Nacho Martinez

diumenge, 17 de juny del 2012

EL CAP NORFEU

El cap Norfeu està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jóncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals.

És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les balenes i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.

Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. (Font:Rosespèdia)

Com heu vist es tracta d'una escel·lent idea per fer una eixideta corrent, encara que és millor triar un dia sense tramuntana i a la fresca, ja que no hi ha ombra ni fonts (bars i restaurants on comprar aigua sí).

Així és que l'altre dia em vaig decidir a realitzar-la. Vaig eixir de Roses en direcció al dolmen de la Creu d'en Corbetella, per descendir directament per un sender fins a la cala Montjoi, des d'aquí per pista força transitada i amb molta pols fins el peu del Cap Norfeu. A partir d'aquest moment vaig fer una volta al cap per un sender senyalitzat que passa pel mirador i la torre. Finalment, vaig tornar seguint el camí de ronda que segueix la línia de costa fins a Roses.

Mapa de la ruta

Pujada a la Creu d'en Corbetella

Roses

Des de la zona de la Creu d'en Corbetella

Vinyes verdes voral el mar...

Sender de baixada a la cala Montjoi

Sureda

Vegetació

Cala Montjoi

La costa

Vista cap a la cala Jóncols

Sender del Cap Norfeu

Casa de les ermites

La badia de Roses

La torre Norfeu

Paisatge del Cap Norfeu

Camí de ronda

Terra i mar

Flor de palera

Un altra idea és anar-hi en kaiac

Vistes des del camí de ronda

divendres, 8 de juny del 2012

VOLTA AL CAP DE CREUS EN BICICLETA

He eixit de casa amb la intenció de fer una horeta o dos de bicicleta pel Cap de Creus ja que el dia d'abans havia fet l'ascensió del Balandrau corrent. No obstant això, he agafat calés “pel que puga passar”.

Isc de Roses en direcció a la cala Montjoi amb el pensament de girar en el moment que em trobe una mica cansat. En arribar a aquesta cala decideix continuar cap a Cadaqués. Fa un bon dia, el sol llueix encara que la boira entra per la mar i no estic cansat. A Cadaqués la boira cobreix la mar. El paisatge es dibuixa un xic estrany; ja que, per una banda, la gent pren el sol a la platja, i per l'altra la boira no permet veure ni a cinquanta metres mar endins.

Com que vaig bé de forces i decideix continuar fins el Cap de Creus. És un camí ple de pujades i baixades... i de turistes. En poc temps arribe al Cap de Creus. La intenció és fer turisme i no tant una aventura bttera, és per això faig una bona parada per dinar. Faig compte d'un entrepà comprat a Cadaqués i decideix seguir ruta.

Ja feia temps que volia fer aquesta ruta però mai no m'havia decidit. Bé, per què no fer-la hui que ja tinc la meitat del camí fet? Així es que continue el camí cap al Port de la Selva, pel mig del sender GR11 que comença al Cap de Creus i que acaba al Mar Cantàbric. Al principi el camí és bo, però hi ha un tram que s'ha de travessar un barranc seguint un estret corriol. En una baixada d'aquestes i després de passar-me de frenada he caigut al mig d'un esbarzer. No ha costat molt d'entrar-hi, però sí molt de eixir. Les cames han acabat fetes un colador i a més he de carregar la bici uns cinc-cents metres ja que la pujada del barranc no és ciclable.

El paisatge és espectacular. Muntanyes, cales i penya-segats esguitats de boscos i masos abandonats acompanyen el meu camí cap al Port de la Selva. Ja puc veure el pròxim destí: Sant Pere de Rodes. El problema es que s'ha de baixar arran de mar per tornar a pujar. Aquesta pujada és dura i llarga, però tot s'acaba. Després de huit quilòmetres ja comença la baixada definitiva cap a Roses.

Arribant a Cadaqués

La boira a Cadaqués

Cases de Cadaqués

Cales camí del Cap de Creus

Pausa al Cap de Creus

Paisatge del Cap de Creus

El far

Cala camí del Port de la Selva

Camí del Port de la Selva

Cruïlla internacional

Xossa, construcció amb pedra seca

Corriol

Els efectes d'abraçar un esbarzer

Gran suro

El Port de la Selva

Sant Pere de Rodes

Castelló d'Empúries

dilluns, 28 de maig del 2012

ELS CIMS DEL PIRINEU CORRENT? ...I PER QUÈ NO? (II)

El Balandrau (2585m)

Un altre cap de setmana la mateixa història, és arribar el divendres i comencen les pluges. Com en altres dies només tinc el matí per pujar a la muntanya ja que a la vesprada s'esperen fortes tempestes.

Després de molt dubtar, decidisc eixir de bon matí, carregat dels trastos de córrer: les sabatilles, la motxilla lleugera amb aigua, una barreta energètica i un anorac. I he fet bé en decidir aquesta opció, ja que a l'arribada em trobe amb un cel que comença a ennuvolar-se.

El meu destí és el Balandrau de 2585m d'alçada i que es troba situat molt a prop de la Vall de Núria. La pujada, que no és la habitual en aquesta muntanya, comença a un quilòmetre de Queralbs i s'endinsa en una estreta vall. La via normal accedeix al cim des d'un altre costat al que es pot arribar amb cotxe fins a la cota 1700. La ruta triada comença a 1100 m.s.n.m. I puja fins als 2585 del cim. És una ascensió dura, amb molt desnivell i terreny una mica pedregós, però el paisatge paga la pena.

En un primer tram el sender, tot senyalitzat, s'endinsa en un bosc d'avellaners fins arribar al Salt del Grill. Des d'aquest punt el corriol continua pel mig del bosc fins arribar a un punt que creua el riu per una estreta passarel·la. És aquí on comença el desnivell més dur i que pràcticament ja no ens abandonarà fins que arribem al mateix cim.

Des del cim la vista és ampla, podem veure la vall que hem pujat, els cims del Bastiments, el Gra de Fajol, i la part alta de la Vall de Núria. I no vegem ja més perquè és en aquest moment quan comença a ploure i el cel es cada vegada més negre.

Comence una llarga baixada, a vegades acompanyat d'isards, i en un principi còmoda ja que transcorre pel mig d'un prat. En arribar al refugi Coma de Vaca el camí és més pedregós i incòmode, però això sí acompanyat sempre d'un fabulós paisatge.

Només pujar al cotxe ha començat a tronar i ploure fort. A la fi han sigut quatre hores i quart de Pirineu i un bon cruiximent de cos en uns paratges magnífics.