De Peramola a Benavent
Allà, al camí, a on passa la vida, fa calor, plou i neva, fa vent i calma, fa tot i res alhora.
 |
| La neu |
Hui hem començat a caminar sota el fred del dematí. Els camps estan coberts d’un fi mantell de rosada que prompte es desfà i els desperta fent-los tornar a la realitat d’una primavera que ja s’intueix. El fred dóna pas a la calor; la nit al dia i l’hivern a la primavera.
Des de la nostra posició privilegiada podem albirar els masos, els castells i les ermites que ocupen tots els pujols. Una arquitectura que parla de reconquesta o més aïnes de conquesta. Edificis que ens mostren el pam a pam lluitat i conquerit, i que a crits reivindiquen que aquestes terres són cristianes (ermites) i que estan disposats a defensar-les (castells) i a viure-hi ((masos).
Passem per Sant Marc i per Pallerols, per la seua antiga escola i per l’església; i creuem el riu de Rialb per Cal Metge... i fa calor.
Pugem a la Serra de Turpí, coberta d’alzines i tatuada de llargues pistes i el Grau de les Moles. I ara neva.
Arribem a Benavent, al peu del Port de Comiols. I passegem per la vila closa observats per ningú: l’habitant més nombrós dels pobles del Pirineu. Ara un fred inventat ens travessa de dalt a baix.
 |
| Sant Marc |
 |
| Pallerols |
 |
| Antiga escola de Pallerols |
 |
| Vall de Rialb |
 |
| Sol i pluja |
 |
| Després de la neu |
 |
| Roca i vent |
 |
| Paisatge |
 |
| Vila-colsa de Benavent |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada