Una, i una altra més, i fins a quatre vegades hem anat a fer el Bastiments i mai no havíem pogut pujar. Ventades, nevades, glaçades i, fins i tot, embossos de trànsit ho havien fet impossible.
 |
| Arribant al Coll de la Marrana |
Ara que ens hem desfet de la nit de l’hivern i arriben els llargs dies de la primavera és un bon moment per tornar-ho a intentar. Un dijous d’abril, aprofitant un impàs en el treball i sense matinar molt ens hem desplaçat cap a l’estació d’esquí de Vallter.
Comencem a caminar, el refugi d’Ulldeter que ens rep tancat, i es que no hi ha ningú a l’estació que ha tancat fa només uns dies. Tenim tota la muntanya per nosaltres.
Encara hi ha neu per a fer ús de les raquetes, tot i que la neu adopta unes formes un tant incòmodes, sembla que caminem fent equilibri entre els clots i els munts. Tranquil•lament, seguim pujant fins al coll de la Marrana per enfilar-nos després al Bastiments, la muntanya més alta d’aquesta zona. Les vistes són extenses: als nostres peus les valls de Carrançà, Coma de Vaca, Núria, el Pla de Guillem, el Costabona, el Gra de Fajol, Montserrat...
És agradable sentir l’aire fred de la muntanya i gaudir, possiblement de les últimes neus de a temporada però ara toca baixar. El descens és molt còmode i ràpid, aprofitem per a fer-nos fotos i gaudir de l’espai. Baixem contents perquè el Bastiments hui sí, per fi ens ha deixat acostar-nos.
 |
| Camí d'Ulldeter |
 |
| Vallter |
 |
| Pla del refugi d'Ulldeter |
 |
| Coll de la Marrana i Bastiments |
 |
| Caminant amb raquetes |
 |
| El Coll de la Marrana |
 |
| Coma de Vaca |
 |
| Balandrau |
 |
| Creu del Bastiments |
 |
| Cim |
 |
| Sessió fotogràfica |
Quin goig! quina solitud! Enveja que tinc.
ResponEliminaÉs veritat que és un goig poder disfrutar de la muntanya en un dia que no hi va ningú.
ResponEliminaUna forta abraçada i gràcies per estar ahí!