divendres, 24 d’abril del 2015

I PER FI, EL BASTIMENTS

Una, i una altra més, i fins a quatre vegades hem anat a fer el Bastiments i mai no havíem pogut pujar. Ventades, nevades, glaçades i, fins i tot, embossos de trànsit ho havien fet impossible.

Arribant al Coll de la Marrana

Ara que ens hem desfet de la nit de l’hivern i arriben els llargs dies de la primavera és un bon moment per tornar-ho a intentar. Un dijous d’abril, aprofitant un impàs en el treball i sense matinar molt ens hem desplaçat cap a l’estació d’esquí de Vallter. 
Comencem a caminar, el refugi d’Ulldeter que ens rep tancat, i es que no hi ha ningú a l’estació que ha tancat fa només uns dies. Tenim tota la muntanya per nosaltres. 
Encara hi ha neu per a fer ús de les raquetes, tot i que la neu adopta unes formes un tant incòmodes, sembla que caminem fent equilibri entre els clots i els munts. Tranquil•lament, seguim pujant fins al coll de la Marrana per enfilar-nos després al Bastiments, la muntanya més alta d’aquesta zona. Les vistes són extenses: als nostres peus les valls de Carrançà, Coma de Vaca, Núria, el Pla de Guillem, el Costabona, el Gra de Fajol, Montserrat...
És agradable sentir l’aire fred de la muntanya i gaudir, possiblement de les últimes neus de a temporada però ara toca baixar. El descens és molt còmode i ràpid, aprofitem per a fer-nos fotos i gaudir de l’espai. Baixem contents perquè el Bastiments hui sí, per fi ens ha deixat acostar-nos.

Camí d'Ulldeter

Vallter

Pla del refugi d'Ulldeter

Coll de la Marrana i Bastiments

Caminant amb raquetes

El Coll de la Marrana

Coma de Vaca

Balandrau

Creu del Bastiments

Cim

Sessió fotogràfica

2 comentaris:

  1. Quin goig! quina solitud! Enveja que tinc.

    ResponElimina
  2. És veritat que és un goig poder disfrutar de la muntanya en un dia que no hi va ningú.
    Una forta abraçada i gràcies per estar ahí!

    ResponElimina