola |
 |
| Caminant per l'aresta |
 |
| Tomello fi, timó o farigola |
 |
| Redovà de de l'aire |
 |
| Alto del Águila |
 |
| La Mediterrània al fons |
 |
| Camí del San Bernardo |
 |
| Pendents |
 |
| San Bernardo |
 |
| Un altra vegada arribem a les mans! |
 |
| A la dreta el pas del cavall |
 |
| Sorpresa final |
 |
| Panoràmica del pas del cavall |
 |
| A vista d'ocell |
 |
| Forat i muntanya |
M'agrada la definició d'illa per a la Serra de Callosa. Des del Calvari de Crevillent es veu així, més quan hi ha boirina a l'Horta. Resulta ben curiós que el punt més alt s'anomene "San Bernardo". No m'estranyaria que fora un topònim connectat amb els nombrosos Bernats de la geografia catalana. Mira que diu de Bernat aquest llibre: books.google.es/books?isbn=8484154211
ResponElimina