diumenge, 29 de març de 2015

L'ERMITA DELS "ANOUERS", RECORD DEL QUE VA SER

"Ja podem tremolar que els tècnics s'han posat a treballar".

Fa molt de temps que no vull passar pel paratge crevillentí dels "Anouers", em fa llàstima i em malhumora. Qui ha fet aquest despropòsit?
Unes ruïnes es poden consolidar o rehabilitar, això significa en tots dos casos conservar-les per gaudir-les les generacions futures. Una altra cosa ben diferent és reconstruir, es a dir, fer de nou allò que ja existia, cosa que als "Anouers" ha significat la destrucció per sempre del que hi havia. 
Ermita de Sant Gaitano
Els que hem disfrutat d'aquest indret de la serra no ho podem entendre. Qui pot tenir tan mal gust per fer el que s'ha fet? 'Hem' reconstruït una ermita que no s'assembla a la que hi havia, ni amb els materials ni amb l'estètica. 'Hem' destruït les restes d'un lloc emblemàtic posant-ne d'altres que no tenen res a vore. 'Hem' fet malbé el nostre patrimoni i això no té volta enrere.
Qui ha fet això, potser, se sent orgullós de la seua obra, jo em sentiria avergonyit i sent vergonya d'ells i del que han fet.
Ahir vaig passar pels 'Anouers' i vaig vore com s'estan fent obres noves, ara al naixement; allà on brollava aquell raig d'aigua, que feia especial aquest indret de la serra de Crevillent i que, en el seu vesar continu, va fer possible el creixement dels arbres que donaven nom al paratge. Aquesta aigua que hui s'utilitza per als lavabos va ser molt valorada pels veïns de la contrada i les comarques del sud d'Alacant, fins i tot els nostres avantpassats li van atribuir set miracles.
El lloc, però, ha patit també al llarg de les darreres dècades noves construccions de casetes que no se'n sap ben bé per a què són, eliminant les que històricament han existit i que li donaven un caràcter especial: coves, cases tradicionals, contraforts, canaletes d'aigua...

Aqui vos deixe unes fotos del que hi havia i si un dia passeu per aquest indret i vos atreviu a mirar ja podreu comparar.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada