He perdut el compte de les vegades que he pujat al Pedró dels Quatre Batlles. En solitari, acompanyat per uns, acompanyat per altres, amb neu, sense neu, amb raquetes, corrent, passejant… Però el paisatge del Port del Compte és captivador, mai no ens deixa indiferents. Els boscos de pins, les valls tacades de neu i els pujols més alts, suaus i arrodonits, els paisatges polars, les dolines, les vistes dels Pirineus... són tantes coses!
El diumenge passat vaig tenir la sort de retrobar-me amb el Pedró dels Quatre Batlles, amb l’agradable companya d’uns bons amics, exiliats com jo en aquesta meravellosa terra d’acollida,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada